Carl Schenkel

Biografia
Naixement	8 maig 1948 Berna (Suïssa)
Mort	1r desembre 2003 (55 anys) Los Angeles (Califòrnia)
Causa de mort	infart de miocardi
Activitat
Ocupació	director de cinema, guionista, escriptor
Activitat	1979 -
Premis
(1984)  Premi a la millor direcció (Festival de Sitges), per l'obra Buit (1982)  Premi Max Ophüls, per l'obra Kalt wie Eis

Carl Schenkel (Berna, Suïssa, 8 de maig de 1948 - Los Angeles, Califòrnia, 1 de desembre del 2003) va ser un director de cinema i guionista suís.^[1]

Carl Schenkel va néixer el 8 de maig de 1948 a Berna, Suïssa. Va emigrar a Frankfurt, Alemanya i va treballar com a reporter mentre que estudiava sociologia. A mitjan 1970 ell va entrar en la indústria cinematogràfica com a ajudant guionista i com a ajudant de director. Va començar la seva carrera com a director en 1979 amb la pel·lícula Graf Dracula (beisst jetzt) in Oberbayern. Més tard es va tornar tan celebri com director que va poder emigrar a Los Angeles, Califòrnia, Estats Units i fer produccions cinematogràfiques en Hollywood. Es va retirar en el 2001 després d'haver fet allí la pel·lícula Mord im Orient-Express.

Va rebre 7 Premis i 4 Nominacions durant la seva carrera i va morir a la seva casa a Los Angeles per insuficiència cardíaca als 55 anys.^[2]

Ell va tenir el seu primer gran èxit en 1984 amb la pel·lícula Abwärts (Buit), amb Götz George, Wolfgang Kieling i Renée Soutendijk en els papers principals, el jove Hannes Jaenicke es va fer famós a través de la pel·lícula. Amb el rodatge de Zwei Frauen va aconseguir en 1989, un èxit respectable entre els crítics. Amb George Peppard i Rip Torn, també hi havia actors de Hollywood en papers secundaris. La seva pel·lícula més reeixida va ser Escac a l'assassí (1992) amb Christopher Lambert, Diane Lane i Tom Skerritt. A Alemanya, la pel·lícula va ser vista per dos milions d'espectadors, mentre que va ser un fracàs als Estats Units.

• Graf Dracula beißt jetzt in Oberbayern (1979) (com Carlo Ombra)
• Kalt wie Eis (1981)
• Buit (1984)
• Bay Coven (1987) (Telefilm)
• El poderós Quinn (1989)
• Zwei Frauen (1989)
• The Edge (1989) (Telefilm)
• Silhouette (1990) (Telefilm)
• Escac a l'assassí (1992)
• Beyond Betrayal (1992) (Telefilm)
• The Surgeon (1995)
• Exquisida tendresa (1995)
• In the Lake of the Woods (1996) (Telefilm)
• Kalte Küsse (1997) (Telefilm)
• Tarzan and the Lost City (1998)
• Missing Pieces (2000)
• Hostile Takeover (2001)
• Mord im Orient-Express (2001) (Telefilm)

• Premi a la millor direcció al XVII Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges per Abwarts.^[3]

• Kay Weniger: Das große Personenlexikon des Films. Die Schauspieler, Regisseure, Kameraleute, Produzenten, Komponisten, Drehbuchautoren, Filmarchitekten, Ausstatter, Kostümbildner, Cutter, Tontechniker, Maskenbildner und Special Effects Designer des 20. Jahrhunderts. Band 7: R – T. Robert Ryan – Lily Tomlin. Schwarzkopf & Schwarzkopf, Berlin 2001, ISBN 3-89602-340-3, S. 97 f.