Juglans regia
| Dati | |
|---|---|
| Fonte de | noza, Persian walnut wood (en) |
| Stato de conservasion | |
| Ris-cio mìnemo | |
| UICN | 63495 |
| Tasonomia | |
| Regno | Plantae |
| Órdene | Fagales |
| Fameja | Juglandaceae |
| Zènare | Juglans |
| Spece | Juglans regia L., 1753 |
| Distribusion | |
Ła nogara o nogher o noxara (nome sientifico Juglans regia) ła xe na pianta de ła fameja de łe Juglandaceae, originaria de l'Asia centrałe e ocidentałe, dei Balcani e del Mediteraneo orientałe (in todesco Walnuss, in inglexe walnut, in tałjan noce). A dita de Plinio el Vecio inte ła só opera Naturalis historia, ła xe sta portà in Eoropa dai Greci intrà el setimo e el quinto secoło vanti Cristo.
Descrision

Ła riva a esar alta anca 30 metri, ła pol viver fin a 160 ani e ła crese fin ai 1200 metri de quota. Ła scorsa ła xe lisia e grixa da xovane, nero-grixa co crepe fonde da vecia; łe foje, longhe 30 cm, łe ga un pecol da dove ke se staca 5 o 7 fojete ełitiche, longhe ciaskeduna dai sie ai dodexe çentimetri. I fioreti załi i vien fora intrà apriłe e zugno, ingrumà in bigołeti quełi maschiłi, ugnołi quełi feminiłi. I fruti (łe noxe) i ga na scorsa tènara verde fora e una dura drento; i se tira xó intrà setenbre e otobre.
Legno
Ła nogara, a parte ke par i fruti, ła ga inportansa anca pal legno, pregiato par far mobiłi e pavimenti (Parquet).
Fruto
La noghera la fa an fruto sferico del diametro de circa 5 cm. La scorsa e la polpa insieme le ciapa al nome de malut e le costituiss an strato de circa 1 cm. Al malut al ze vert durante al acressiment, ma a la madurasion de la semensa al gnen negroe mars, e al se sbrega e al se destaca. Al ze pien de sostanse coloranti che le macia le man e i vestì. La semensa la se ciama noss e la ze costituida da na protesion legnosa spessa qualche melimetro, e dal ghito. Al ghito al ze rugoss e al ze dividest in 2 cotiledoni, ogni un ramificà a so olta ten do part. Al ze quatà da na pelesina fina ma dal gusto ligadis e picante. La noghera la gnen coltivada apunto par le noss, de le quale al ghito al gnen doperà par magnar, par far dolci e anca par far ojo. Al ghito, se al ze sech, se el magna insieme de la so pelesina (che no se ghe donde de destacarla) e al ga an gusto vagamente dols e picante. Se invese se magna la noss pena cheta do da la noghera, cognen destacarghe la pelesina dal ghito, senò la insende massa.
Prinsipali cùltivar
- Sorrento (prinsipale varietà in coltura spesalizzà in Italia)
- Franquette (Fransa)
- Mayette
- Serr (California)
- Hartley
- Payne
- Lara (altra cultivar frasexe)
Altri projeti
Wikimedia Commons el detien imàjini o altri file so Nogher
Wikispecies el detien informasion so Nogher
el detien schemi gràfeghi so
| Controło de autorità | LCCN (EN) sh85144971 · GND (DE) 4189026-7 |
|---|
Content Disclaimer
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
- The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
- There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
- It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
- Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
- Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.









