|
Gremi de Sant Lluc
 Els gremis de Sant Lluc (també anomenats guildes, corporacions, confraries o companyies de Saint-Luc) eren les organitzacions estrictament reglamentades de tipus corporatiu de pintors, d'escultors i d'impressors, actives des del segle xiv a Itàlia (Florència) (coneguts com a "Campagnia de pittori"); als Països baixos (coneguts com a Sint-Lucasgilde): (Bruges, Anvers, Utrecht, Delft o Brussel·les); els països renans i França. Van prendre aquest nom en referència a Sant Lluc l'evangelista, el sant patró dels pintors. A certes ciutats, com a Anvers, un gran nombre d'oficis artístics eren representats pel gremi, mentre que en altres indrets (Brussel·les) reunien de manera única als pintors. Els altres oficis artístics es trobaven al si d'altres confraries, sota la protecció d'altres sants patrons. Albrecht Dürer descriu en el seu diari de viatge[1] el festí organitzat en el seu honor pel Gremi de Sant-Lluc d'Anvers:
Els gremis econòmics coneixien un desenvolupament important als Països Baixos des de l'edat mitjana, però els Gremis de Sant Lluc de vocació artística es varen desenvolupar més tardanament, al començament del segle xiv. Sota l'impuls del comerç amb els nous descobriments d'Amèrica, les ciutats flamenques esdevenen importants llocs comercials. Anvers avantatge Bruges i Brussel·les i s'enriqueix ràpidament gràcies al comerç de les espècies (s'obrí una oficina comercial portuguesa el 1515) i el mercat d'objectes d'art i de luxe. Importants famílies de comerciants i banquers, com ara, els Fugger i els Mèdici, hi obren despatxos i són importants mecenes per als artistes locals. Organització Per ser admès en un gremi, calia estar en possessió dels seus drets de ciutadà i tenir una propietat a la ciutat. Els candidats al títol de mestre, condició indispensable per a accedir a llocs importants al si del gremi i als encàrrecs més lucratius, havien d'estar casats, a més a més. En el moment de la seva admissió, l'artista rebia generalment un encàrrec important (per exemple un retaule) del degà del gremi.[2] La pertinença a un gremi significava per als artistes una certa seguretat en una època d'inestabilitat econòmica, però també de nous desafiaments. Per primera vegada, es posa en marxa un mercat de l'art, al qual només tenien accés els mestres inscrits, i els artistes s'han d'enfrontar a un públic.[3] El gremi garantia un suport als artistes locals excloent la competència i oferia la possibilitat d'obrir un taller amb aprenents que no tenien el dret de signar les seves obres, que eren automàticament propietat del professor. Adjacent al taller es trobava la botiga, i també tenien lloc fires anuals on els artistes exposen les seves obres. A Anvers, així com en altres grans ciutats del sud dels Països Baixos, el gremi efectuava un control de la qualitat de les obres, al final del qual eren marcades a ferro. Aquesta marca permetia al comprador europeu estar segur de trobar la qualitat de les obres. Uns corredors especialitzats estaven encarregats de la difusió de les obres a Europa. El gremi oferia certes seguretats socials als artistes, per exemple en cas d'indigència o de malaltia. El gremi arreglava també certs aspectes religiosos a la mort de l'artista, el seu enterrament i el suport al membres de la seva família. Alguns gremis de Saint-Luc als Països Baixos i els seus membresentre parèntesis: data de l'accés a l'estatus de mestre Flandes/ Països Baixos meridionalsAnvers El gremi de Sant Lluc d'Anvers està present a la imatge de la ciutat al segle xv, primera plaça comercial d'Europa i segona ciutat després de París pel nombre dels seus habitants, s'hi troben sobretot alguns dels principals representants del Renaixement i després del barroc flamenc. És també la ciutat de l'impressor Christophe Plantin.
Països Baixos septentrionalsEl gremi de Sant Lluc de Delft es va crear tardanament i va conèixer un desenvolupament breu però important al segle xvii sota la influència de Vermeer.
El gremi de Sant Lluc d'Utrecht va ser fundat el 1611. Els artistes abans hi formaven part del gremi dels sellers.
Notes i referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gremi de Sant Lluc
Bibliografia
|
||||||||
