|
Vall de Timok
La vall de Timok (en búlgar: Тимошко; romanès: Valea Timocului; serbi: Тимочка Крајина) és una regió geogràfica al centre-est de Sèrbia al voltant del riu Timok. La vall de Timok correspon a parts de dos districtes serbis (Bor i Zaječar), amb una població censal total de 2002 de 284.112 habitants. NomEl nom serbi deriva de l'hidrònim Timok i krajina ('frontera, marca'), anomenat així per la seva localització i història com a territori fronterer. Es va introduir durant el període d'entreguerres per denotar la confluència del Timok amb la vall de Negotin i Ključ, que formen part de la vall de Timok.[1] El terme no té cap base històrica ni geogràfica.[1] En romanès, el terme Vall del Timoc (Valea Timocului) s'utilitza per a la zona habitada pels valacs de parla romanesa.[2] La regió de vegades es coneixia com a Podunavia a l'època medieval.[3] GeografiaLa vall de Timok correspon aproximadament als districtes de Bor i Zaječar de Sèrbia. Inclou sis municipis i dues ciutats:
La ciutat més gran de la regió és Zaječar i, per tant, funciona com el seu centre cultural, urbà i econòmic. Consta de quatre municipis: Stari grad (parts antigues de la ciutat: Vlačić, Kraljevica, Karađorđev venac, Šljivarsko brdo, Lubničko brdo, Oskoruša, Pazaršte, Zvezdan, Podliv, Veliki izvor), Kotlujevac (Ključ 1,2,3,4, Živinarnik, Selište, Vlaško brdo, Beli breg), Grljan (parts suburbanes sud i Višnjar) i Salaš (parts suburbanes nord). El municipi més gran és Koltlujevac, amb una població de més de 25.000 habitants. Història.jpg) A tota la regió s'ha trobat ceràmica de l'edat del bronze de la cultura Kostolac-Kocofeni.[4] Durant l'època romana, la zona formava part administrativament de la Dacia Ripensis. Durant el regnat de l'emperador Justinià hi va haver nombroses fortificacions a la zona. Entre els llocs romans més notables s'inclouen Timacum Minus, el pont de Trajà, la fortalesa Diana i altres. El governant búlgar Ivan Stratsimir (principat de Vidin) i el voivode valac Mircea el Vell van controlar el territori de Podunavia fins a la conquesta otomana al segle XIV.[5] Diversos assentaments a la regió van rebre la condició fronterera de la monarquia dels Habsburg després del tractat de Passarowitz (1718); la zona es va convertir en una frontera cap a l'Imperi Otomà.[6] El 1883 es va produir una revolta camperola a la vall de Timok, a l'est de Sèrbia, coneguda com la rebel·lió de Timok (en serbi: Timocka buna). El moviment camperol del 1883 va resultar de factors econòmics, polítics i socials. Entre 1918 i 1922, a la zona van existir dos districtes del Regne de Serbis, Croats i Eslovens: el Districte de Krajina, amb seu a Negotin, i el Districte de Timok, amb seu a Zaječar. El 1922, aquests dos districtes es van fusionar amb el recentment format oblast de Timok amb seu a Zaječar. L'òblast de Timok va existir fins al 1929, quan es va incloure a la recentment formada Morava Banovina amb seu a Niš. Actualment hi ha dos districtes a la zona: el districte de Bor amb seu a Bor; i el districte de Zaječar amb seu a Zaječar. CulturaGrups ètnics La regió està habitada per una majoria de serbis i una minoria de romanesos/valacs. Segons el cens i els resultats del 2002 als districtes de Bor i Zaječar (que junts tenien 284.112 habitants), hi havia un 85,58% de serbis, un 8,31% de valacs i un 0,96% de romaní. La comunitat sèrbia parla tradicionalment el dialecte Kosovo-Resava al nord i el dialecte Prizren-Timok al sud, no obstant això, el serbi estàndard s'utilitza en la comunicació formal. Els valacs parlen el dialecte valac de la llengua romanesa, que espera la normalització i que en aquesta regió és una forma del subdialecte oltenès del romanès.[7] Tant els serbis com els valacs són ortodoxos orientals per denominació. Actualment hi ha controvèrsia sobre la identificació ètnica de la comunitat valaca i sobre si són romanesos o no. EconomiaLa regió és rica en mines de coure i or, especialment a les zones de Bor i Majdanpek. Galeria
Referències
Fonts
Enllaços externs
Information related to Vall de Timok |
||||||||||||||||||||
.jpg)
