|
Forma (revista)
Forma és una revista artística editada entre 1904 i 1908 dirigida pel Miquel Utrillo. La publicació, impresa a Barcelona, es va difondre en català, francès i castellà. La revista, de caràcter mensual, va patir un parèntesi entre gener de 1905 i setembre de l'any 1906, durant el qual no es va publicar cap número. El conjunt de Forma al complet consta de 26 números, on destaquen articles exhaustius sobre artistes nacionals, notícies relacionades amb el món de l'art, i nombroses reproduccions gràfiques en blanc i negre d'alta qualitat. Puntualment, fins i tot, apareixen reproduccions d'obres a color. Tal com resa el mateix subtítol de la revista, a Forma es realitza una selecció d'obres d'art nacionals i internacionals ubicades a Espanya. El gruix de les obres escollides per a la publicació pertanyen, en gran manera, a grans figures de l'art espanyol com Velázquez, Goya, Zurbarán i Ramon Casas, qui també va participar activament en aquesta revista, principalment en el vessant gràfic. Quant al vessant literari, restarà a càrrec, en bona part, de Miquel Utrillo, però també hi apareixen altres signatures, com Josep Gudiol, Josep Pijoan, Rafael Domènech, entre altres. És considerada com la continuadora de Quatre Gats i Pèl & Ploma, revistes en les quals va col·laborar en major o menor grau el mateix Utrillo. Aparició i fi de la revistaLa Barcelona de principis del segle XX és el nucli de l'avantguarda artística, el París del Sud, com se l'ha anomenat de vegades. Dintre d'aquest circuit artístic, un dels eixos fonamentals que actuaran com a plataforma de difusió i consolidació dels artistes seran, sens dubte, les publicacions periòdiques i les revistes il·lustrades artístiques, que viuran un moment d'auge i plenitud entre les darreries i el començament de segle.[1] El nombre de publicacions que apareixeran durant aquests anys, entorn del 1900, és molt elevat i tindran una importantíssima difusió;[2] també serà considerable, malauradament, el nombre de baixes i publicacions que cancel·laran la seva edició. La revista artística de caràcter mensual Forma, a càrrec de Miquel Utrillo i de Ramon Casas, n'és un exemple. De 'Els Quatre Gats' a 'Forma'L'aparició de Forma no s'entén sense dues publicacions immediatament precedents, en les quals la figura d'Utrillo resulta crucial: es tracta de la popular revista Els Quatre Gats (1899), i de la seva continuadora Pèl & Ploma (1899-1903). La revista Els Quatre Gats, dirigida per Pere Romeu, fou l'òrgan de difusió de l'homònima taverna, situada al barceloní carrer Montsió i ubicada als baixos de la Casa Martí, dissenyada per Josep Puig i Cadafalch. Aquest local regentat per artistes i intel·lectuals es va convertir en un important focus d'atracció per als modernistes més liberals. En un intent de categorització potser massa polaritzada, s'ha volgut veure en aquesta formació la reunió de l'ala més progressista i liberal del Modernisme, mentre que el Cercle Artístic de Sant Lluc, representat pels germans Llimona i assessorats pel bisbe Josep Torras i Bages, es correspondria al vessant més dretà, catòlic i conservador d'aquest corrent.[3] La revista Els Quatre Gats va tenir una curta durada, amb prou feines 15 números. Miquel Utrillo va aportar molts dels escrits de la revista, que sovint signava amb el pseudònim del ‘Pinzell'.[4] Al cap de tres mesos, però, va aparèixer Pèl & Ploma. Tal com anunciava Pere Romeu al darrer número d'Els Quatre Gats, aquesta nova revista comptava amb Miquel Utrillo en el vessant literari i amb Ramon Casas en la part gràfica.[5] La publicació Pèl & Ploma, que veu finalitzada la seva edició l'any 1903, va veure's continuada per la revista Forma, tal com recull La Vanguardia en un fragment prou aclaridor:
La Vanguardia va continuar fent-se ressò de les successives aparicions de Forma, tot lloant al seu director, Miquel Utrillo, per la selecció acurada de continguts i el seu savoir faire. El diari barceloní no va estalviar en lloances a la revista en la seva secció dedicada a les publicacions periòdiques:
Miquel Utrillo: l'ànima de la publicació Miquel Utrillo (1862-1934) és un personatge cabdal en el circuit artístic barceloní que centrarà la seva participació en l'edició de revistes artístiques il·lustrades. Juntament amb Ramon Casas, amic, company i soci en diverses empreses artístiques, forma un dels nuclis centrals de la renovació estètica catalana i barcelonina, traduint de manera personal els nous corrents provinents del París més engrescador.[7] Ramon Casas i la seva col·laboració a 'Forma' Juntament amb Miquel Utrillo, l'altra gran personalitat d'importància per a la revista serà Ramon Casas, un dels artistes de referència del modernisme català. Tots dos ja havien treballat junts en les antecessores de Forma: "Els Quatre Gats" i "Pèl & Ploma", sent gairebé totes les imatges que es trobaven en aquesta última del mateix Ramon Casas.[8] En el cas de Forma, com ja va succeir quan va treballar en "Pèl & Ploma", va participar no només afegint obres pròpies a la publicació quan el nombre posseïa poques il·lustracions, sinó que també va ser qui va aportar la major part dels fons econòmics per a la fundació de la revista.[9] En alguna ocasió va ser ell i no Utrillo qui va supervisar alguns números, com en el cas del primer, publicat a finals de febrer de 1904, pel fet que Utrillo es trobava a Madrid en aquell moment. Per la correspondència que es conserva d'aquell moment sabem que Casas va demanar a Utrillo que recollís ja material per al segon número, tot i que el primer encara no havia estat publicat.[10] Així, Ramón el que volia era una revista que anés d'una puntual periodicitat, sense que es produïssin retards en la seva publicació:
Aquesta mateixa correspondència ens permet descobrir altres dues coses: d'una banda, el problema econòmic que va suposar per a Casas la publicació de la revista Forma,[12] i per un altre, la dificultat que van tenir per publicar la revista d'una manera regular:
D'altra banda, així mateix, va participar en diverses exposicions organitzades per la revista com "Barcelona 1902" duta a terme en 1904 a Madrid, o una altra al seu retorn a Barcelona, també en 1904, a la Sala Parés.[12] A més, amb la finalitat de promocionar la revista, va celebrar una exposició juntament amb Miquel Blay i Fàbregas en el seu estudi de Passeig de Gràcia en 1904.[9] La fi de la revistaMalauradament, l'acurada edició de la revista no va veure's acompanyada per èxit de públic. És remarcable el to que fa servir La Vanguardia, quan, en una de les seves habituals notes de premsa, continua alabant la publicació, tot “esperándose que el público corresponda á los esfuerzos de empresa tan digna de ser alentada como protegida".[14] Els problemes econòmics arran de la manca de subscripcions, generats, al seu torn, per una edició impuntual i poc regular, va provocar la desaparició de la revista. Casas, en les seves habituals cartes a Utrillo, ja es lamentava d'aquest fet inclús en les primeres publicacions quan assegurava que:
Característiques de la revistaIdeologia i línia editorialEl pròleg corresponent al primer número de la revista, signat per Miquel Utrillo, ens revela l'objectiu d'aquest nou projecte, així com algunes claus per entendre la línia editorial de la publicació. Per a començar, Utrillo ens aclareix el perquè del títol que dona nom a la revista. Per a ell, de tots els aspectes de l'obra d'art, ja sigui la seva capacitat evocadora d'estats d'ànim, la seva cerca de la bellesa, la voluntat d'identificar i agermanar els pobles, el més important és la forma, és a dir, les seves característiques plàstiques. En paraules d'Utrillo, de tots els aspectes definitoris d'una obra d'art, sigui una pintura, una escultura o un edifici, "la més modesta, la més visible, la més comprensible, la que veu tothom" és la forma. És la qualitat més destacada i alhora "indispensable, inherent, integral, inseparable" del conjunt de l'obra d'art. Entén la forma com allò que ho defineix tot. D'ella depèn que alguna cosa sigui bella o no. Així, un material pobre pot ser ennoblit gràcies a la forma que li doni un artista. Al seu torn, l'artista és entès, segons la filosofia de la revista, com un ser certament superior als altres, ja que pot arribar a veure la bellesa on uns altres no la troben. L'artista és, segons Utrillo, un "sabi productor d'art". En aquestes línies del pròleg, l'autor també ens informa sobre l'objectiu de la revista, la funció que ha de tenir aquesta nova publicació ja no només en el circuit artístic, sinó en la societat. Es tracta d'una empresa altament idealista, que busca mostrar de manera imparcial un recull de les grans obres d'art del país, sense més pretensions que les de donar-les a conèixer al públic. Com ell mateix aclareix, la revista no serà espai de discussió entorn de l'obra d'art: la crítica, per tant, la deixen en mans "[d']altres publicacions concebudes amb altres idées i altres elements qu'els nostres". Utrillo defuig la crítica d'art entesa com a tal, per a oferir un catàleg pretesament imparcial de les grans obres d'art clàssiques. D'altra banda, la selecció d'aquestes obres d'art intenta no respondre a criteris "particularistes o eclèctics, exagerats o acadèmics", i deixa en mans del lector "la responsabilitat i'l judici de lo que fassin o diguin".[15] Disseny gràfic: les il·lustracions a 'Forma'La revista Forma completava els articles que ocupaven les seves pàgines amb una gran varietat d'imatges d'autors molt diferents, tant nacionals com internacionals. No obstant això, hi ha certs noms que apareixen amb una major assiduïtat per uns o altres motius. Així, com ja va succeir en les dues revistes anteriors, Ramon Casas apareixerà sovint, ja que quan faltava material per a la revista, ell mateix incloïa les seves pròpies obres per completar el número.[13] D'igual manera, hi ha reproduccions d'obres d'artistes modernistes d'aquell moment, com per exemple Manel Feliu, Josep Puig i Cadafalch, els germans Oslé i Xavier Gosè, il·lustrador més conegut a Alemanya que en la mateixa Barcelona que va participar en la il·lustració de moltes revistes, trobant-se entre elles "Els Quatre Gats".[16] D'altra banda, una gran part de les imatges que acompanyen als articles pertanyen a reproduccions de les obres de Goya, el Greco i Velázquez, ja que el modernisme tenia com a referència a aquests grans mestres de la pintura espanyola.[17] Així, exemple d'això ho trobem en les contínues referències en l'obra de Cases a Goya, amb la manera de representar les multituds i les corregudes de toros tan similar a l'artista aragonès, i la influència que va rebre de Velázquez mitjançant el seu mestre Carolus Duran, qui ho idolatrava[18] Un altre exemple de la gran importància que els modernistes catalans van atorgar a aquests mestres ho trobem en Rusiñol, qui va idolatrar al Greco i ho va considerar el precursor del modernisme[19] i qui, segons Utrillo, es va sorprendre molt en conèixer a Madrid a un grup de pintors catalans que no coneixien la figura del Greco.[20] Altres contingutsA banda dels articles monogràfics sobre artistes, també s'hi troben notícies que tracten sobre l'actualitat en el món de l'art. És el cas, per exemple, d'"Exposicions", on apareixen els números 1 i 7, o de "Vària" un petit article que apareixerà al final dels nombres 1, 2, 4 i 5, també utilitzats per informar sobre els problemes de la revista:
Taula de contingutsEn les taules següents es troba un resum dels continguts de la revista separats per cada nombre i indicant-se, si es coneix, el mes. Així, el contingut ha estat dividit en tres camps: els articles, els il·lustradors i les personalitats de les quals es parla en cada número. 1904
1906
1907
1908
Referències
BibliografiaAAVV., Catálogo Ramón Casas. Barcelona: La Virreina, 1958. AAVV., El temps del Modernisme. Cicle de conferències a la Institució Cultural del CIC. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1985 CASACUBERTA, Margarida, Santiago Rusiñol: Vida, literatura i mite. Barcelona : Curial : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997. COLL, Isabel, Ramón Casas. Catálogo razonado. Murcia: De la Cierva Editores, 2002. COLL, Isabel, Casas. Madrid: Ciro, 2006 FREIXA, M., El Modernisme a Catalunya, Barcelona: Barcanova, 1991 HOFSTÄTTER, Hans, Historia de la pintura modernista europea. Barcelona: Editorial Blume, 1981 MARIN-MEDINA, José, Xavier Gosé, el gran olvidado. 18/07/1999. [Consultat: 04/12/2012]. Disponible a: http://www.elcultural.es/version_papel/ARTE/14468/Xavier_Gose_el_gran_olvidado PANYELLA, Vinyet. "Miquel Utrillo i les Arts" (article introductori). Miquel Utrillo i les Arts (catàleg). Sitges: Ajuntament de Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges, 2009, pp. 17-49. RICART, T., Catálogo de la exposición Ramon Casas. Barcelona: Centre cultural del Palau de la Virreina, 1982. SALA, T. M., Barcelona 1900. Amsterdam: Van Gogh Museum, 2002 Enllaços externs
Information related to Forma (revista) |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
