Diadoquita
Diadoquita de Lodenitz, Bohemia
Fórmula química	Fe3+ 2(PO₄)(SO₄)OH·5H₂O
Epònim	successor ordinal (en)
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	08.DB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	8.DB.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/D.05
Dana	43.5.2.1
Propietats
Sistema cristal·lí	amorf
Color	groc, marró, groc verdós, groc clar, verd clar, canyella
Exfoliació	no en té
Fractura	concoidal, desigual, terrosa
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	3 a 4
Lluïssor	mat, cèria
Color de la ratlla	més clara que el color
Diafanitat	translúcida, opaca
Densitat	2,0 a 2,4 g/cm³ (mesurada); 2,32 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,615 nβ = 1,618 a 1,638 nγ = 1,665 a 1,670 n = 1,60 a 1,61
Birefringència	δ = 0,050 a 0,055
Pleocroisme	no pleocroica
Dispersió òptica	r > v forta
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Ddc
Referències	[1]

La diadoquita és un mineral de la classe dels fosfats que rep el seu nom del grec διάδοχος diadojos (representant). Va ser anomenada així el 1837 per Johann Friedrich August Breithaupt, en al·lusió al seu origen secundari.

És un fosfat-sulfat de ferro de fórmula química Fe3+
2(PO₄)(SO₄)(OH)·5H₂O. Es troba formant nòduls o en crostes massives. En general, la seva lluentor és mat en materials terrosos, tot i que pot agafar una lluentor cèria a subvítria quan es troba en masses granulars. El seu color oscil·la entre groc i groc-verdós o marró, verd brillant, groc brillant, groc pàl·lid a marró-groguenc sota llum transmesa. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 3 a 4.

Durant molt de temps, la diadoquita ha sigut considerada la mateixa espècie que la destinezita, fins que aquesta segona va ser redefinida a espècie pròpia l'any 2002. Avui dia són considerades espècies homòlogues, sent la didoquita la que es troba en forma amorfa i la destinezita l'espècie que cristal·litza en el sistema triclínic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la diadoquita pertany a «08.D - Fosfats, etc. només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ < 1:1» juntament amb els següents minerals: pitticita, destinezita, vashegyita, schoonerita, sinkankasita, mitryaevaïta, sanjuanita, sarmientita, bukovskyita, zýkaïta, giniïta, sasaïta, mcauslanita, goldquarryita, birchita i braithwaiteïta.

És un mineral secundari que es forma en els dipòsits de carbó a conseqüència de solucions enriquides en sulfats amb fosfats anteriors; comú en els dipòsits de fosfat secundaris en roques pegmatítiques granítiques. També en dipòsits de coves o com a subproductes posteriors a l'activitat minera.

Altres minerals als quals apareix sovint associat són: vivianita, fosfosiderita, melanterita, limonita, leucofosfita, beraunita, wavel·lita, vashegyita, rockbridgeita, pitticita, jahnsita, hidroxilapatita, ferrostrunzita i delvauxita.

La geldiadoquita és l'única varietat de diadoquita que es coneix, i es presenta en forma de gel.^[2]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diadoquita