|
Alfred BrendelAlfred Brendel (5 de gener de 1931, Vízmberk, Txecoslovàquia) és un pianista austríac. També s'ha prodigat com a escriptor, cultivant l'assaig musical i la poesia. BiografiaAlfred Brendel va néixer el 5 de gener de 1931 a Vízmberk, Txecoslovàquia (actualment Loučná nad Desnou, a la República Txeca), en una família no vinculada a la música. Quan tenia 6 anys es va traslladar al Zagreb i més tard a Graz, on va viure durant gran part de la segona Guerra Mundial. Cap al final d'aquesta, quan tenia 14 anys, va ser enviat a Iugoslàvia a cavar trinxeres. Tanmateix, va sofrir congelaments i va haver de ser traslladat a un hospital. Al llarg de la seva infantesa, va rebre ocasionalment lliçons de piano, però de manera informal. Després de la guerra, Brendel va compondre algunes obres musicals i va continuar tocant el piano i dedicant-se a la pintura. Tanmateix, mai va rebre lliçons de piano formals, i tot i que va assistir a classes amb Edwin Fischer i Eduard Erdmann, és en gran manera autodidacte. Brendel va donar el seu primer recital de piano a Graz quan tenia 17 anys.[1] El va anomenar La fuga en la literatura per a piano", que incloïa fugues de Johann Sebastian Bach, Johannes Brahms i Franz Liszt, així com algunes de les seves composicions pròpies. El 1949 va guanyar el quart premi en la competició de piano de Ferruccio Busoni a Bolzano (Itàlia), i es va traslladar a Viena a l'any següent. Quan tenia 21 anys, va gravar el seu primer disc amb el Concert per a piano número 5 de Serguei Prokófiev. Va realitzar una sèrie d'enregistraments, entre ells tres gravacions de les sonates per a piano de Ludwig van Beethoven completes (una per a Vox Records i dues per a Philips Records). Va ser el primer intèrpret a completar l'enregistrament dels solos per a piano de Beethoven.[2] També va enregistrar obres de Franz Liszt, Brahms (inclosos els seus Concerts), Robert Schumann i Franz Schubert. A diferència de pràcticament tots els pianistes clàssics, ha realitzat molt pocs enregistraments d'obres de Frédéric Chopin, excepte les poloneses. Brendel havia gravat amb freqüència per a la companyia Vox, en particular el seu primer conjunt de sonates de Beethoven, i va obtenir un important contracte d'enregistrament en exclusiva en la dècada del 1970, que tanmateix li impedia interpretar fora d'Àustria. La relació amb Vox es va trencar després d'un recital d'obres de Beethoven al Queen Elizabeth Hall a Londres, quan tres importants segells discogràfics parlaren amb el seu agent. En aquella època es va traslladar a Hampstead (Camden), Londres, on encara resideix.[1] Des dels anys 1970, Brendel ha gravat per a Philips Classics Records.[3] Brendel s'ha casat en dues ocasions. El seu primer matrimoni, des de 1960 a 1972, va ser amb Iris Heymann-Gonzala, amb la qual va tenir una filla anomenada Doris. El 1975, Brendel va contraure matrimoni amb Irene Semler, amb la qual té tres fills, un nen, Adrian, que és violoncel·lista, i dues filles, Katharina i Sophie.[4] El 1989 va ser nomenat Cavaller Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic. PublicacionsA més de la música, ha desenvolupat una important activitat com a escriptor, tant en el camp de l'assaig musical com en el de la poesia. Durant molts anys va col·laborar amb The New York Review of Books. Molts dels seus poemes han aparegut al Frankfurter Allgemeine Zeitung. Assaig
Poesia
Referències
Bibliografia
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfred Brendel
Information related to Alfred Brendel |
