Pieter Brueghel el Jove
Pieter Brueghel el Jove (1564 o 1565[1] – 10 d'octubre de 1636) fou un pintor flamenc, conegut per les nombroses còpies de les pintures del seu pare Pieter Brueghel el Vell i sobrenomenat "Brueghel d'infern" pels seus fantàstics tractaments del foc i de les imatges grotesques. BiografiaPieter Brueghel el Jove era el fill més gran del famós pintor holandès del segle xvi, Pieter Brueghel el Vell (conegut com el "Camperol Brueghel") i Mayken Coecke van Aelst. El seu pare va morir el 1569, quan Pieter només tenia cinc anys i una mica més tard va patir la mort de la seva mare el 1578. Pieter, amb el seu germà Jan Brueghel el Vell ("Brueghel de vellut") i la seva germana Marie, se'n varen anar a viure amb la seva àvia Mayken Verhulst (vídua de Pieter Coecke van Aelst), qui també va ser una artista, i segons Karel van Mander, possiblement la primera professora dels dos germans. La família es va traslladar a Anvers en algun moment després de 1578 i Pieter possiblement va ingressar a l'estudi del pintor de paisatges Gillis van Coninxloo (1544-1607). Als registres de 1584/1585 del Gremi de Sant Lluc, "Peeter Brugel" apareix com a mestre independent. El 5 de novembre de 1588 es va casar amb Elisabeth Goddelet i la parella va tenir set fills.
Pintava paisatges, temes religiosos i pintures de fantasia. Per a aquesta última categoria sovint feia ús de foc i figures grotesques, i, per això, va guanyar-se el sobrenom de "Brueghel d'infern". A part d'aquestes pintures de la seva pròpia creació, Pieter Brueghel el Jove també copiava els treballs que el seu pare havia creat fent servir una tècnica anomenada estergit. A les seves pintures de gènere de camperols els falta el subtlety de Pieter l'Ancià i humanisme, i emfasitzen el tema pintoresc.[2] Obres
Arbre Genealògic
ReferènciesEnllaços externs
|