Somnis elèctrics
Somnis elèctrics (títol original: Electric Dreams) és una pel·lícula estatunidenco-britànica estrenada l'any 1984 i realitzat per Steve Barron. La història és a la vegada ciència-ficció i comèdia romàntica, ja que presenta un triangle amorós entre un home, una dona i un ordinador domèstic. En els crèdits finals, la pel·lícula és dedicada a la memòria de l'UNIVAC I. Ha estat doblada al català.[2] ArgumentMiles Harding acaba de traslladar-se. És arquitecte i treballa en la creació d'un nou tipus de totxos resistents als tremolors de terra. Per l'ajudar-lo en el seu treball, decideix comprar un ordinador última generació. L'equipa amb alguns perifèrics i el programa per deixar-lo treballant sol en la seva absència. Quan Miles vessa accidentalment xampany sobre el seu ordinador, aquest queda dotat de pensament i de sentiments equiparables a un ésser viu. Al mateix temps, Miles coneix la seva nova veïna, l'encantadora Madeline, que toca el violoncel. La història gira cap a un triangle amorós oposant Miles i el seu ordinador per la conquesta de Madeline.[3] Al voltant de la pel·lículaPel·lícula musical sense que es pugui pròpiament parlar d'una comèdia musical, transposició moderna del Cyrano de Bergerac de Edmond Rostand en l'univers de la domòtica tot just als seus inicis, se sent fortament la influència de Steve Barron, un dels més grans realitzadors de vídeo clip dels anys 1980, landa sonora del qual va inundar durant molt de temps els charts de tot el món sovint amb més èxit que la mateixa pel·lícula. Vint anys abans la generalització de internet i de les xarxes socials, apareix la noció de connectivitat dels ordinadors a través del món. Repartiment
Banda original
Nominacions
Referències
Information related to Somnis elèctrics |