Alfred Bruneau
Alfred Bruneau (París, 3 de març de 1857 - París, 15 de juny de 1934) fou un compositor i musicòleg francès, que va tenir un paper important en la introducció del realisme a l'òpera francesa. En la seva joventut, va estudiar violoncel al Conservatori de París amb Jules Massenet,[1] i va tocar a l'orquestra de Jules Pasdeloup. Aviat va començar a compondre i va escriure una cantata, Genevieve de Paris. Va ser un gran admirador de la pianista catalana Mercedes de Rigalt a la qual animà en la seva estada quasi permanent de la pianista a París. El compositor, escriptor i crític musical Arthur Hervey (1855-1922) va escriure el 1907 una extensa biografia vers Alfred Bruneau.[2] ObresVa compondre moltes òperes sobre texts del seu amic Émile Zola, amic seu, d'orientació naturalista o realista:
Va compondre també un ballet (Les Bacchantes, 1912), una Ouverture Héroïque (1883), poemes simfònics (La belle au bois dormant, 1886), un Rèquiem amb orquestra i orgue, entre altres. Va treballar com a crític musical en diversos diaris i va publicar alguns estudis (Musique de Russie et musique de France, 1903; La vie et les oeuvres de Gabriel Fauré, 1921) i un llibre sobre Zola À l'ombre d'un gran coeur. També va escriure dos cicles de cançons, Lieds de France i Chansons à danser.[3][4] Referències
Bibliografia
Information related to Alfred Bruneau |