Carl Theodore Liebermann

Biografia
Naixement	(de) Carl Theodor Liebermann 23 febrer 1842 Berlín (Alemanya)
Mort	28 desembre 1914 (72 anys) Berlín (Alemanya)
Formació	Universitat Humboldt de Berlín Universitat de Heidelberg
Director de tesi	Robert Bunsen i Adolf von Baeyer
Activitat
Ocupació	químic
Ocupador	Universitat Tècnica de Berlín Universitat Humboldt de Berlín
Membre de	Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Burschenschaft Allemannia zu Heidelberg (en)
Família
Pare	Benjamin Liebermann

Carl Theodore Liebermann (23 de febrer de 1842, Berlín, Prússia - 28 de desembre de 1914, Berlín, Alemanya) fou un químic alemany descobridor de la síntesi de l'alitzarina.

Liebermann estudià a la Universitat de Heidelberg amb Robert Wilhelm Bunsen. Després s'uní al grup d'Adolf von Baeyer a la Universitat de Berlín, on es doctorà l'any 1865. Després de la seva habilitació el 1870 es convertí en professor a la Universitat de Berlín, després que Adolf von Baeyer anà a la Universitat d'Estrasburg.

El 1868, juntament amb Carl James Peter Graebe, Liebermann sintetitzà l'alitzarina, un tint taronja-vermell en 1868. El 1826, el químic francès Pierre Jean Robiquet havia aïllat de l'arrel d'una planta, l'alitzarina. El 1868 Liebermann descobrí que l'alitzarina es pot reduir a la forma d'antracè, que és un element abundant en el quitrà de carbó, la qual cosa li obrí el camí per a la seva síntesi. La patent de Liebermann i Graebe per a la síntesi de l'alitzarina a partir de l'antracè es presentà un dia abans de la patent de William Henry Perkin. La síntesi és una cloració o bromació de l'antracè amb una posterior oxidació.^[1][2] La cooperació amb BASF i especialment amb Heinrich Car permeteren la producció a gran escala de l'alitzarina.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carl Theodore Liebermann