Carlos Guimard

(1961)
Biografia
Naixement	6 abril 1913 Santiago del Estero (Argentina)
Mort	11 setembre 1998 (85 anys)
Nacionalitat	Argentina
Activitat
Ocupació	Jugador d'escacs
Nacionalitat esportiva	Argentina
Esport	escacs
Títol d'escaquista	Mestre Internacional d'escacs (1950) Gran Mestre Internacional (1960)
Punts Elo (màx.)	2.410 (1971)<
Participà en
1954	Olimpíada d'escacs de 1954
1950	Olimpíada d'escacs de 1950
1939	Olimpíada d'escacs de 1939
1937	Olimpíada d'escacs de 1937
Altres
Títol	Gran Mestre Internacional (1960) 3 cops Campió de l'Argentina

Carlos Enrique Guimard (Santiago del Estero, 6 d'abril de 1913 - 11 de setembre de 1998), va ser un jugador d'escacs argentí, que tenia el títol de Gran Mestre des de 1960.^[1][2]

Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Va ser campió de l'Argentina en tres ocasions: el 1936 en guanyar Roberto Grau al matx de desempat (+4 -0 =4),^[3] el 1937 en guanyar Luis Piazzini (amb un rotund +7 -2 =1) i el 1941 en superar Carlos Maderna per les encara més contundents xifres de (+7 -0 =2).^[4][5]

Va obtenir el primer premi a Berlín 1937 (juntament amb Ludwig Rellstab), per davant Fritz Saemisch i Alfred Brinckmann.^[1] El març de 1941 fou vuitè al IV Torneig de Mar del Plata, (el campió fou Gideon Stahlberg).^[6] Va compartir el 15è lloc (de 20 participants) al fort Magistral de Groningen de 1946, el primer torneig de màxim nivell mundial disputat després de la segona guerra mundial, i que fou guanyat per Mikhaïl Botvínnik).^[7] Aquell mateix any va aconseguir el tercer lloc al fort Torneig Internacional de Barcelona, per darrere de Miguel Najdorf i Abe Yanofsky.^[8] La FIDE li va atorgar el títol de Mestre Internacional el 1950. Va compartir el quart lloc en el fort torneig de Buenos Aires 1960, on va aconseguir el títol de Gran Mestre. Fou tretzè de 21 participants en l'Interzonal de Göteborg 1955, i desè de 22 a l'Havana 1962.

Guimard va participar, representant l'Argentina, en quatre Olimpíades d'escacs, els anys 1937, 1939, 1950, i 1954 (amb un total de 32½ punts de 49 partides, un 66,3%). A les edicions de 1937 i 1939 hi participà sense títol, i a les de 1950 i 1954 hi participà com a MI.^[9] Va obtenir-hi un total de tres medalles d'argent, una d'individual el 1937, i dues per equips, el 1950 i 1954.

Taula de participacions en Olimpíades

Any	Olimpíada[10]	Ciutat	Tauler	Guanyades	Taules	Perdudes	%	Posició indiv.	Posició equip
1937	VII Olimpíada	Estocolm	4t	8	6	2	68,8		4
1939	VIII Olimpíada	Buenos Aires	4t	9	5	3	67,6	4	5
1950	IX Olimpíada	Dubrovnik	3r	4	4	2	60,0	4
1954	XI Olimpíada	Amsterdam	4t	3	2	1	66,7	-

Guimard fou també periodista, dirigent i organitzador de torneigs d'escacs. Com a jugador, va tenir un joc vigorós i dinàmic d'estil clàssic.

Va ser el creador de la variant que porta el seu nom, dins la defensa francesa: 1.e4 e6 2.d4 d5 3.Cd2 Cc6!? ("Només sé que he d'atacar el peó de d4", així va expressar la seva idea en un reportatge).