El Teatro de la Zarzuela és un teatre de Madrid (Espanya), situat al carrer de Jovellanos, número 4. Dedicat preferentment a la representació de sarsueles i gèneres similars, va ser, entre 1964 i 1998, la seu de les temporades d'òpera de Madrid.[1]
El teatre té una cabuda de 1.250 butaques. És un teatre a la italiana, amb platea i tres pisos, amb galeries en forma de ferradura.
Se n'encarregà de les obres del teatre original l'arquitecte Jerónimo de Gándara, tot i que va ser executat per José María Guallart. El teatre es va inspirar en la Scala de Milà i tenia una sala en forma de ferradura amb tres pisos de llotges. La decoració original era dels pintors Francisco Hernández Tomé i Manuel Castellanos, però va desaparèixer en l'incendi de 1909.
El 6 de novembre de 1909 va quedar destruït per un incendi.[3] Reconstruït a continuació, amb estructura metàl·lica, menys elements de fusta i tres pisos de galeries, amb llotges només als costats, per l'arquitecte Cesáreo Iradier, va reprendre la seva trajectòria obrint de nou l'1 de febrer de 1913.
El 1956 va ser remodelat; Antonio Vallejo i Fernando Ramírez Dampierre el reformen totalment i s'hi perd bona part de la façana i els elements decoratius interiors. El 1998 fou novament remodelat (el 1994 havia estat declarat monument nacional, recuperant bona part de la seva estructura i forma original.
Durant la segona meitat del segle xix, va esdevenir el principal teatre d'estrena de noves sarsueles, i va veure l'estrena absoluta de grans obres mestres del gènere. A més, s'hi representava teatre de text. A més, el 26 de setembre de 1896 hi va tenir lloc la primera projecció cinematogràfica pública que s'hi va fer.
Després de la Guerra Civil espanyola, l'activitat decreix. El 1956 va ser adquirit per la Sociedad General de Autores de España, que el remodelà.[5] Davant l'absència d'un teatre d'òpera a Madrid (el 1926 havia estat tancat el Teatro Real), va ser la seu habitual de les temporades operístiques de la capital. Entre 1964 i 1983, el Ministeri d'Informació i Turisme, amb l'Asociación de Amigos de la Ópera de Madrid, organitzen els Festivales de Ópera. El 1970 comencen les temporades estables d'òpera, que acabaran amb la vintena edició el 1983.[6]
El 1984 va passar a ser propietat de l'Estat i el Ministeri de Cultura (mitjançant l'Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música) n'amplia l'oferta d'activitats (a més de sarsuela i òpera, a la dansa i el flamenc. És llavors quan canvia el nom i passa a dir-se Teatro Lírico Nacional La Zarzuela, que tindrà fins al 1990, quan recuperarà el tradicional de Teatro de la Zarzuela.
El 1997, ja obert el nou Teatro Real, que tornava a acollir l'òpera, fou remodelat i es va destinar preferentment a la sarsuela i l'òpera cómica o de cambra; aquesta etapa es va inaugurar el 23 de gener de 1998 amb El chaleco blanco de Chueca i La Gran Vía de Chueca i Valverde.
Algunes estrenes absolutes al teatre
Si no s'indica el contrari, les obres esmentades són sarsueles. En negreta hi ha els títols més rellevants de la història del gènere:
1858: Amar sin conocer de Francisco Asenjo Barbieri; Casado y soltero de Joaquín Gaztambide; Céfiro y Flora de Luis Vicente Arche
1859: El compromiso de no ver de Francisco Asenjo Barbieri
F. Asenjo Barbieri va ser un dels autors que més va estrenar-hi en la primera etapa del teatre.
1860: Los circasianos d'Emilio Arrieta
1861: La reina topacio de Manuel Fernández Caballero
1862: El agente de matrimonios d'Emilio Arrieta, llibre d'Adelardo López de Ayala; Amor y arte de Gabriel Balart, llibre de José Zorrilla; Amor y travesura de Mariano Vázquez
1863: La conquista de Madrid de Joaquín Gaztambide
1864: El bufón de Su Alteza d'Agustín Campo; El cuerpo del delito d'Isidro García Rosetti; Pan y toros de Francisco Asenjo Barbieri
1865: Las amazonas del Tormes i Las cartas de Rosalía de José Rogel
1866: Los cómicos de la lengua de Mariano Vázquez; La corte del rey Reuma de José Rogel; Más vale mana que fuerza "proverbio" en un acte de Manuel Tamayo y Baus
1867: Un drama nuevo, drama de Manuel Tamayo y Baus; Los caballeros de La Tortuga de Joaquín Gaztambide
1868: No hay mal que por bien no venga, comèdia de Manuel Tamayo y Baus
1872 El atrevido en la corte de Manuel Fernández Caballero; Beltrán y la Pompadour de José Casares; La Bola negra de Rafael de Aceves
1873: Adriana Angot de Charles Lecocq; Los comediantes de antaño de Francisco Asenjo Barbieri
1874: El barberillo de Lavapiés de Francisco Asenjo Barbieri i Luis Mariano de Larra; El alma en un hilo de Tomás Bretón; Bautizo de Pepín de Tomás Bretón i José Vicente Arche
1876: La Marsellesa de Manuel Fernández Caballero
1877: A casarse tocan de José Inzenga; Las campanas de Carrión de Roberto Planquette; La buena ventura de Joaquín Vehils
1878: La banda del rey de Manuel Fernández Caballero i José Casares; El campanero de Begoña de Tomás Bretón
1879: Camoens de Pere Miquel Marquès; El cepillo de las ánimas de Manuel Fernández Caballero; Corona contra corona de Tomás Bretón
1882: La tempestad de Ruperto Chapí; El alcalde de Toledo de Pedro Miguel Marqués
1893: El ángel guardián de Manuel Nieto i Apolinar Brull
1895: La Dolores òpera de Tomás Bretón; La brasileña d'Ángel Rubio
1896: El baile de Luis Alonso de Gerónimo Giménez; El botín de guerra de Tomás Bretón; Los cándidos de Tomàs López Torregrosa; El gaitero de Manuel Nieto
1897: El ángel caído y El ángel custodio d'Apolinar Brull; La viejecita de Manuel Fernández Caballero; La boda de Luis Alonso de Jerónimo Giménez
1898: El anillo de hierro de Pedro Miguel Marqués; Aún hay patria, Veremundo, El señor Joaquín i Gigantes y cabezudos de Manuel Fernández Caballero; La buena sombra de Apolinar Brull
1899: El belén del abuelito de Manuel Chalons; Los borrachos de Jerónimo Giménez; La cariñosa de Tomás Bretón; Cytrato... de ver será de Manuel Fernández Caballero i Joaquín Valverde
1900: La balada de la luz d'Amadeu Vives; El balido del zulú de Luis Arnedo; La Tempranica de Jerónimo Giménez
1901: El barbero de Sevilla de Manuel Nieto i Gerónimo Giménez; La barcarola d'Amadeu Vives; El bateo de Federico Chueca
1902: La caprichosa d'Amadeu Vives
1903: La cruz del abuelo i La chica del maestro de Ruperto Chapí
Bohemios va ser un dels grans èxits de la història del teatre, que s'hi va estrenar el 1904.
1905: Moros y cristianos de Josep Serrano; La reina de Ruperto Chapí, llibret de Guillermo Perrín i Miguel Palacios; Cascabel de Gerónimo Giménez; Chirivira de Vicent Lleó i Rafael Calleja
1906: Amor gitano de Teodoro San José; Los Campos Elíseos de Manuel Nieto i José María Alvira; La casa de la juerga de Quinito Valverde i Juan Gay; La noche de Reyes de Josep Serrano; La casa de socorro de Vicent Lleó; El certamen de Cremona de Tomás Bretón
1907: La cartagenera de Teodora San José; La copa encantada de Vicent Lleó; Ninón i La patria chica de Ruperto Chapí
1908: El robo de la perla negra d'Amadeu Vives y Camilo Vives
1909: A.C.T., que se va el tío de Pablo Luna i Tomás Barrera; El club de las solteras de Pablo Luna
1909: ABC de Jerónimo Giménez; La comisaría d'Enrique García Álvarez i Vicente Lleó
1914: Maruxa òpera d'Amadeu Vives; El rey del mundo de Pablo Luna; Margot de Joaquín Turina
1915: Amores de aldea de Reveriano Soutullo i Pablo Luna; Becqueriana de María Rodrigo, primera òpera espanyola estrenada amb música d'una dona; Los cascabeles de J. Ferrer Vidal
↑Pierre-René SERNA, Guide de la Zarzuela - La zarzuela de Z à A, Bleu Nuit Éditeur, Paris, novembre 2012, 336 pages, 16,8 x 24 cm, ISBN 978-2-913575-89-9 : voire les entrées « Zarzuela, chronologie » (page 27) et « Teatro de la Zarzuela » (page 93)
_02.jpg)
