Venus imperial

Vénus impériale
Fitxa
Direcció	Jean Delannoy
Protagonistes	Gina Lollobrigida Raymond Pellegrin Micheline Presle Lilla Brignone Gabriele Ferzetti Giulio Bosetti Ernesto Calindri Gianni Santuccio Maria Laura Rocca Massimo Girotti Marco Guglielmi Andrea Checchi Giustino Durano Liana Del Balzo Andrea Bosic Attilio Dottesio Stephen Boyd Fédor Chaliapine fils Evi Maltagliati Tina Lattanzi Umberto Raho Tom Felleghy Aldo Berti Tino Carraro Giuseppe Addobbati Jacques Stany Curt Lowens
Guió	Leonardo Benvenuti, Piero De Bernardi, Jean Delannoy, Rodolphe-Maurice Arlaud i Jean Aurenche
Música	Angelo Francesco Lavagnino
Fotografia	Gábor Pogány
Muntatge	Otello Colangeli
Vestuari	Giancarlo Bartolini Salimbeni
Distribuïdor	Netflix
Dades i xifres
País d'origen	França i Itàlia
Estrena	1963
Durada	145 min
Idioma original	francès
Versió en català	Sí
Color	en color
Descripció
Gènere	comèdia dramàtica
Lloc de la narració	França

Venus imperial^[1] (títol original en italià: Venere imperiale; en francès: Vénus impériale) és una pel·lícula franco-italiana dirigida per Jean Delannoy i estrenada el 1963. Ha estat doblada al català.^[1]

Els amors i la vida novel·lada de Pauline Bonaparte, germana preferida de Napoleó. Després que les seves primeres esposalles han estat trencades pel seu germà per raons polítiques, s'enamora del cap d'esquadró Jules de Canouville que ha conegut a Itàlia. Però, sempre per raons estratègiques, Napoleó li demana que es casi amb el general Leclerc. Quan mor aquest de la febre groga a Santo Domingo, Pauline entra a França i el seu germà organitza encara el seu matrimoni amb el príncep Borghese que no estimarà mai. Coneix Jules de Canouville, potser el seu únic verdader gran amor, però és mort en la campanya de Rússia i Pauline serà exiliada amb el seu germà.^[2]

• Gina Lollobrigida: Paulina Bonaparte
• Raymond Pellegrin: Napoleó Bonaparte
• Stephen Boyd: Jules de Canouville
• Micheline Presle: Josefina de Beauharnais
• Massimo Girotti: General Leclerc
• Gabriele Ferzetti: Louis-Marie-Stanislas Fréron
• Giulio Bosetti: Camillo Borghese
• Gianni Santuccio: l'escultor Antonio Canova
• Elsa Albani: la pianista
• Aldo Berti: el moribund a l'expedició de Santo Domingo
• Andrea Bosic: Del Val
• Lilla Brignone: Maria Letizia Ramolino (Letizia Bonaparte)
• Edith Peters: la dona del general Thomas
• Nando Tamberlani: el pontifex
• Ernesto Calindri: l'abat Fesch
• Claudio Catania: Jérôme Bonaparte
• Andrea Checchi: El Doctor
• Liana Del Balzo: la príncesa Borghese
• Giustino Durano: El Doctor Bousqué

• David di Donatello 1963: Premi a la millor actriu per Gina Lollobrigida, ex æquo amb Silvana Mangano per Il processo di Verona (1963).^[3][4]
• Ruban d'argent del Sindicat nacional dels periodistes cinematogràfics italians 1963: Ruban d'argent a la millor actriu a Gina Lollobrigida.

• Ruban d'argent del Sindicat nacional dels periodistes cinematogràfics italians 1963:
  • Gábor Pogány nominada pel Ruban d'argent a la millor fotografia en color.
  • Giancarlo Bartolini Salimbeni nominada pel Ruban d'argent al millor vestuari.