|
Arquebisbat de Bordeus
    L'arquebisbat de Bordeus (francès: Archidiocèse de Bordeaux; llatí: Archidioecesis Burdigalensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als França. El 2012 tenia 1.115.000 batejats sobre una població d'1.399.700 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe cardenal Jean-Pierre Ricard. TerritoriL'arxidiòcesi comprèn el departament francès de Gironda. La seu arxiepiscopal és la ciutat de Bordeus, on es troba la catedral de Sant Andreu. A Bazas es troba l'antiga catedral de Sant Joan Baptista. Província eclesiàsticaLa província eclesiàstica està constituída per les següents diòcesis sufragànies: HistòriaEl testimoni cristià més antic de Bordeus es remunta al 260, és l'epitafi d'una jove cristiana, Domicia, ciutadana de Trèveris, trobat a la muralla meridional de la ciutat.[1] El primer bisbe conegut va ser Orientale, que, acompanyat del seu diaca Flavio, estava present al concili d'Arles el 314. A la dècada dels 80 del segle iv va tenir lloc a Bordeus un sínode per condemnar els priscilianistes. El sínode se celebrà sota l'episcopat de sant Delfí, que també participà en el concili de Saragossa del 380 i que mantingué en correspondència amb sant Ambròs de Milà i amb sant Paulí de Nola, que era originari de Bordeus. Bordeus era la capital de la província romana de l'Aquitània Segona. Ben aviat esdevingué seu metropolitana de la província eclesiàstica que comprenia les altres civitates de la província, formada pels bisbats d'Agen, Angoulême, Saintes, Poitiers i Perigús.[2] El començament del segle v està marcat per l'episcopat d'un misteriós personatge que probablement va venir de l'orient, sant Severí de Colònia, al qual el bisbe Amandus va cedir la càtedra per prendre-la després de la seva mort. Al segle vi va ser important l'episcopat de Leonzio II, un home de gran poder i riquesa, qui construí nombroses esglésies i exercí un control polític sobre el territori. Durant el període merovingi la catedral, que havia estat fundada al segle iv, ocupava ja el mateix lloc de l'actual catedral, adossada als bastions de la ciutat antiga. El burg de Sant Severí fora de la ciutat era un gran centre de devoció, amb les tres grans basíliques de Sant Esteve, de Sant Severí i de Sant Martí, que sorgí als marges d'una vasta necròpoli de la qual alguns sarcòfags encara es conserven. Aquest burg era com una ciutat santa; i les tombes merovíngies del cementiri de Sant Severí alimentaren llegenes que l'immaginació popular creà als segles següents. Durant la segona meitat del segle x, el poder eclesiàstic va ser concentrat a les mans de l'arquebisbe Gombaud, germà de Guillem II de Gasconya. El 1027 el duc de Gasconya Sanç V i el d'Aquitània Guillem V acordaren l'elecció de Geoffroi II com a arquebisbe. Així, el poder religiós es va convertir en una mena d'amortidor entre l'Aquitània i Gascunya. El regnat de Guillem VIII i Guillem IX (1052-1127) va coincidir amb un esplèndid desenvolupament de l'arquitectura romànica de Bordeus. Parts de l'església de la Santa Creu i de Sant Severí són d'aquest període i la catedral de Sant Andreu va ser construïda a partir del 1096. A l'edat mitjana sorgí una disputa entre les seus metropolitanes de Bordeus i de Bourges degut a la pretensió de Bourges sobre la primacia d'Aquitània. La qüestió ha estat aclarada per investigadors moders, que han establert que una carta del Papa Nicolau I a Rodolf, que databa l'existència de la primacia de Bourges al segle ix era falsa. Com a capital de la província romana de l'Aquitània primera, Bourges antigament aspirà a la preminència sobre les províncies d'Aquitània segona i d'Aquitània tercera, així com sobre Bordeus. Vers el 1073 aquesta aspiració genèrica prengué la forma de reivindicació: entre el 1112 i el 1126 el papat la va reconéixer i el 1146 el Papa Eugeni III conferí la primacia de Pierre de la Charte, arquebisbe de Bourges, a Bordeus. El 1232 el Papa Gregori IX concedí a l'arquebisbe de Bourges, igual que a un patriarca, el dret de visitar la província d'Aquitània, imposà a l'arquebisbe de Bordeus el deure d'assistir, com a mínim una vegada, als concilis convocats per l'arquebisbe de Bourges i establí que les mesures de l'arquebisbe de Bordeus podrien ser apel·lades davant l'arquebisbe de Bourges. Quan ocasionalment, en 1240 i en 1284, els arquebisbes de Bourges van anar a Bordeus, es van trobar amb les portes de les esglésies tancades i respongueren amb l'excomunió a les protestes del clergat de Bordeus en contra de les seves visites. Quan França perdé Aquitània per l'anul·lació del matrimoni entre Lluís VII i Elionor d'Aquitània, que havia estat celebrat a la catedral de Bordeus el 1137, Bordeus esdevingué la capital de les possessions angleses a Aquitània. Alhora, les disputes entre les seus metropolitanes de Bordeus i de Bourges assumí un caràcter polític i el rei de França passà a donar suport a les reivindicacions de Bourges. Molts arquebisbes van ser partidaris importants de la política anglesa a Aquitània: entre aquests està Guillaume Amanieu (1207-26), al qual Enric III d'Anglaterra concedí el títol de senescal i custodii de totes les terres al di là del mare. Guillaume Amanieu va prendre part a les guerres contra els sarraïns a Espanya. Gérard de Mallemort (1227-60), un generós fundador de monestirs, va fer d'intermediari entre Lluís IX de França i Enric III d'Anglaterra i alliberà Gasconya de la tirania de Simó de Montfort. Durant l'episcopat de Gérard de Mallemort l'antiga esglesia romànica de Sant Andreu es convertí en una catedral gòtica. El Papa Climent V (1305-14) va ser contrari a les reivindicacions de Bourges. Era originari de Villandraut, proper a Bazas, on havia construït una església col·legiada, havia estat arquebisbe de Bordeus entre el 1300 i el 1305 i conseller polític del rei Felip el Bel. Esdevingut Papa, malgrat les seves simpaties franceses, perseguí el disseny de l'emancipació de Bordeus de Bourges. A la segona meitat del segle XIV els arquebisbes, com l'italià Francesco Uguccione, van donar suport als anglesos. El 1317, a la província eclesiàstica de Bordeus s'agregaren les diòcesis de nova erecció de Sarlat, Condom, Luçon i Maillezais. El beat Pierre Berland (1430-57) va ser un arquebisbe de Bordeus il·lustre per la seva intel·ligència i santedat, fundador de la universitat de Bordeus i del Col·legi de Sant Rafel pels estudiants pobres que, després d'haver ajudat els anglesos a defensar Bordeus contra les tropes de Carles VII de França, rebé Dunnois a la ciutat i es va lliurar a França. Va ser durant el seu episcopat que a la catedral s'uní un campanar que porta el nom. Els rics i poderosos capítols de Sant Andreu i Sant Severino de l'edat mitjana van deixar un llegat del dualisme del Bordeus merovingi. Entre els dos fòrums, van ser freqüents els conflictes i l'animositat. El sentit artístic de la canònica del segle xiii es reflecteix a la portada gòtica de Sant Severino. A finals del segle XIV el canonge Vital de Carle va fundar el gran Hospital de Sant Andreu, que estava sota la protecció de la ciutat i pels esforços del capítol de Sant Andreu el 1402 es va establir la primera biblioteca ciutadana de Bordeus. A l'edat mitjana, Bordeus era una gran ciutat monàstica, amb els seus convents carmelites, franciscans i dominics, fundats, respectivament, el 1217, el 1227 i el 1230. El 1214 es va dur a terme a Bordeus un concili important contra els usurers, els bandits i els heretges. Quan, després de la Guerra dels Cent Anys, Bordeus va tornar a França, Lluís XI calmà els ciutadans ingressant a la confraternitat de Nostra Senyora de Montuzet. A principis del segle XVII va ser arquebisbe de Bordeus el cardenal François d'Escoubleau de Sourdis, que va ser responsable de la restauració de la disciplina eclesiàstica i la reforma dels costums del seu clergat, després d'anys d'abandonament a causa de les guerres de religió; en aquesta tasca va rebre l'ajut dels nous ordres religioses que es van introduir a la seva diòcesi, incloent els caputxins (1601) i els jesuïtes (1606). Abans de la Revolució Francesa, l'arxidiòcesis es va dividir en quatre arcedianats : Médoc, Cernès, Blaye i Fronsac. Les 372 parròquies van ser dividides en 10 arxiprestats, a les quals cal afegir les 15 parròquies de la ciutat de Bordeus.[3] · .[4] L'arxidiòcesi també tenia tres seminaris: el San Rafel, creat per Antoine Prévost en 1583; el seminari dels irlandesos i el dels Ordenats, creats respectivament en 1603 i en 1607 pel cardenal de Sourdis.[5] Després del cordordat, la butlla Qui Christi Domini del Papa Pius VII el 29 de novembre de 1801 Bordeus va tenir com a seus sufragànies les diòcesis d'Angoulême, de Poitiers i La Rochelle. Alhora incorporà al seu territori de la diòcesi de Bazas, que va ser suprimit. El 6 d'octubre de 1822 en virtut de la butlla Paternae charitatis del mateix Papa Pius VII, va afegir com a seu sufragània la d'Agen, anteriorment sufragània de Tolosa, i va restablir les diòcesis de Périgueux i de Luçon. El 1850 també es va afegir les diòcesis de Fort-de-France (Martinica), Basse-Terre (Guadaloupe) i de Saint-Denis (Reunió). Posteriorment aquestes diòcesis d'ultramar van ser excloses de la jurisdicció metropolitana de Bordeus, fins i tot després de l'elevació de Fort-de-France al rang d'arxidiòcesi metropolitana el 26 de setembre de 1967. El 20 de novembre de 1937 els arquebisbes de Bordeus van obtenir el dret d'unir al seu propi títol el de bisbe de Bazas. El 8 de desembre de 2002 la província eclesiàstica de Bordeus va ser àmpliament modificada després de la supressió de la província eclesiàstica d'Auch i de l'erecció de la de Poitiers. Impuls missionerLa diòcesi d'avui es basa principalment en les activitats missioneres en una perspectiva de la nova evangelització i l'anunci de la Paraula.[6] Per exemple, el 2009, va establir un curs missioner de quatre anys.[7] El primer any està dedicat a la lectura dels Fets dels Apòstols, el següent en temes generals sobre diversos temes,[6] l'última de les obres de construcció i les iniciatives missioneres. El curs s'acompanya de dues cartes pastorals escrites pel arquebisbe de Bordeus, el cardenal Jean-Pierre Ricard.[6] CommunicacióDes de finals de 2012, la diòcesi de Bordeus ha desenvolupat noves eines de comunicació. El diari oficial de la diòcesi "l'Aquitaine", creat el 1864, va deixar de publicar-se al desembre de 2012.[8] Venut per subscripció, es va distribuir a uns 1.600 exemplars, dos cops al mes. Des de gener de 2013, una nova publicació mensual "Église catholique en Gironde"[9] es tira 25.000 exemplars i es distribueix gratis a totes les parròquies de la diòcesi.[10] La Diòcesi de Bordeus, mentrestant, ha desenvolupat la seva presència a la web. La nova versió del seu portal[11] es va posar en marxa el 24 de novembre de 2012, el dia de Sant Andreu, patró de la diòcesi. També és una de les primeres diòcesis a França per tenir una aplicació gratuïta per a iPhone, Cathobordeaux,[12] per trobar un servei de notícies, un directori i un mapa de la diòcesi. L'Església Catòlica a Gironde és present, com moltes diòcesis a França, a les xarxes socials, amb el pseudònim de Cathobordeaux, especialment a Facebook[13] i Twitter.[14] Una xarxa de llocs web associats amb la diòcesi de portal de Bordeus està també en desenvolupament des de finals dels anys 2012. Els serveis pastorals, com el de la Pastoral de la Joventut,[15] catequesi[16] o catecumenat,[17] i sectors pastorals, com Ambarès,[18] Libourne,[19] Blaye,[20] Langon-Podensac,[21] Talence[22] ou Gujan-Mestras[23] tenen llocs d'aquesta manera en línia que el portal diocesà. Aquest treball en xarxa permet l'intercanvi directe de contingut entre tots aquests llocs.[24] Molts llocs web o blocs dels moviments eclesials i serveis o sectors pastorals també són presents a la web sense estar sota el mateix arbre que el portal diocesà.[25] Cronologia episcopal
EstadístiquesA finals del 2012, l'arxidiòcesi tenia 1.115.000 batejats sobre una població d'1.399.700 persones, equivalent al 79,7% del total.
Notes
Fonts
Vegeu també
Information related to Arquebisbat de Bordeus |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
