Estret de Luzon

Mapa antic de l'estret de Luzon, inclòs el canal Bashi, entre l'illa de les Orquídies (Botel Tobago al mapa) de Taiwan i les illes Batan de les Filipines. Els noms poden ser obsolets. Títol en japonès: "Illes entre Taiwan i Luzon".
Tipus	estret
20° N, 121° E / 20°N,121°E / 20; 121
Format per	canal de Bashi Canal de Balintang Canal de Babuyan
Afluents	Abulog (en) , Cagayan

L'estret de Luzon és un braç de mar que connecta el mar de les Filipines, a l'oest de l'oceà Pacífic, amb el mar de la Xina Meridional, entre Taiwan i Luzon, a les Filipines.

L'estret fa aproximadament 250 km d'amplada. Conté moltes illes que s'agrupen en dues seccions: les illes Batanes, de la província de Batanes, i les illes Babuyan, de la província de Cagayan.

L'estret es divideix entre un nombre de canals més petits.

Molts vaixells sud-americans fan servir aquest estret dins la ruta per anar a ports asiàtics. Per sota del mar hi ha nombrosos cables de comunicació necessaris per a la Xina, Hong Kong, Taiwan, el Japó i Corea del Sud.^[1]

L'estret de Luzon, a la Segona Guerra Mundial, va ser utilitzat com a ruta d'invasió pels avions japonesos el desembre de 1941. El 8 de desembre de 1941 (la mateixa data de l'atac a Pearl Harbor) aquests avions aterraren a les illes Batanes. El 10 de desembre van ocupar l'illa Camiguin, al nord de Mindanao, i aterraren a Aparri, a Luzon.

Per això, molts submarins dels Estats Units perseguiren els combois japonesos que passaven per aquest estret.