Share to:

Icar

Icarus and Daedalus, per Charles Paul Landon (1799)

Dins la mitologia grèga, Icar (en grèc ancian Ἴκαρος / Ikaros) es lo filh de l'arquitècte Dedal e d'una esclava a s'acoplar amb un taur blanc (çò que donèt lo Minotaure). Segon d'autras versions, Dedal auriá donat a Ariana l'idèa del fil nosat a la cavilha de Tesèu, li permetent de fugir lo laberint onte lo minotaure èra presonier, e que Dedal seriá estat l'arquitècte.

Podent pas anar per las mars, que Minòs contrarotlava, o pels camins, Dedal aguèt l'idèa, per fugir Creta, de fabricar d'alas coma aquelas dels aucèls, fabricada de cera e de plumas. Prevenguèt son filh, li enebissent de s'aprochar tròp prèp de la mar, a causa de l'umiditat, e del solelh, a causa de la calor. Mas Icar, que li agradava tant la sensacion del vol, oblidèt e prenguèt tròp d'altitud; la calor faguèt fondre la cera. Sas alas cediguèron e moriguèt precipitat dins la mar que pòrta encara son nom: la mar Icariana.

Pausanias dona una autra version de la legenda: segon el, Dedal e Icar fugiguèron Creta dins de naus pichonas — Dedal avent inventat per las far lo principi de la vela, fins alara desconeguda dels òmes. Mas Icar, navigator malaisit, naufraguèt prèp de Samos. Son còrs seriá estat trobat sus las ribas de l'illa per Eracles, que li donèt una sepultura e nomenèt Samos e la mar a l'entorn Icariá. Aquela version la torna prene Diodòr de Sicília, que precisa sonque qu'Icar foguèt precipitat dins la mar ont se neguèt. Pasmens aquela version s'acòrda pas amb la legenda de la vela negra del vaissèl menant Tesèu e los captius grècs cap a Creta, e de la vela blanca qu'oblidèt d'ajocar al retorn, provocant la mòrt de son paire, Egèu - aquel episòdi essent normalament anterior a aquel del vol d'Icar e de Dedal.

Tèmas

Lo mite d'Icar abòrda de tèmas coma las relacions paire-filh, l'efècte nefast que pòt aver un conselh o una enebicion, coma lo desir de l'òme d'anar totjorn pus luènh, amb lo risc de dever tornar cap a sa condicion de simple èsser uman.

Fonts

  • Apolodor, Bibliotèca (II, 6, 3), Epitoma (I, 12–13).
  • Diodor de Sícilia, Bibliotèca istorica (IV).
  • Igín, Fablas (XL).
  • Ovidi, Fastes (IV, 284 et 567), Metamorfòras(VIII, 183–235).
  • Pausanias, Descripcion de la Grècia (IX, 11, 4-5).

Vejatz tanben

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Icar.

Articles connèxes

Ligams extèrnes

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Portal di Ensiklopedia Dunia

Kembali kehalaman sebelumnya