Yolande Moreau (Brussel·les, 27 de febrer de 1953) és una actriu i directora de cinema belga. Premiada amb tres Cèsar: un per al millor primer film (l'any 2005) i dos com a millor actriu (l'any 2005 i 2009). És l'única artistabelga que ha guanyat dos Cèsar a la millor actriu.
Yolande Moreau l'any 2013 al FIFF de Namur.
El seu pare, való, és comerciant de fusta; la seva mare, flamenca, és mestressa de casa.
Biografia
Després d'una formació amb Jacques Lecoq, Yolande Moreau comença en espectacles per a nens al teatre dels nens de la Ciutat de Brussel·les (i contràriament a les informacions que han circulat a la premsa, mai no ha treballat com a educadora).[1] A continuació va escollir de dedicar-se a la comèdia. Escriu l'any 1981 Sale affaire, du sexe et du crime, un one-woman-show on interpreta una dona que avaba de matar el seu amant. Presenta aquest espectacle al Festival del riure de Rochefort (Bèlgica) on assoleix el gran premi l'any 1982.
Agnès Varda li ofereix els seus primers papers al cinema al curtmetratge 7 p., cuis., s. de b.... à saisir l'any 1984, després l'any següent a Sans toit ni loi.
L'any 1989, Yolande Moreau s'uneix a la tropa de Jérôme Deschamps i Macha Makeïeff, de la qual esdevé un dels pilars. Als espectacles Lapin chasseur o Les Pieds dans l'eau al programa televisat Les Deschiens, fa un personatge frustrat i esbojarrat.
L'any 2004, interpreta i codirigeix, amb Gilles Porte, Quand la mer monte... on fa el paper, tret de la seva pròpia experiència, d'una artista-humorista en gira al Nord de França i a Bèlgica. Per a aquest film, se li concedeix el premi Louis-Delluc al millor primer film i a continuació els Cèsars a la millor primera obra de ficció i a la millor actriu.
L'any 2008, torna a fer Sale affaire, du sexe et du crime amb ocasió del Festival del Còmic d'Angulema, en una nova posada en escena, il·lustrada en directe pel dissenyador Pascal Rabaté. És igualment l'actriu estrella de Séraphine de Martin Provost, biografia filmada del pintor Séraphine de Senlis.[2] La seva interpretació li val, l'any 2009, el César a la millor actriu per a la segona vegada en la seva carrera.
Amb el seu compatriota Bouli Lanners, són al capdamunt del cartell de Louise-Michel, comèdia social i burlesca de Benoît Delépine i Gustave Kervern. Hi fa el paper d'una obrera que proposa als seus col·legues reunir les seves indemnitzacions d'acomiadament per pagar un assassí professional que s'encarregui de liquidar l'amo que acaba de tancar la seva fàbrica.
L'any 2010, actua a Mammuth, dels mateixos directors, i apareix igualment a Gainsbourg, vida heroica de Joann Sfar.
L'any 2011, troba el director Martin Provost que li ofereix, després de Séraphine, el paper principal d'On va la nit; al costat de Pierre Moure, Edith Scob i Laurent Capelluto, interpreta una dona colpejada, Rosa Mayer, que assassina el seu marit i marxa a viure amb el seu fill a Brussel·les.
L'any 2012, interpreta la mare de Noémie Lvovsky, brutalment submergida a la seva adolescència dels anys 1980 al film Camille redouble.
L'any 2013, Yolande Moreau presideix la 3a cerimònia dels Magritte que pretén saludar l'excel·lència de la producció cinematogràfica belga. Hi assoleix el Magritte a la millor actriu secundària per a Camille redouble.
Yolande Moreau ha actuat en una desena de peces de teatre.
L'any 1981, escriu el seu primer espectacle que repetirà els anys següents: Sale affaire, du sexe et du crime (sola en escena). La primera frase «M'he enredat en un crim, és lleig, oi? » marca el començament del seu reconeixement a Bèlgica.
1989: Lapin chasseur de Jérôme Deschamps i Macha Makeïeff.
1992: Les Pieds dans l'eau de Jérôme Deschamps i Macha Makeïeff
1994: C'est magnifique, espectacle de Jérôme Deschamps i Macha Makeïeff
1997: Les Précieuses ridicules de Molière, posada en escena Jérôme Deschamps i Macha Makeieff, Théâtre national de Bretagne, Odéon-Théâtre de l'Europe
Premis i nominacions
Premis
2004: Festival internacional del film francòfon de Namur: Bayard d'or a la millor artista per a Quand la mer monte...[4] per Quand la mer monte...
