Share to:

Fiume (Croasia)

Fiume
Rijeka (hr)
Fiume (hu)
Fiume (it) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema

Cànbia el vałor in Wikidata

EpònemoRječina Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision

Map

45°20′N 14°23′E
ContinenteEoropa Cànbia el vałor in Wikidata
StatoCroàsia
NUTS 2 statistical territorial entity (en) TraduziCroazia Adriatica (it) Traduzi
RejonRejon łitoraneo-montana Cànbia el vałor in Wikidata
Cavedałe de
Popołasion
Totałe107 964 (2021) Cànbia el vałor in Wikidata
Densità2 487,65 hab./km²
Demònemo fiumani ,   Edit this at Wikidata
Zeografia
Parte deGolfo del Carnaro Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea43,4 km²[1] Cànbia el vałor in Wikidata
Bagnà damar Adriàtego Cànbia el vałor in Wikidata
Altitùdene0 m Cànbia el vałor in Wikidata
Dati istòreghi
Dì festivo
Festa patronałe(15 de giugno) Cànbia el vałor in Wikidata
PatronoSan Vito de Łucania Cànbia el vałor in Wikidata
Organizasion pułìtega
Cao de goernoIva Rinčić (6 de zugno del 2025) Cànbia el vałor in Wikidata
Còdazi de identifegasion
Còdaze postałe51000 Cànbia el vałor in Wikidata
Còdaze de matricołasionRI Cànbia el vałor in Wikidata
Prefiso tełefònego051 Cànbia el vałor in Wikidata
Premi

Sito webrijeka.hr Cànbia el vałor in Wikidata

Facebook: 102167109824342 MusicBrainz: 66e105c1-5f1e-4126-b1d0-dc50856e68cd

Fiume (in croato Rijeka) xe la terza zità de la Croazia (dopo Zagabria e Spalato). Ogi la zità ga circa 100.000 abitanti.

Storia

Fiume nasse come una colonia romana de nome "Tersatica", poi la diventa proprietà dei conti de Duino, per dopo diventar parte del regno de Austria e dopo un "corpus separatum" soto la corona ungerese. La era el porto principale de Ungeria. In sto tempo Fiume xe una zità importante, sopratuto dopo che i Austriaci ghe costruisse la ferovia (1873).

Intel 1918, a la fin de la Prima guera mondial, con el sfascio del impero dei Asburgo, la resta ligà a la corona ungherese come "corpus separatum", come che era definido nei tratati de Londra (1915). De fato, però, la zità la era ocupada da trupe missiade dei paesi che gaveva vinto la guera. El 12 de settembre 1919 un grupo de volontari guidà dal poeta Gabriele d'Annunzio gà organizà la cusideta Impresa de Fiume, ocupando la zità e domandando l’anession a l’Italia. Intanto, l’Italia e el Regno dei Serbi, Croati e Sloveni se mete d’acordo coi Tratati de Rapallo, che stabilisse i confini fra i do paesi e riconosse l’autonomia de Fiume. D’Annunzio e i sui legionari, però, i rifiuta sti acordi e no i vol lassar la cità. L’esercito italian alora el intervien per mandarli via. In aprile del 1921 se tien le elezioni dove el fronte autonomista, guidà dal Riccardo Zanella vince contro el fronte pro-anession a l'Italia. Dopo pena un ano i nazionalisti i fa un colpo de stato e el governo de Zanella el va in bando. In genaio 1924, col tratato de Roma tra el Regno d'Italia e el Regno de Jugoslavia, la zità la passa soto el governo de Roma.

Dopo la seconda guera mondial la zità passa a la Jugoslavia secondo i tratati de pase de Parigi del 1947. Più del 95% de la popolazion lassa la zità.

Per un breve periodo da la seconda guera mondial fino al 1954 Fiume ga avudo due lingue uficiai: el talian e el (serbo)croato. Nel 1954 el talian perde el status de lingua uficial.

Ogi el talian e el dialeto fiuman se usa nela comunità italiana, nel contesto familiar e nele istituzioni de la comunità. Anca se le ricerche indica un calo del uso del dialeto fiuman nele generazioni più giovani, i membri de la comunità lavora al suo mantenimento, tramite incontri regolari, publicazioni in fiuman e grupi sui social.

Fiume - Piaza del mercato, a sinistra palazo Modello, a destra Teatro stabile fiuman

Turismo

Fiume xe una bela zità che val la pena visitar, magari fazendo un giro per Abazia. La zità ga bei monumenti come el Teatro Zajc e la Ceseta de San Vito e, a pochi minuti dal centro, el Castel de Tersato.

Gemelagi

Fiume xe gemelada con:

   Cetinje
   Bitola
   Favenza
   Este
   Zènoa
   Rostock
   Neuss
   Łubiana
   Kawasaki (it) Traduzi
   Ялта
Tsingtao
   Pittsburgh
   Pałermo
   Sità metropułitana de Zènoa
   Danzica
   Burgas Cànbia el vałor in Wikidata

Controło de autoritàVIAF (EN234135405 · ISNI (EN0000 0004 0397 7319 · LCCN (ENn83142732 · GND (DE4050045-7 · BNF (FRcb121112358 (data) · WorldCat Identities (ENn83-142732
  1. 1,0 1,1 Declarà da: Register of spatial units of the State Geodetic Administration of the Republic of Croatia.

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Portal di Ensiklopedia Dunia

Kembali kehalaman sebelumnya