|
Tales (Plana Baixa)
Tales és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa. Geografia físicaEl municipi de Tales està enclavat en la part occidental de la comarca i pertany a la Mancomunitat Espadà-Millars. Es troba a la vora del riu Sec o Veo a la vall que formen els últims contraforts del Parc Natural de la Serra d'Espadà, on s'eleven cims com ara l'Espí (672 m) i el Montí (612 m) de sud a nord per l'est de la població, i el Tossal (469 m) en direcció nord-est al nord del riu i de la població. El nucli urbà es troba a una altitud de 242 m. L'altitud mitjana del terme és de 300 m, el relleu és suau i els pendents oscil·len entre el 5% i el 15%. Actualment té una població de 893 habitants, de predomini lingüístic valencià. Les cases ocupen el vessant d'un xicotet tossal i estan distribuïdes en carrers torçuts, amb forts pendents i empedrats, alguns amb desigualtat. Les cases són més reduïdes a mesura que s'aproximen al castell, que ocupa el cim del tossal (muntanya). Tales pertany al partit judicial de Nules i al Bisbat de Sogorb-Castelló. El seu terme municipal té una extensió de 14,7 km², gran part del qual es troba poblat de grans extensions de bosc on les espècies predominants són el pi, la surera i l'alzina. Així, 937 hectàrees del terme estan ocupades per extensions boscoses i 203 per superfícies de cultius. Dista 27 km de la capital de la província, Castelló de la Plana i 25 km de Borriana, capital de la Plana Baixa. L'accés al municipi és possible a través de la carretera CV-223 procedent d'Onda i l'Alcudia de Veo, la CV-205 procedent de Suera i la CV-201 de Viver a Onda. Les carreteres permeten la circulació de qualsevol tipus de vehicles, classificant-se del tipus C-1. La resta de camins són de terra i asfalt, presenten un bon ferm i per això es qualifiquen tots ells del tipus C-2 i C-3. Paisatge i relleu El relleu del municipi és escarpat i presenta importants desnivells entre les zones de major altitud, l'Espí de 672 m, el Montí de 612 m, i el nucli urbà del municipi que se situa a 239 metres d'altitud. Això té una clara influència en el paisatge i ha influenciat en la manera de conrear els cultius dels quals antany subsistien les gents del poble, ja que els pobletans van haver d'abancalar el terreny per als seus cultius de secà, que actualment s'han abandonat majoritàriament i han sigut substituïts per extensions de cultius fruiters de regadiu. Els fenòmens geomorfològics principals del relleu són:
Respecte al paisatge és el característic de la Serra d'Espadà on es troba.  Climatologia Durant la major part de l'any les temperatures mitjanes presenten uns valors temperats, que oscil·len entre els 8 °C de gener i els 24 °C de l'agost.[1] Únicament sol haver-hi dies freds en la temporada hivernal, que de totes formes, no solen ser nombrosos. Per tant, en línies generals, té un clima típicament mediterrani. Les pluges es produïxen amb una gran irregularitat, amb contrasts forts entre anys d'abundància i altres de pronunciada sequera. L'estació més plujosa sol ser la tardor, en la qual és característica la torrencialitat amb què cauen les precipitacions, cosa que provoca fortes avingudes pels barrancs. La mitjana anual de precipitacions és de 649 mm.  GeologiaL'àmbit geològic del terme municipal està compost per diferents formacions. Tot i que la major part dels materials provenen del Triàsic també hi han al terme municipal zones reduïdes de cornioles i dolomies del Juràssic. Els materials del Triàsic són de tres tipus segons les seues característiques i propietats.
La història geològica de la zona esdevé a partir de la fase erosiva posthercíana amb una sedimentació del Triàsic de les fàcies germàniques típiques. Posteriorment es va produir una regressió marina amb etapes de dipòsits lacunars (Keuper). Esta zona geomorfològica pertany a la fulla del MAGNA 50 (IGME) número 640, de nom Sogorb, divisió 29-25 i fus 30. Geografia políticaMunicipis limítrofs
Nuclis de població i partides municipals  
Veure referència[2] HistòriaAl terme municipal de Tales, es van trobar vestigis de la segona meitat de l'època ibèrica, però a pesar d'haver-se trobat a la zona lateral del poble restes de ceràmiques a mà, no s'ha pogut esbrinar l'existència d'ocupació humana. Els orígens de la població es corresponen amb una antiga alqueria musulmana que, després de ser conquerida, fon donada al noble Eiximén I de Foces, qui va fer vindre algunes famílies de Terol. És per això que els cognoms Badenas i Marco, de procedència aragonesa, són comuns hui dia entre la població talera. L'any 1242, quan ja s'havia constituït el Regne de València, el noble aragonès Eiximén I de Foces se'n va anar de la població de Tales al servei personal de Jaume I d'Aragó, qui va cedir la població a Guillem de Rocafort. La població de Tales estava dividida en dues comunitats, la musulmana i la cristina, però en absolut respecte i convivència entre ambdós, les quals tenien el seu corresponent alcalde i cadi (jutge). Se sap que va ser donada a repoblar per primera vegada en 1248, encara que més tard s'entregaria a Pere de Castellnou per a ser repoblada. És a ell a qui tradicionalment s'atribuïx la fundació de l'actual Tales. Després de l'expulsió dels moriscs, va quedar pràcticament deshabitada i va ser repoblada amb cristians vells per iniciativa del reial comissari de l'Orde de Montesa, Germà Galzeran. Tales va pertànyer a la jurisdicció d'Onda fins que se'n va independitzar l'any 1842. Va ser escenari d'importants accions d'armes durant les Guerres Carlines. Entre elles, la més important va succeir l'any 1839 (va començar l'1 d'agost i va finalitzar el 14 del mateix mes i van intervenir 18.000 homes), en la qual les tropes carlines del general Ramon Cabrera, atrinxerades al castell, van ser derrotades i desallotjades per les forces liberals del general Leopoldo O'Donnell. Arran d'eixos combats, el castell i la població de Tales van quedar arrasats. Com a record de la batalla, en l'escut de Tales apareix una figura al·lusiva: un home armat amb un picot que descarrega colps sobre els murs del seu arruïnat castell com a senyal de destrucció. Política i governComposició de la Corporació MunicipalEl Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 1 del Partit Popular (PP).
AlcaldiaDes de 2015 l'alcalde de Tales és Vicente Juan Prades Ramos, del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).
Entitats públiques administratives
Demografia
L'any 1987 va assolir el seu nivell màxim de població amb 1.237 habitants. Posteriorment va iniciar un lent i progressiu descens demogràfic que va arribar a estabilitzar-se durant la dècada dels anys 2000. En els últims temps està augmentant la població de forma important, acostant-se de nou als 1.000 habitants. Tales és el típic poble d'estiueig, com la major part dels pobles de la Serra d'Espadà, en què la població augmenta amb l'arribada d'estiuejants que tenen o lloguen casa al poble. Els seus visitants provenen d'altres comarques del País Valencià, especialment de l'àrea metropolitana de la província, i de Catalunya. EconomiaL'agricultura, principalment els cítrics, tradicional sostenidor econòmic del poble és a hores d'ara una activitat quasi residual. La població s'ha convertit pràcticament en un poble dormitori, ja que els habitants treballen durant el dia als nuclis ceràmics d'Onda, Ribesalbes o Vila-real.[10] MonumentsMonuments religiosos
Monuments civils
 . 
MuseusMuseu Etnològic  Declarat col·lecció museogràfica permanent per la Conselleria de Cultura, es troba en la que potser és una de les edificacions més velles del poble, en la zona més antiga del nucli urbà. L'edifici compta amb tres plantes de 111 metres quadrats cadascuna, amb una estructura totalment de pedra. La teulada, que en la major part estava enfonsada i en molt mal estat, es va reconstruir intentant reproduir-la d'acord amb la seua arquitectura original, amb canya i teula. També es van haver de restaurar les escales, respectant en la mesura del possible la construcció de l'època. A l'interior de l'almàssera, concretament en la planta baixa, hi ha dues premses. La més petita és originària del molí i s'usava amb caràcter particular per a obtenir, de cada collita, l'oli per a l'ús de la família propietària. L'altra, més gran, es va adquirir de segona mà quan el molí va passar a formar part d'una societat integrada per 24 socis. En la primera planta hi ha la reproducció d'un habitatge del segle xix, així com la indumentària tradicional, utensilis i aparells del camp. Entorn natural  
Altres paratges de gran bellesa pròxims al nucli urbà són els Orgues de Benitandús, Embassament de Benitandús i “L'Assut d'Onda”. Patrimoni CulturalTales, poble de dolçainers  Tales ha estat bressol i referent del món de la dolçaina i el tabal, la tradició musical del poble és coneguda arreu del País Valencià i en especial la figura del Dolçainer de Tales. La mateixa té el seu origen en una figura real que segles enrere va portar les melodies de la dolçaina i el tabal arreu de tota la geografia valenciana, espanyola i inclòs de l'estranger davant de personatges tan il·lustres com els reis. El dolçainer de Tales representa hui en dia l'essència d'una part de la música tradicional valenciana que continua hui ensenyant-se a la gent, grans i menuts, a través de l'Escola de Dolçainers i Tabaleters de Tales. Entre les composicions musicals dels dolçainers de Tales trobem: cercaviles, valsos, marxes de processó, polques, havaneres, masurques i dianes entre altres. Moltes d'elles són autòctones de Tales, en concret del mestre dolçainer Fran Badenes, altres tenen el seu origen en terres catalanes i aragoneses. Han sigut nombroses les cites al·lusives a la figura del Dolçainer de Tales. L'obra de recopilació més destacada és el llibre anomenat El Dolçainer de Tales de Diego Ramia i Arasa i Vicent P. Serra i Fortuño, editat i publicat el 1986. Junt amb el llibre també es va llançar un LP amb totes les melodies musicals.[11] També té una gran popularitat l'obra de Xarxa Teatre anomenada també El Dolçainer de Tales que ha estat rellançada amb el motiu del 25 aniversari de la seua estrena. Festivitats
Gastronomia Els plats típics de la població són tot tipus d'arrossos i fideuà (arròs caldós, arròs al forn, arròs melós, paella de muntanya, ect.), carns a la brasa, embotits (botifarres, llonganisses, secallona, xorissos ect.) carn de bou, caça (perdius, conills, tords, pardalets ect.), olla i llegums (olla de la plana, olla de nadal, olla de cards, ect), dolços i salats (cócs, pastissos de moniato, rosquilletes, coca mal feta, bunyols, orelletes, mona de pasqua, braç de gitano), i salses com l'allioli. L'oli d'oliva de la Serra d'Espadà, procedent de Tales i altres municipis és de gran qualitat i molt apreciat en el món gastronòmic. Serveis Públics
Notes
Referències
Enllaços externs
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
