|
Stephen Albert
Stephen Albert (Nova York, 6 de febrer de 1941 - Cap Cod, 27 de desembre de 1992)[1] va ser un compositor estatunidenc. BiografiaNascut a Nova York, Albert va començar la seva formació musical al piano, la trompa i la trompeta de jove. Va estudiar composició a l'edat de 15 anys amb Elie Siegmeister,[2] i es va matricular dos anys més tard a l'"Eastman School of Music", on va estudiar amb Darius Milhaud i Bernard Rogers (1958-1960). Després de classes de composició a Estocolm amb Karl-Birger Blomdahl, Albert va estudiar amb Joseph Castaldo a la "Philadelphia Musical Academy" (BM 1962); el 1963 va treballar amb George Rochberg a la Universitat de Pennsilvània. El 1965 va guanyar una beca per estudiar a Roma a l'Acadèmia Americana.[3] De 1985 a 1988 va treballar com compositor en residència amb la Simfònica de Seattle.[1][4] Entre els seus estudiants destacats hi havia Daniel Asia i Dan Coleman. Albert va morir en un accident automobilístic a Truro, Massachusetts, a Cape Cod el 27 de desembre de 1992.[5][6][7] Premis i distincionsStephen Albert va guanyar el Premi Pulitzer de Música de 1985 per la seva Simfonia núm. 1, RiverRun.[5][6] Va guanyar pòstumament un premi Grammy el 1995 en la categoria de millor composició clàssica contemporània pel seu concert per a violoncel interpretat per Yo-Yo Ma[8] en una gravació del 1990 amb la Baltimore Symphony Orchestra, dirigida per David Zinman.[9] Aaron Jay Kernis va dedicar la seva composició de 1993 per al quartet de piano "Still Movement" amb Himne en memòria d'Albert.[10] El moviment lento de la Simfonia núm. 2 de Christopher Rouse del 1994 també està dedicat a la memòria d'Albert, que era company i amic íntim de Rouse.[11] ObresAlguns dels seus treballs es basaven en textos de James Joyce, inclosos "Tapioca Pudding", "Winter Canticle" i "Ecce puer" del poema del mateix nom de Joyce.[12] El seu famós concert per a violoncel i orquestra va començar a petició de la Simfònica de Baltimore el 1987 per a una peça orquestral de 15 minuts. El 1988 la comissió es va canviar per un concert per a Yo-Yo Ma. El compositor va acreditar Ma amb la seva ajuda per completar l'obra. Albert va començar amb el material dibuixat dos treballs anteriors del 1988, "Anthem and Processionals" i "The Stone Harp". Va començar la composició el 1989 i va acabar el 1990. L'estrena va ser el 31 de març de 1990 i va comptar amb Yo-Yo Ma juntament amb lOrquestra Simfònica de Baltimore dirigida per David Zinman. Es va presentar una versió revisada en un àlbum de 1993, "The New York Album".[12] Segons Yo-Yo Ma, la composició era una "mena de catarsi". Va incorporar lluites a la seva vida, inclosos els blocs del seu escriptor i la mort del seu pare. L'obra està dedicada a la memòria del seu pare.[12] Referències
Information related to Stephen Albert |
||||||||||||||||||||||||||||||||||
