|
Xavier Dolan
Xavier Dolan-Tadros (Mont-real, 20 de març de 1989) es un actor, productor, director i guionista quebequès. BiografiaDolan va néixer a Mont-real, Quebec. És fill de Geneviève Dolan i de l'actor i cantant quebequès d'origen egipci Manuel Tadros. Va començar la seva carrera a l'edat de sis anys, a la televisió, amb la participació en una vintena d'anuncis per a les farmàcies Jean-Coutu, realitzats per André Melancon. El 2006 fa de Julien en el curtmetratge Miroirs d'été, d'Étienne Desrosiers. Curtmetratge que va ser seleccionat en festivals de Berlín, Kíev, San Diego i altres. El 2007 va fer d'Antoine en la controvertida pel·lícula de terror de Pascal Laugier, Martyrs. El 2008, a l'edat de 19 anys, va dirigir i escriure la seva primera pel·lícula, J'ai tué ma mère, per la qual va guanyar tres premis al Festival de Canes el 2009. Dolan va reconèixer haver escrit el guió a l'edat de setze anys, basant-se en les pròpies vivències i barrejant-les amb la ficció. El seu segon film, Les Amours imaginaires es va estrenar el 2010. Segueix la vida de dos amics que estan enamorats del mateix noi misteriós. Inevitablement, la seva amistat se'n ressent. Per a aquest segon treball, Dolan va realitzar les funcions de director, productor i actor, a més de la supervisió dels departaments de vestuari i direcció d'art. Es va estrenar en la categoria Un Certain Regard al 63è Festival de Cannes, al maig de 2010, rebent una gran ovació. A més, va guanyar el primer premi de l'Official Competition del Sydney Film Festival al juny. El seu tercer llargmetratge, Laurence Anyways, va ser estrenat el 2012, i evidencia el seu talent a l'hora de mostrar en la pantalla històries d'amor. És un drama romàntic que explica la història d'una dona transgènere i la seva esposa en la dècada de 1990. La pel·lícula fou coproduïda per Lyla Films i MK2, i filmada íntegrament al Quebec. Aquest film va ser seleccionat, una altra vegada, a la secció Un Certain Regard del Festival de Canes de 2012. La pel·lícula va guanyar el premi a la Millor Pel·lícula Canadenca al Festival Internacional de Cinema de Toronto. La decisió unànime del jurat afirmava: «L'energia que desprèn la pel·lícula és impressionant, és un nou tipus d'història d'amor, vam tenir l'honor de veure un gran geni». El març de 2013, Dolan realitzà el videoclip de la cançó «College Boy» del grup francès Indochine. Es mostra un adolescent, interpretat per Olivier Antoine Pilon, que és colpejat i humiliat pels seus companys de classe. A principis de maig de 2013, el Consell Superior de l'Audiovisual (CSA) francès va considerar la prohibició del clip a menors de 18 anys. Dolan va explicar que la violència que es mostra en el videoclip no és gratuïta, i que està destinada a denunciar l'assetjament escolar. També va afegir que aquesta posició del CSA atorgava una major importància al seu treball. El 25 de juliol de 2013, es va anunciar que la seva quarta pel·lícula seria una adaptació de l'obra del dramaturg Michel Marc Bouchard, Tom à la ferme. La pel·lícula, un thriller psicològic, es va estrenar a la secció principal en el 70è Festival Internacional de Cinema de Venècia el 2 de setembre de 2013, on va rebre el premi FIPRESCI. Dolan -director, guionista i actor de la pel·lícula- va valorar aquest premi com «un honor molt singular i agradable». Mommy, la següent pel·lícula de Dolan, del 2014, va guanyar el Premi del Jurat en el Festival de Cinema de Canes d'aquell mateix any,[1] compartit amb la pel·lícula de Jean-Luc Godard, Adieu au langage. La presidenta del jurat fou Jane Campion, i Dolan, en rebre el premi, va assegurar: «El piano [la coneguda obra de Campion] va ser la primera pel·lícula que vaig veure que realment va definir el que sóc. Em va fer agafar ganes d'escriure pel·lícules. El simple fet d'estar aquí en aquest escenari davant de vós és extraordinari». La seva següent pel·lícula, Juste la fin du monde va guanyar el Gran Premi del Festival de Cinema de Canes.[1] Filmografia[2]Cinema
Videoclips
InfluènciesL'univers dolanià es basa en una sèrie d'influències cinematogràfiques que es consideren les pel·lícules preferides del cineasta canadenc: La Belle et la Bête (La Bella i la Bèstia), de Jean Cocteau (1946)[3]
Dolan ha captat especialment d'aquesta pel·lícula el paper de la música i de l'attrezzo, l'elegància del decorat i la idea d'un amor complicat. A més a més, el canadenc també va utilitzar els dibuixos eròtics de Jean Cocteau per a la pel·lícula Les Amours Imaginaires.  Les quatre cents coups (Els 400 cops), de François Truffaut (1956)[3]
Dolan es va inspirar en aquest film per reflectir en les seves pel·lícules (com J'ai tué ma mère o Mommy) la relació de tensió entre mare-fill i sobretot la rebel·lió del protagonista.  Viskningar och rop (Gritos y susurros), de Ingmar Bergman (1972)[3]
Dolan reprodueix en els seus films, seguint el fil d'aquesta obra, els plans detalls, el paper de la dona, el vessant artístic (escenes que semblen autèntics quadres) i el sentiment de melancolia, de solitud i el temor a l'absència. El director de cinema, productor, guionista i escriptor americà Gus Van Sant[3]
Titanic, de James Cameron (1997)[4]
IT (ESO), d'Andrés Muschietti (2017)
A més a més, Xavier Dolan formarà part del repartiment d' IT: Chapter 2 (IT: Capítol 2).[5] Premis
Referències
Information related to Xavier Dolan |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
