3 de otobre
| xenaro · febraro · marso · apriłe · majo · xugno · lujo · agosto · setenbre · otobre 2026 · novenbre · diçenbre | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Zi | Ve | Sa | Do | Lu | Ma | Me | Zi | Ve | Sa | Do | Lu | Ma | Me | Zi | Ve | Sa | Do | Lu | Ma | Me | Zi | Ve | Sa | Do | Lu | Ma | Me | Zi | Ve | Sa | ||
| ← | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | → |
El 3 de otobre el ze el 276° dì dal scumìsio de l'ano drio del całendàrio gregorian e el 277° inte i ani bizesti. Par rivar al cao de l'ano ghe vołe oncora 89 dì.
Avegnimenti
- 2333 v.C. – Data lejendària de ła fondasion del Regno de Ko Chosŏn (Corea)
- 42 v.C. – Prima bataja de Fiłipi: I Triumviri Marco Antònio e Otavian i conbate na bataja contro dei sasini de Cézare: Bruto e Càsio. Anca se Bruto el dèzema Otavian e Antònio el dèzema Càsio
- 1283 – Dafydd ap Gruffydd, prinsipe de Gwynedd, in Gàłes, el divien ła prima persona zustisiada col sistema del drawing and quartering
- 1392 – Muhammad VII el vien incoronà XII Sultan de Granada
- 1574 – Guera dei sete ani – I Watergeuzen (catapani da mar) i cava l'asèdio a Leida
- 1657 – Inte el corso de ła guera contro de l'Inpero spagnoło de Fiłipo IV de Asburgo, l'ezèrsito franseze comandà dal visconte de Turenne, el concuista Mardyck inte i Paezi Basi spagnołi
- 1691 – A Limerick, in Irlanda, el vien firmà el Tratà de Limerick, che el finałiza a ła guera intrà i Jacobiti e i sostegnitori de Gulielmo III de Orange
- 1712 – El duca de Montrose el emana un mandà de inprezonamento par Rob Roy MacGregor
- 1739 – Co ła firma del Tratà de Nyssa ła finise ła Guera ruso-turca del 1735-1739
- 1789 – George Washington el proclama ła primo Dì del rengrasiamento
- 1835 – A Norinberga ła vien fondada l'indùstria Staedtler
- 1837 – Samuel Morse el breveta el so còdaze
- 1862 – Guera de secesion americana – Se conbate ła seconda bataja de Corinth el zenerałe William Starke Rosecrans el dèzema łe forse confederae del zenerałe Earl Van Dorn
- 1863 – El Dì del rengrasiamento el vien fisà par l'ùltemo zoba de novenbre dal presidente statunitense Abraham Lincoln
- 1866 – Co ła firma del Tratà de Viena ła ga fin ła Tersa guera de indipendensa italiana
- 1873 – El cao indian Kintpuash conosesto cofà Capitan Jack el vien inpicà par gaver guidà el so pòpoło contro dei Stati Unii inte ła Guera modoc
- 1880 – Da Montevideo (Uruguay) ła parte ła Leone de Caprera par tacar ła traversada de l'Osèano Atlàntego
- 1888 – L'esploratore norvezeze Fridtjof Nansen el riva a Godthab finindo ła so spedision de traersamento e esplorasion de ła Groenlandia
- 1904 – Acordo diplomàtego intrà Regno Unio e Fransa par espansionar ła sfera de influensa de st'ùltema sul Maroco
- 1908 – Fondasion del periòdego Pravda de Viena par òpara de Leon Trotsky, Adolph Joffe, Matvey Skobelev e altri bandii rusi
- 1918 – Re Boris III de Bulgaria el monta inte el trono
- 1926 – El taca a Viena ła primo congreso de l'Union Paneoropea
- 1929 – El Regno dei Serbi, Croati e Sloveni el vien rebatezemà in Regno de Jugoslàvia
- 1932 – L'Iraq el se indipendentiza
- 1935 – L'Itàlia ła invade l'Etiòpia
- 1942 – La Zermània testa łe prime V2
- 1943 – Seconda guera mondiałe: łe forse todesche de ła 1. Gebirgs-Division de ła Wehrmacht ła se fa responsàbiłe de ver copà 92 siviłi inte el viłajo grego de Lyngiades
- 1945 – Ła nase a Parize ła Federasion sindacałe mondiałe
- 1951 – Guera de Corea – inte ła prima bataja de Maryang-san łe forse dei Peacekeeping, denomenai caschi blu, łe se scontra co cuełe là cinezi de l'Ezèrsito Vołontàrio del Pòpoło
- 1952 – El Regno Unio el testa co suceso un'arma nucleare inte łe Montebello Islands in Austràlia
- 1962 – A Cape Canaveral ła Sigma 7 ła vien lansada, co drento l'astronàuta Wally Schirra, par un voło de nove ore
- 1973 – Inte un viajo in Bulgaria, el segretàrio del Partio Comunista Italian Enrico Berlinguer el ga un insidente automobilìstego che tanti i pensa èsar un tentativo de atentà
- 1980 – Un'esplozion inte ła ła sinagoga de Parize, ła pròvoca 4 morti e 46 ferii, atentà revendegà da l'organizasion franseze de drita estrema Fédération d'action nationale et européenne (FARE) ma i incuirenti i pensa che ła sia colpa del terorismo pałestineze
- 1981 – El siòparo de ła fame portà avanti dai prezonieri de ła Provisional Irish Republican Army, inte ła prezon de Maze, arente de Belfast, ła finise dopo sete mezi. Inte el siòparo i ze morti dieze detegnesti
- 1985 – Ła gnen lanciada ła mision del Space Shuttle Atlantis STS-51-J dal John F. Kennedy Space Center
- 1990 – Zermània: reunifegasion todesca; ła Zermània Est ła confluise inte ła Repùblega Federałe
- 2006 – La Corea del Nord ła anunsa de vołer tacar test nucleari, fazéndołi partir inte el 9 de otobre
- 2009 – Azerbaizan, Kazakistan, Kirghizistan e Turchia i firma ła creasion del Consejo de cooparasion dei paezi turcòfoni
- 2010 – La Zermània ła finise de pagare i dèbiti inponesti dal Tratà de Versailles, seguio a ła Prima guera mondiałe
- 2012 – Tre autobonba łe s-ciopa a Alepo inte l'àngoło est de ła piasa Saadallah al-Jabiri, copando 40 persone e ferìndoghene 122.
- 2019 – Ecuador: Parałizasion del trasporto pùblego. Se manifesta contro de l'ełiminasion dei susidi sui conbustìbiłi.
Nasesti
- 1988:
- Alicia Vikander, atora svedexe
Morti
Feste e recorense
Internasionałi
- Dì Mondiałe del Pasiente Ostomizà[1]
Nasionałi
Zermània: Dì de ła Unità Todesca
Corea del Sud: Dì de la Fondasion Nasionałe
Ondùras:Dì de Morazán
Irak: Dì de l'Indipendensa
Rełijoze
Santi catòłeghi
Festa del patrono de łe sità
Làeghe
In altri projeti
In altri projeti
Wikimedia Commons el detien imàjini o altri file so 3 de otobre
el detien schemi gràfeghi so
Content Disclaimer
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
- The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
- There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
- It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
- Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
- Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.
Index:
pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve









