Sesotho
El sesotho (o sotho /ˈsuːtuː/,[2] sotho meridional o sesotho meridional[3] és una llengua bantu que es parla sobretot a Sud-àfrica (on és una de les onze llengües oficials) i a Lesotho, estat on és la llengua nacional. És una llengua aglutinant que utilitza molts afixs i girs derivacionals i inflexionals per a construir paraules completes. Els basotho són els membres del grup ètnic que parlen el sesotho. ClassificacióEl sesotho és una llengua bantu meridional, que forma part de la gran família de les llengües nigerocongoleses. Forma part de les llengües sotho-tswanes de la zona S (segons la classificació de Guthrie de les llengües bantus). És molt pròxim a les altres llengües sotho-tswanes: twana (setswana), sesotho septentrional (sesotho sa leboa), kgalagadi (sheKgalagadi) i lozi (silozi). Els basotho anomenen sesotho a la seva llengua i aquest terme ha estat utilitzat en anglès des de la dècada de 1980, sobretot en l'anglès sud-africà i a Lesotho. Sesotho és un endònim o nom d'una llengua que és utilitzat pels seus parlants nadius. Sotho és un exònim que es refereix a la mateixa llengua. A vegades és referit com a sotho meridional, que es distingeix sobretot del sotho septentrional. Les llengües sothos són properes a les llengües dels grup de les llengües bantus meridionals com el Tshivenḓa (venda), el tsonga (xitsonga), el gitonga (tonga de Moçambic) i les llengües ngunis i també a les llengües makues de Tanzània i Moçambic. DialectesExcepte per una feble variació a Lesotho i excepte per una variació lèxica marcada entre les varietat dialectals de Lesotho i de la província sud-africana de l'Estat Lliure i que a la zona en la qual es parla el sesotho hi ha grans ciutats (com Soweto), en la qual rep influència d'altres llengües, el sesotho no té gaire varietat dialectal. De tota manera, un aspecte que provoca confusions entre els estudiosos de la dialectologia del sesotho és el terme basotho, que es refereix a les persones que parlen les llengües sotho-tswanes, els parlants de sesotho i de sotho septentrional, als parlants de sesotho i als residents de Lesotho al mateix temps. El siphuthi (phuthi), és una llengua nguni està molt influenciat pel sesotho; els seus parlants han barrejat l'nguni i el sotho-tswana. Aquesta llengua a vegades és considerada erròniament com un dialecte del sesotho anomenat sephuthi. Però el phuthino és intel·ligible amb el sotho estàndard i per això no es pot considerar un dialecte seu. Hi ha una tendència a considerar llengües menors parlades a Lesotho com a dialectes del sesotho, cosa que condueix a errors. Aquesta errada és la que fa creure que el sesotho és la llengua materna de tots els ciutadans de Lesotho. A més a més, el silozi (o lozi), una llengua sotho-twana parlada a Zàmbia també és considerada algunes vegades com un dialecte moder del sotho que es diu serotse o sekololo. Segons la història oral dels sothos i els sothos septentrionals els primers sothos mítics foren els cinc fills del cap Tabane dels Bakgatles meridionals i la filla del cap de la nació bafokeng; aquests van fundar cinc tribus: els bapedis, els makgolokwes, els baphuthings, els batlokwes i els basies. Això succeí abans que el rei sotho Moshoeshoe I creés la nació sotho a inicis del segle xix. Aquesta història explica que el rei Moshoeshoe I va establir el seu propi dialecte, el sekwena per sobre dels dialectes setlokwa i setaung, que encara existeixen. El primer dels dos dialectes és un terme amplia la confusió, ja que el setlokwa és una llengua sotho septentrional que parlen els descendents d'un Batlokwa que va atacar el poblat d'infantesa del cap Moshoeshoe cosa que va provocar que aquests emigressin cap a l'espai on en l'actualitat hi ha Lesotho. Distribució geogràfica
Segons el cens del 2001, hi ha almenys quatre milions de sotho-parlants com a primera llengua a Sud-àfrica - aproximadament un 8% del total de la seva població). El sesotho és el principal llenguatge parlat pels habitants de Lesotho, país en el qual, segons el cens del 1993, és parlat pel 85% de la població (1.493.000 persones). El cens no compta els més de 5 milions de persones que parlen el sesotho com a segona o tercera llengua. Aquests parlants viuen a totes les zones residencials més importants de les àrees metropolitanes de Johannesburg, Soweto i Tshwane, que són zones on la població és multilingüe. Estatus oficialEl sesotho és una de les onze llengües oficials de Sud-àfrica i una de les dues llengües oficials de Lesotho. Llengües derivadesLa pseudo-llengua Tsotsitaal deriva, d'entre moltes altres, del sesotho. El Tsotsitaal no és una llengua pròpiament dita; és un grup de vocabulari i un grup d'idiomes que utilitza la gramàtica d'una altra llengua (normalment el sesotho o el zulu. És part de la cultura jovenil de la majoria de les àrees metropolitanes de Gauteng i és la llengua que es fa servir sobretot en l'estil musical, kwaito. Ortografia i escripturaEl sesotho s'escriu en alfabet llatí però no utilitza totes les seves lletres. A més utilitza molts dígrafs i trígrafs per a representar sons simples. L'ortografia que es fa servir a Lesotho i a Sud-àfrica no és la mateixa; la varietat de Lesotho utilitza signes diacrítics. Tot i que és una llengua tonal, mai s'indica el to en l'escriptura. Alfabet sothoL'ortografia sesotho es basa en el següent alfabet:
FonologiaEl sistema sonor del sesotho és poc normal en molts aspectes: Té consonants ejectives, consonants de clic, consonants vibrants uvulars sonores i un nombre relativament gran de consonants africades, consonants prenasalitzades i una forma estranya d'harmonia vocal alta. En total, el sesotho té 39 fonemes consonantals[4] i 9 vocals. També té un gran nombre de transformacions sonores complexes que canvien els fonemes de les paraules a causa de la influència d'altres (a vegades invisibles) sons. GramàticaLes propietats més característiques de la gramàtica sotho que revelen que és una llengua bantu són els seus sistemes de substantius de gènere i concordances. El sistèma gramatical de gènere de les llengües bantus no tenen morfemes que indiquen el gènere dels substantius. Una altra propietat coneguda de les llengües bantus és la seva morfologia aglutinativa. A més a més, tendeixen a no tenir un sistema de casos gramaticals,que indica que els rols dels substantius es mostra a través d'ordre de les paraules. Tipologia
Vegeu tambéNotesReferències
Bibliografia
Ortografia i escriptura
Fonologia
Gramàtica
Enllaços externs
Information related to Sesotho |