Arquebisbat de Lió

Arquebisbat de Lió

Archidioecesis Lugdunensis
La Catedral de Lió
Tipus	arxidiòcesi metropolitana catòlica romana
Localització
45° 45′ 39″ N, 4° 49′ 37″ E / 45.7608°N,4.8269°E / 45.7608; 4.8269
Província eclesiàstica catòlica	província eclesiàstica de Lió
Parròquies	160
Conté la subdivisió	Annecy, Belley-Ars, Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa, Grenoble-Vienne, Saint-Étienne, Valença i Viviers
Població humana
Població	2.014.067 (2019) (395,92 hab./km²)
Llengua utilitzada	francès
Religió	romà
Geografia
Part de	Centre-Est
Superfície	5.087 km²
Limita amb	bisbat de Saint-Étienne, sud-oest bisbat d'Autun, nord bisbat de Belley-Ars, est bisbat de Moulins, nord-est arquebisbat de Clarmont, oest bisbat de Grenoble-Vienne, sud-est
Dades històriques
Creació	segle II
Esdeveniment clau 1245 Concili de Lió I 1274 Concili de Lió II
Patrocini	Màrtirs de Lió Sant Potí Sant Ireneu Sant Nizier Santa Blandina
Catedral	Sant Joan
Organització política
• arquebisbe metropolità i primat	Olivier de Germay
Lloc web	www. catholique-lyon.cef.fr

El arquebisbat de Lió (francès: archidiocèse de Lyon, llatí: Archidioecesis Lugdunensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Lió. la primera comunitat cristiana es va estructurar a l'entorn de sant Potí^[1] vers 150. Fou el primer bisbat de la Gàl·lia; el segon bisbe fou sant Irineu, vingut d'Esmirna i deixeble de sant Policarp que havia estat deixeble al seu torn de sant Joan Evangelista. Al segle ix el bisbat fou elevat a arquebisbat sent el primer Agobard de Lió. Després van portar el títol de Primat de les Gàl·lies, que fou confirmat oficialment per Gregori VII el 1079. El titular actual és monsenyor Olivier de Germay.

L'arxidiòcesi comprèn el departament francès del Roine i el districte de Roanne, al departament del Loira.

La seu arxiepiscopal és la ciutat de Lió, on es troba la catedral de Sant Joan Baptista.

El territori s'estén sobre 5.087 km² i està dividit en 143 parròquies, agrupades en 3 ardiaconats: l'ardiaconat Saint-Jean, que comprèn la zona urbana de Lió; l'ardiaconat Saint-Pierre, que s'estén sobre la resta del departament del Roine, i l'ardiaconat Notre-Dame, que comprèn el districte del Roanne.

Des del 2002 la província eclesiàstica de Lió està constituïda per les següents diocesis sufragànies:

• Bisbat d'Annecy
• Bisbat de Belley-Ars
• Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa
• Bisbat de Grenoble-Vienne
• Bisbat de Saint-Étienne
• Bisbat de Valença
• Bisbat de Viviers

Pels primers temps, a part d'alguna biografia solta, hi ha tres llistes estudiades per A. Coville.^[2] Després hi ha una llista fins Amolon (publicada per M.-C. et G. Guigue) i tres llistes generals:

• Obituaire de l'Église primatiale de Lyon, Lió, 1902, pàg. 110.
• Llista d'Hug de Flavigny a la Chronique universelle. Text a Monumenta Germaniae Historica, SS, pàg. 321.
• Llista a l'inici de l'obituari de l'església de Lió del segle xiii (publicada per M.-C. et G. Guigue)

• ... -177: Pothinus (sant Potí)
• 177-195? : Irenaeus (sant Ireneu de Lió)
• ? Zacharias
• ? Heli, sant
• ... 254... : Faustinus, (sant Faustí)
• ? Lucius Verus
• ? Julius
• ? Ptolémaeus
• ... 314... : Vocius (participà en el concili d'Arle de l'1 d'agost de 314 condemnant el donatisme
• ? Maximus (Màxim)
• ? Tetradius (Tetradi)
• ... 343... : Verissimus
• ... 374-381... : Justus (sant Just de Lió)
• ? : Alpinus (sant Albí)
• ? : Martinus

  

• ? - v.410: Antiochus (sant Antíoc)
• ? : Elpidius (sant Elpidi de Lió)
• ? : Senator
• v.432-449: sant Euqueri de Lió)
• ... v.451-v.491... : Patiens (Sant Pacient de Lió)
• ? : Lupicinus

• ... 494-501: Rusticus (sant Rústic de Lió)
• ? : Stephanus (sant Esteve de Lió)
• 514-523: Viventiolus (sant Vivenciol)
• ... 538... : Lupus (sant Llop de Lió)
• ? : Licontius (Léonce)
• ... 549-552: sant Sacerdos pare de sant Aurelià d'Arle, arquebisbe d'Arle
• 553-573: Nicetius (sant Nicet de Lió), nebot de l'anterior
• 573-585... : Priscus (sant Prisc de Lió)
• ... 589-602: Aetherius (sant Eteri de Lió)
• 602: Secundinus
• 602-614... : sant Aregi de Leió, a vegades Arigi de Lió (Aregius o Arigius), participà en el concili de París del 614 on va signar el primer.
• ... 626-627... : Tetricus
• ... 637-650... : Candericus
• ? : Viventius
• ... 654-658: Aunemundus (sant Onemond)
• ... 664-678: Genesius (sant Genesi de Lió)
• 678-684... : Landebertus (sant Lambert de Lió)
• 688-701... : Goduinus
• ... 712... : Fulcoaldus
• ? : Madalbertus
• ... 769-798: Adon
• 798-816: Leidrat de Lió

• 816-840: sant Agobard de Lió;^[3] primer arquebisbe
• 835-838: Amalari de Metz (Amalarius)
• 838-840: Agobard de Lió, altre cop
• 840-852: Amolon
• 852-875: sant Remi de Lió (Remi I)
• 875-895: Aurelià de Lió
• 895-906: Alwala
• 906-916: Austeri
• vers 919-922: Remi II
• vers 926-927: Ansqueric
• 928-949: Guiu I
• 949-vers 956: Burcard I de Lió
• v.957-978: Amblard de Thiers
• 979-1033: Burcard II de Lió

• 1033-1034: Burcard III
• 1041-1046: Odolric o Odalric^[4]
• 1046-1050: Halinard
• 1052-1056: Humbert I
• vers 1063: Jofré de Vergy
• 1070-1076: Humbert (I o II)
• 1077-1082: Gébuí (anomenat sant Jubí); primer primat de les Gàl·lies.
• 1082-1106: Hug de Borgonya o de Die.
• 1107-1118: Josserand, anomenat també Gaucerand
• 1118-1125: Humbaud
• 1125-1129: Renaud de Semur, abat de Vézelay de 1106 a 1125^[5]
• 1131-1139: Pere I
• 1139-1142: Folc
• 1143-1148: Amadeu I
• 1148-1153: Humbert (II o III), anomenta Humbert de Baugé (nebot del bisbe d'Autun Esteve I de Baugé)
• 1153-1163: Heracli de Montboissier

  

• 1164: Drogó o Dreux de Beauvoir, arquebisbe elegit però no consagrat.
• 1165-1180: Guicard de Pontigny
• 1181-1193: Joan Belles-mains, abans bisbe de Poitiers
• 1193-1226: Renaud II de Forez
• 1227-1234: Robert d'Alvèrnia
• 1235-1236: Raül I de La Roche-Aymon
• 1236-1245: Aimeric de Rives
• 1246-1267: Felip I de Savoia també bisbe de Valence. Va renonciar per esdevenir comte de Savoia.
• 1267-1268: Guiu II de la Tour
• 1272-1273: Pere II de Tarentàsia. Cardenal i després papa com d'Innocenci V.
• 1273-1283: Ademar o Aimar de Rossellón
• 1284-1288: Raül de la Tourette (o Rodolf de Thorote o Thourote).^[6]
• 1289-1294: Berard de Got
• 1295-1301: Enric I de Villars.^[7]

• 1301-1308: Lluís de Villars
• 1308-1332: Pere de Savoia, nebot d'Amadeu V de Savoia, va haver de consentir l'inrcoporació de Lió al regne de França
• 1332-1340: Guillem I de Sure
• 1340-1342: Guiu de Boulogne (cardenal)
• 1342-1354: Enric II de Villars
• 1356-1358: Ramon Saquet
• 1358-1365: Guillem II de Thurey
• 1365-1375: Charles d'Alençon (Carles I)
• 1375-1389: Joan de Talaru (cardenal)
• 1389-1415: Felip de Thurey
• 1415-1444: Amadeu II de Talaru (cardenal)
• 1444-1446: Jofré de Vassali
• 1446-1488: Carles de Borbó (Carles II) (cardenal, duc de Borbó el 1488)
• 1488-1499: Hug II de Talaru
• 1499-1500: André d'Espinay (cardenal)

• 1501-1536: Francesc II de Rohan
  • 1537-1539: Joan de Lorena (cardenal) (administrador apostòlic)
  • 1539-1551: Hipòlit d'Este (cardenal) (administrador apostòlic)
• 1551-1562: Francesc de Tournon (cardenal)
  • 1562-1564: Hipòlit d'Este (cardenal) (administrador apostòlic)
• 1564-1573: Antoni I d'Albon
• 1574-1599: Pere de Saint-Priest d'Épinac (Pere d'Épinac)

• 1599-1604: Albert de Bellièvre
• 1604-1612: Claudi de Bellièvre
• 1612-1626: Dionisi Simó de Marquemont (cardenal)
• 1626-1628: Carles Miron
• 1628-1653: Alfons Lluís du Plessis de Richelieu (cardenal, germà del cardenal Richelieu)
• 1653-1693: Camil de Neufville de Villeroy

• 1693-1714: Claudi II de Saint-Georges
• 1714-1731: Francesc Pau de Neufville de Villeroy
• 1731-1740: Carles Francesc de Chateauneuf de Rochebonne
• 1740-1758: Pere Guerí de Tencin (cardenal)
• 1758-1788: Antoni de Malvin de Montazet
• 1788-1799: Yves Alexandre de Marbeuf (va refusar fer jurament i es va considerar arquebisbe de Lió fins a la seva mort el 1799)
• : 1791-1794: Antoine-Adrien Lamourette, bisbe constitucional de Rhône-et-Loire
• : 1798-1802: Claude François Marie Primat, bisbe constitucional del departament del Roine

• 

  1802-1839: Joseph Fesch, cardenal, oncle de Napoleó Bonaparte
• : 1823-1839: Jean-Paul-Gaston de Pins, administrador apostòlic
• 1839-1870: Louis-Jacques-Maurice de Bonald, cardenal
• 1871-1875: Jacques Marie Achille Ginoulhiac
• 1876-1887: Louis-Marie Caverot, cardenal
• 1887-1893: Joseph-Alfred Foulon, cardenal
• 1893-1912: Pierre-Hector Coullié, cardenal

• 1912-1916: Hector-Irénée Sevin, cardenal
• 1916-1936: Louis-Joseph Maurin, cardenal
• 1937-1965: Pierre Gerlier, cardenal
• 1965-1967: Jean-Marie Villot, cardenal
• 1967-1981: Alexandre Renard, cardenal
• 1981-1994: Albert Decourtray, cardenal
• 1995-1998: Jean Balland, cardenal
• 1998-2002: Louis-Marie Billé, cardenal

• 2002-2020: Philippe Barbarin, cardenal
• Desde el 2020: Olivier de Germay

A finals del 2016, la diòcesi tenia 1.240.272 batejats sobre una població de 1.936.940 persones, equivalent al 64,0% del total.^{[cal citació]}

• Jacques Gadille, René Fédou, Henri Hours, Bernard de Vrégille, s.j., Le Diocèse de Lyon; Histoire des diocèses de France - 16, Beauchesne, 1983, Paris, 350p., ISBN 2-7010-1066-7
• Bruno Galland, Deux archevêchés entre la France et l'Empire : les archevêques de Lyon et les archevêques de Vienne, du milieu du XIIe siècle au milieu du XIVe siècle, Paris, 1994 (Bibliothèque des écoles françaises d'Athènes et de Rome, n° 282).
• Patrice Béghain, Bruno Benoit, Gérard Corneloup, Bruno Thévenon, Dictionnaire historique de Lyon, Stéphane Bachès, 2009, Lyon, 1054 p., ISBN 2-915266-65-8 Error en ISBN: suma de verificació no vàlida
• Michel Francou, Armorial historique des archevêques de Lyon, René Georges ed., 2002, Lyon, 177p., ISBN 2-909929-11-6
• André Pelletier, Jacques Rossiaud, Françoise Bayard et Pierre Cayez, Histoire de Lyon : des origines à nos jours, Éditions Lyonnaises d'Art et d'Histoire, Lyon, 2007, 955 p. ISBN 2-84147-190-4 Error en ISBN: suma de verificació no vàlida, présentation en ligne Arxivat 2013-09-28 a Wayback Machine.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquebisbat de Lió

• Liste des archevêques de Lyon établie par Georges Guigue vers 1899
• Museu diocesà de Lió

• Ritu lionès