|
Edward Bernard
Edward Bernard (1638–1697) va ser un erudit anglès, professor savilià d'astronomia a la Universitat d'Oxford, des de 1673 a 1691. VidaVa néixer a Paulerspury, Northamptonshire.[1] Va estudiar a la Merchant Taylors' School de Northwood i al St John's College de la Universitat d'Oxford, en la que es va graduar el 1662.[2][3] Va començar a donar classes d'astronomia com assistent de Christopher Wren, el titular de la càtedra saviliana, a partir de 1669, quan Wren va ser nomenat Intendent General de les obres reials. L'excés de feina de Wren va fer que renuncies a la seva càtedra i el 1673 Bernard va ser nomenat savilian professor d'astronomia en substitució de Wren. El mateix any, és nomenat fellow de la Royal Society i capellà de Peter Mews. El 1676 va a París, com tutor de Henry FitzRoy, Primer Duc de Grafton i George FitzRoy, Primer Duc de Northumberland.[2] Des dels anys 1670 tenia bons contactes amb els erudits continentals. Mantenia correspondència amb Hiob Ludolfi coneixia el seu nebot Heinrich Wilhelm Ludolf.[4] Va visitar Pierre-Daniel Huet de l'Acadèmie Royale des Sciences,[5] i va mantenir correspondència amb Jean Mabillon i Pasquier Quesnel.[6] Va fer observacions del cometa de 1680 i va intercanviar informació sobre ells amb John Flamsteed.[7] El 1691 va ser nomenat rector de Brightwell-cum-Sotwell.[8] La seva biografia va ser escrita pel seu amic Thomas Smith.[9][10] Va morir a Oxford el 12 de gener de 1697, i va ser enterrat a la capella del St John's College.[11] ObraVa dedicar molt de temps als manuscrits d'Apol·loni de Perge, viatjant a Leiden per revisar els manuscrits de Joseph Scaliger i Levinus Warner el 1669 i treballant amb texts aràbics a la Biblioteca Bodleiana.[3][12][13][14] Més de dos dècades després va tornar a Holanda, per comprar en subhasta la biblioteca de Jacobus Golius.[15] Les seves traduccions i transcripcions van ser usades després per Edmund Halley en la seva traducció de les Còniques d'Apol·loni.[16] La majoria del treball de Bernard es conserva com anotacions en llibres i es conserva a la Biblioteca Bodleina, ja que aquesta va comprar la seva llibreria en morir Bernard. De mensuris et ponderibus antiquis (1688), sobre antics pesos i mesures, va ser inicialment un apèndix d'un llibre d'Edward Pococke,[17] publicat posteriorment de manera separada i ampliada.[18] Juntament amb Humphrey Hody i Henry Aldrich va publicar una edició d'Aristees d'Argos.[19] L'Orbis Eruditi era una taula de molts alfabets.[20] El seu Catalogi librorum manuscriptorum Angliae et Hiberniae in unum collecti cum indice alphabetico (Oxford 1697), col·loquialment conegut com a "Catàleg de Bernard", era un catàleg de manuscrits a les biblioteques britàniques i irlandeses, i va ser una eina molt important per a generacions d'erudits.[21] Referències
Bibliografia
Information related to Edward Bernard |
||||||||||||||||||||
