Alfabet arameu
L'alfabet arameu és un alfabet abjad dissenyat per escriure l'arameu. Com els altres abjads, totes les lletres representen consonants; algunes matres lectionis són consonants que també representen vocals llargues. Les inscripcions més recents en l'idioma arameu usen l'alfabet fenici. Llavors l'alfabet es desenvolupà en la forma mostrada a sota. L'ús de l'arameu com una lingua franca a través de l'Orient Mitjà des del segle viii aC portà a l'adopció gradual de l'alfabet arameu per escriure l'hebreu. Abans, l'hebreu s'escrivia emprant un alfabet proper al fenici, anomenat l'alfabet paleohebreu. Els alfabets hebreu i nabateu són una mica diferents en estil amb respecte a l'alfabet arameu. El desenvolupament de versions en cursiva de l'arameu porten a la creació dels alfabets siríac, palmireneà i mandeu. Aquestes escriptures formaren la base dels alfabets àrab, sogdià, orkhon i mongol. Controvertidament és reclamat com el possible origen dels alfabets índis. Tot i que l'arameu es diferencia considerablement de l'hebreu, és un idioma afí a aquest, l'alfabet del qual consta de les mateixes lletres i gairebé els mateixos noms. Igual que l'hebreu, l'arameu s'escriu de dreta a esquerra i en un principi la seva escriptura era consonàntica. No obstant això, els masoretes afegiren punts vocàlics a l'arameu emprat a la Bíblia igual que ho feren amb l'hebreu. En estar en contacte amb altres llengües l'arameu va rebre llur influència. Actualment l'arameu bíblic, els dialectes jueus neoarameus i l'idioma arameu del Talmud estan escrits amb alfabet hebreu. L'idioma siríac i els dialectes cristians neoarameus estan escrits amb alfabet siríac. Alfabet arameu imperialReescrit de A Grammar of Biblical Aramic de Franz Rosenthal; les formes foren emprades a l'Egipte, segle v aC.
Fonts Unicode
Information related to Alfabet arameu |