|
Sonoritat
La sonoritat és un tret dels sons de la parla segons si s'articulen amb vibració de les cordes vocals (sons sonors) o sense aquesta vibració (sons sords). La sonoritat és un dels paràmetres usats en fonètica per a descriure un so. Els altres són el punt d'articulació i el mode d'articulació. La sonoritat és una mesura subjectiva de la intensitat sonora que percep l'oïda humana. D'aquesta manera es pot classificar el que s'entén per so fort o fluix. Concretament, en fonètica fa referència a la vibració de les cordes vocals que es produeix durant la pronunciació de sons. L'aire procedent dels pulmons travessa la glotis, que és l'espai obert entre les dues cordes vocals inserides a la laringe. El control voluntari dels músculs laringis fa possible la configuració adduïda (amb vibració de les cordes vocals) o abduïda (sense vibració de les cordes vocals) de la glotis. Un so és sonor quan s'emet amb la glotis adduïda (oberta), és a dir, tot permetent la vibració de les cordes vocals. Cadascun dels moviments d'obertura i tancament de la glotis durant la vibració s'anomena cicle glotal. Segons la teoria aerodinàmico-mioelàstica de la fonació, el procés de vibració mostra les etapes següents:
Un so és sord quan s'emet amb la glotis abduïda (tancada) i, per tant, sense aquesta vibració. En catalàEn català són sordes només aquestes consonants:
Són sonores totes les vocals, i tota la resta de consonants. En algunes circumstàncies inusuals, segons el context fònic, es poden articular sordes algunes de les nasals, laterals o vibrants. Vegeu també
Information related to Sonoritat |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
