|
Dolores Medio Estrada
Dolores Medio Estrada (Oviedo, 16 de desembre de 1911 - Oviedo, 1996) va ser una novel·lista asturiana en castellà. La seva obra més important és Nosotros los Rivero (1953), amb la qual va guanyar el Premi Nadal de novel·la.[1] Generalment s'inclou en la Generació del 36.[2] Va estudiar magisteri, i va exercir com a mestra a Nava (Astúries) fins que el 1945 guanyà el Premi Concha Espina en un concurs organitzat pel setmanari Domingo, de tirada estatal. Això li va permetre traslladar-se a Madrid, on col·laboraria amb la revista, sota el pseudònim d'Amaranta, i es matricularia a l'Escola de Periodisme. Quan el 1952 va guanyar el Premi Nadal va poder-se dedicar exclusivament a la literatura. El 1963 començà la seva trilogia Los que vamos a pie amb la novel·la Bibiana, en el qual es relaten els fets (autobiogràfics, com gran part de la seva obra) relatius a la manifestació en suport als miners que la va portar a presó, experiència que també va relatar a Celda común. Va obtenir també el Premi Sésamo amb Andrés. És una de les màximes representants de la literatura social a Espanya, així com de l'estètica social realista, i va ser molt aclamada durant la dècada dels cinquanta, fins ben entrats els 60, moment en què la literatura social va perdre protagonisme. El 2003 s'inaugurà a Oviedo l'escultura coneguda com a "Dolores Medio", un bust gegant de l'escriptora a la plaça que porta el seu nom. Obres seleccionades
Referències A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dolores Medio Estrada
Information related to Dolores Medio Estrada |
||||||||||||||||||||||
.jpg)
