Temes sobre
Taoisme
Teories Dao (Tao) De (Te) Wuji Taijí Yin i Yang Wu wei Ziran xianren Wuxing Qi
Pràctica Tres Tresors Meditació taoista Dieta taoista Neidan Pràctiques sexuals taoistes
Textos Yijing Daodejing Zhuangzi Lie Zi Daozang
Deïtats Hongjun Laozu Tres Purs Guan Yu Vuit immortals Emperador Groc Li Hong Xiwangmu Emperador de Jade Altres deïtats
Personatges Laozi Zhuangzi Zhang Daoling Zhang Jue Ge Hong Chen Tuan
Escoles Huang–Lao Taiping dao Wudoumi Tianshi Xuanxue Shangqing Lingbao Mestres Celestials del Nord Chongxuan Quanzhen Zhengyi Wuliu Taoisme Yao
Llocs sagrats Temple taoista Dongtian Penglai Shan
Organitzacions Associació taoista xinesa Mestre celestial Daoshi

Xuanxue (xinès tradicional: 玄學, xinès simplificat: 玄学, pinyin: Xuánxué, Wade-Giles: Hsüan-hsüeh, literalment 'estudi dels misteris'), també conegut com a neotaoisme (o neodaoisme) o taoisme tardà,^[1][2] va ser una de les escoles centrals del pensament xinès entre els segles iii i VI. Probablement té les seves arrels en idees desenvolupades per membres de l'Acadèmia Jixia (segle iv aC).^[3] Els pensadors d'aquesta escola van combinar elements del taoisme i el confucianisme, i van reinterpretar textos filosòfics bàsics com el Yijing, el Daodejing (comentat per Wang Bi) i el Zhuangzi (comentat per Guo Xiang)

El nom està compost pel mot xuan 玄, que apareix en el primer capítol del Daodejing, i que es pot traduir per 'negre, fosc, misteriós, profund, recòndit, arcà', i per xue 学, traduïble per 'estudiar, aprendre, aprenentatge'. En l'ús modern del xinès estàndard, xuanxue pot significar tant 'neotaoisme' com 'budisme', 'metafísica', 'espiritualitat' o 'mística'.

La dinastia Han, que va durar quatre segles, va garantir una estabilitat econòmica, política i cultural que va afavorir el confucianisme. Quan va caure aquesta dinastia, però, va començar una època d'inestabilitat que va fer sorgir unes actituds més individualistes, les quals van propiciar un ressorgiment del taoisme així com l'arrelament del budisme, que va arribar des de l'Índia. Alhora, el taoisme popular va començar a "contaminar" el taoisme intel·lectual.^[2]

Els comentaristes dels textos taoistes d'aquesta època van desenvolupar alguns dels conceptes taoistes ja establerts, però sovint amb un discurs encara més críptic, com per exemple Guo Xiang († 312) i Xiang Xiu (221-300). Alguns d'aquests pensadors van debatre amb els budistes, i d'aquest debat va sorgir la versió xinesa del budisme (o budisme Chan).^[2]

L'actitud d'esperit lliure i d'espontaneïtat propi d'aquesta escola, que contrastava amb el rigor dels confucianistes, també va destacar en la poesia de l'època.^[2] Els anomenats 'Set Savis de l'Arbreda de Bambú' en són una representació idealitzada.