S'hi ha trobat als jaciments de la vila tests de l'Edat de Ferro (s.VIII-VII aC) i de les èpoques persa, hel·lenística, croada/aiúbida, mameluca i otomana.[4] En els segles xii i xiii, durant l'era dels croats, As-Sawiya fou habitada per musulmans segons Ḍiyāʼ al-Dīn.[5]
Just al nord-est de la vila hi havia l'àrea de Khan Sawieh, on s'hi ha trobat terrissa romana d'Orient, antigues tombes i cisternes.[6] Denys Pringle llista Khan entre les restes Croades a Palestina.[7] En 1838 Robinson va trobar Khan en ruïnes,[8] igual que de Saulcy en 1850.[9] En 1882 el Survey of Western Palestine (SWP) del Fons per a l'Exploració de Palestina la va descriure com: «un petit edifici quadrat, també les ruïnes de Khan, les parets estan dretes a certa altura, i les pedres tallades s'utilitzen a les cantonades. Hi ha tombes excavades a la roca just al sud, mostrant el lloc on hi havia un antic assentament. El nom del lloc és Khurbet Berkit.»[10]
Època otomana
As-Sawiya fou incorporada a l'Imperi Otomà en 1517 amb la totalitat de Palestina, i en 1596 apareixia als registres fiscals com a part de la nàhiya de Jabal Qubal del liwà de Nablus. Tenia una població de 40 llars i 2 solters, tots musulmans, i pagaven impostos pel blat, l'ordi, collites d'estius, oliveres, ingressos ocasionals, cabres i ruscs.[11]
En 1838 Robinson registra As-Sawiya situada en un turó.[8] En 1870 Victor Guérin va trobar que tenia 300 habitants, i que els vilatans tenien una mesquita.[12] En el SWP de 1882 descrivia Sawiya com «una petita vila en un turó que domina la carretera.»[13]
En el cens de 1945, Es Sawiya tenia 820 musulmans,[16] amb 10,293 dúnams de terra, segons un cens oficial de terra i població.[17] D'aquests, 4,394 dúnams eren plantacions i terra de rec, 3,412 usats per a cereals,[18] mentre 40 dúnams eren sòl edificat.[19]
As-Sawiya depèn totalment de la terra agrària. Abans de la Segona Intifada uns 250 residents de al vila treballaven a Israel, però en 2004 només tres hi continuaven treballant. Els cultius principals a la vila són el blat, olives, raïm, figues i fesols. La terra també utilitzada per al pasturatge. Alguns residents fabriquen iogurt de llurs vaques i el venen. També venen oli d'oliva a les viles properes com Lubban. La indústria més important després de l'agricultura és la pedra tallada.[20]
Segons els vilatans, la vida del poble ha estat «profundament afectada» per l'assetjament dels colons jueus. «La gent no pot anar a collir les seves terres. Els colons ens prenen les nostres olives, llancen pedres a la gent.»[21]
Referències
↑«As-Sawiya». ésAdir. [Consulta: 10 novembre 2023].
