Sisenna Estatili Taure

Sisenna Estatili Taure
Biografia
Naixement	valor desconegut ; Roma
Mort	segle I
Senador romà
Cònsol romà
Activitat
Ocupació	polític, militar
Període	Alt Imperi Romà
Família
Pares	Tit Estatili Taure i Cornèlia Sisenna
Germans	Titus Estatili Taure

El títol de l'article conté noms romans; el nomen és «Estatili» i el cognomen és «Taure».

Sisenna Estatili Taure (en llatí: Sisenna Statilius Taurus; en grec antic: Σεισέννας Στατίλιος Ταῦρος) o Tit Estatili Taure Sisenna (Titus Statilius Sisenna Taurus)^[1] va ser un magistrat romà del segle i que va viure sota els emperadors August i Tiberi. Era fill, probablement, de Tit Estatili Taure (cònsol 26 aC), un general romà al servei d'August, i germà de Tit Estacili Taure (cònsol l'any 11);^[2] la seva mare era probablement Cornèlia Sisenna.

Va ser nomenat cònsol l'any 16 juntament amb Luci Escriboni Libó. La seva carrera com a magistrat és desconeguda: només ha sobreviscut el registre del consolat ordinari de l'any 16, però se sap que era membre del col·legi dels Pontífexs.^[3]

Posseïa grans propietats a Dalmàcia i el nord d'Itàlia i una casa al Palatí de Roma, que havia pertangut anteriorment a Ciceró.^[4]

Va tenir un fill, Estatili Taure Sisenna, i una filla anomenada Estatília Cornèlia.

Referències

↑ El nom aclaparadorament més habitual en les inscripcions és Sisenna Estatili Taure, amb un ús del cognomen matern com a praenomen poc habitual, però propi de l'època julioclàudia, i emprat per distingir-lo dels germans. No obstant això, no és descartable que ocasionalment també fes servir el praenomen de Titus (Titus Estatili Taure Sisenna), esmentat d'altra banda per Cassi Dió, atès que els seus lliberts portaven aquest praenomen. Vid. «Statilius 33». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft.
↑ Però Nagl (de) considera que tant Sisenna com el seu germà Titus són nets del cònsol l'any 26 aC, i alhora fills d'un altre Tit Estatili Taure, triumvir monetal (altrament considerat germà seu). Vid. «Statilius 33ff». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft.
↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 985.
↑ Vel·lei Patèrcul, Història Romana, II 14.3.