|
William Whiston
VidaWhiston era fill del pastor de Norton (Leicestershire) i en la seva infantesa va ser educat pel seu pare per a esdevenir també pastor anglicà. A partir de 1684 va assistir a l'escola de Tamworth i el 1686 ingressava coma becari al Clare College de la Universitat de Cambridge, on es va graduar el 1689, havent fet estudis intensos de matemàtiques.[1] El 1693 rep el seu magister de la Universitat de Cambridge, és nomenat fellow del Clare College i és ordenat sacerdot. Entre 1694 i 1698 és capellà del bisbe de Norwich. El 1698 és nomenat rector de Lowesoft (Suffolk), càrrec al qual renunciarà l'any següent, en casar-se amb Ruth Antrobus, filla d'un antic professor seu a Tamworth. Van tenir vuit fills, dels quals quatre van arribar a l'edat adulta. El 1701, per recomanació del mateix Newton, es va convertir en el seu successor a la càtedra Lucasiana. L'astrònom reial, John Flamsteed, va comentar irònicament que la gent com l'emperador August, nomenaven successors com Tiberi, perquè la seva fama es fes més il·lustre,[2] ja que els mèrits de Whiston en aquells moments eren més aviat escassos. Com a professor lucasià, va intentar acomodar l'ensenyament a les necessitats dels alumnes, eliminant les obscures i difícils lliçons pròpies de la universitat de l'època. També ho va fer en els llibres que va editar i escriure, traspassant així la seva fama fora dels límits de la seva universitat.[3] En aquesta època va estudiar el problema de la longitud i, tot i no arribar a cap solució definitiva, va fer aportacions interessants per a les recerques futures.[4] En els anys següents, al contrari que Newton,[5] va fer públic el seu arianisme el que li va valdre crítiques de la jerarquia eclesiàstica. El 1710 va ser desposseït de la càtedra i expulsat de la universitat per la seva posició herètica antitrinitària, després de patir una sèrie de judicis en la seva contra.[6] Es va traslladar a Londres on va portar una vida bohèmia, escrivint obres teològiques, vivint de les rendes d'una petita granja a Newmarket i donant algunes classes particulars. Finalment, als vuitanta anys, es va retirar a casa de la seva germana a Lyndon (Rutland), on va morir ObraLa seva obra més important és A New Theory of the Earth (Nova teoria de la Terra), publicada a Londres el 1696. El llibre és una exposició senzilla de la mecànica i la matemàtica newtoniana, amb el fi de demostrar que la narració de la creació de la Terra feta a les Escriptures pot ser certa.[7] Mentre era professor lucasià, va publicar una edició dels elements d'Euclides (1703), basada en la que havia fet André Tacquet anys abans, i va editar les seves classes d'astronomia, amb el títol de Praelectiones astronomicae (1707).[8] De la seva obra posterior, cal ressenyar la traducció del grec que va fer de l'obra de Flavi Josefus, que ha estat fruit de nombroses reedicions al llarg dels anys.[9] També va escriure altres obres teològiques (Primitive Christianity Revived, 1711-1712) i matemàtic-astronòmiques (The Longitude and Latitude Found by the Inclinatory or Dipping Needle, 1721)[10] i, fins i tot, mixtes (Astronomical Principles of Religion, 1717). Referències
Bibliografia
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
