El territori s'estén sobre 5.554 km² i està dividit en 340 parròquies, agrupades en 3 ardiaconats i 10 vicariats: Bourg-en-Bresse, Bresse, Revermont, Bugey meridional, alt Bugey, país de Gex i de la Michaille, plana de l'Ain, Côtière, val del Saône, Dombes.
A la diòcesi hi ha dos importants destins de pelegrinatge:
Ars, on sant Joan Baptista Maria Vianney residí durant 40 anys, portant a terme el seu encàrrec parroquial; les seves restes mortals reposen a la basílica de Sant Sixt;
La diòcesi de Belley, d'acord amb els antics catàlegs episcopals, està testificada per primera vegada a principis del segle v amb el bisbe Audace, encara que el primer bisbe històricament documentat és Vincenç, que va participar en el concili de París de 552. Per raons encara no clares des del punt de vista històric,[1] es va convertir en diòcesi sufragània de l'arxidiòcesi de Besançon, encara que el seu territori no era contigu al de la resta de la província eclesiàstica.
El capítol de la catedral, instituït entre els segles IX i x, va ser inicialment un capítol secular, que es va aprovar en 1142, amb una butlla del papa Innocenci II, la regla de Sant Agustí, d'acord amb la que viurien fins a la segona meitat del segle xvi.
Des de l'inici del segle xi Belley era part dels dominis dels comtes de Savoia. Frederic Barbarroja, en oposició als Savoia, en 1175 va donar al bisbe de Belley el títol de príncep de l'imperi, garantint-li alguns drets de sobirania sobre la ciutat.
Després del concordat i mitjançant la butllaQui Christi Domini del Papa Pius VII del 29 de novembre de 1801 la seu va ser abolida. El seu territori va ser incorporat a les tres diòcesis veïnes: el Bugey va ser incorporat en el territori de l'arxidiòcesi de Lió, la part savoiana va acabar en la diòcesi de Chambéry i el Delfinat a la diòcesi de Grenoble.
Ja en 1817 es va planejar la restauració de la diòcesi de Belley, però el concordat que havia pres aquestes decisions no es va aprovar, i les seves decisions es va mantenir sense aplicar-se. La seu es va restablir 6 d'octubre de 1822, en virtut de la butlla Paternae charitatis del Papa Pius VII amb un territori molt més ampli del de l'antiga diòcesi. De fet, la nova diòcesi, corresponent al departament d'Ain i sufragània de Besançon, incorporà part de les antigues terres de l'arxidiòcesi de Lió (343 parròquies) i de les diòcesis de Ginebra (95 parròquies), de Mâcon (3 parròquies) i Saint-Claude (40 parròquies); les 49 parròquies restants pertanyien ja l'antic territori diocesà.[2]
El primer bisbe-Alexandre Raymond Devie, es va enfrontar amb la reorganització de la nova diòcesi; entre les seves obres més importants estan l'establiment del seminari diocesà, inexistent a l'antic règim, i la reconstrucció de la catedral.
A finals del 2012, la diòcesi tenia 354.600 batejats sobre una població de 584.000 persones, equivalent al 60,7% del total.
any
població
sacerdots
diaques
religiosos
parròquies
batejats
total
%
total
clergat secular
clergat regular
batejats por sacerdot
homes
dones
1950
290.000
306.864
94,5
460
402
58
630
125
325
443
1959
290.000
312.003
92,9
472
387
85
614
185
1.007
443
1969
290.000
365.831
79,3
412
347
65
703
140
900
183
1980
290.700
377.400
77,0
324
269
55
897
93
667
353
1990
369.000
430.000
85,8
284
229
55
1.299
3
116
503
342
1999
350.000
510.000
68,6
231
196
35
1.515
8
60
365
340
2000
350.000
515.186
67,9
234
194
40
1.495
8
63
355
340
2001
350.000
515.270
67,9
241
193
48
1.452
9
76
349
340
2002
350.000
515.270
67,9
211
188
23
1.658
8
43
332
340
2003
350.000
515.270
67,9
204
184
20
1.715
10
40
325
340
2004
350.000
515.270
67,9
197
180
17
1.776
12
27
300
340
2006
350.000
515.278
67,9
199
180
19
1.758
11
35
247
340
2012
354.600
584.000
60,7
192
180
12
1.846
13
59
218
340
Notes
↑En el seu article (op. Cit.,. Coll 887-889), Alloing resumir en quatre hipòtesis sobre el naixement de la diòcesi de Belley i la seva pertinença a la província eclesiàstica de Besançon..
↑La nova diòcesi, per tant, només incloïa el 9,2% de les parròquies de l'antiga diòcesi..
↑Dos bisbes homònims, Migetius i Tarniscus, també es troben en l'antic catàleg dels bisbes de Besançon.
↑En els catàlegs antics, els dos bisbes nomenats Esteve són a prop, mentre que, des d'un punt de vista històric, Esteve II és, sens dubte documentat com sufragani de Berenguer de Besançon a principis del segle x
↑Data de confirmació papal; elegit el 2 de juliol de 1394.
Louis Nyd, Etude sur les origines du siège épiscopal de Belley, in Revue de la Société littéraire, historique et archéologique du département de l'Ain, VII (1878), pp. 304–316 e 341-361; VIII (1879), pp. 38–58, 102-110, 149-162, 193-201 e 281-291 (francès)
Louis Nyd, Recherches historiques sur les origines et les temps anciens du diocèse de Belley, in Revue de la Société littéraire, historique et archéologique du département de l'Ain, XIII (1884), pp. 147–159, 232-241 e 243-250; XIV (1885), pp. 5–14 e 49-60 (francès)
J. Delaigue, De l'origine du diocèse de Belley, in Revue de la Société littéraire, historique et archéologique du département de l'Ain, XVI (1887), pp. 161–168, 202-209 e 266-272 (francès)