Ida Moberg
Va anar a l'escola de noies de parla sueca de Hèlsinki (Svenska Fruntimmesrsskolan i Helsingfors), on va ser alumna d'Anna Blomqvist, professora de cant, i d'Alie Lindberg, virtuosa del piano. I també rebé classes de cant de Maria Collan.[3] Després va estudiar teoria i composició de 1879 a 1882 al Conservatori de Sant Petersburg amb Elizabeth Zwanziger.[1][2] Després d'estudiar contrapunt amb Richard Faltin va tornar a Hèlsinki i va continuar la seva formació. Dissortadament, Moberg va desenvolupar problemes físics que li van impedir la dedicació a la música vocal, per la qual cosa va orientar la seva formació i després la seva feina envers la composició i la direcció, tant de cors com d'orquestres, a l'Escola d'Orquestra de la Societat Filharmònica de Hèlsinki amb Jean Sibelius i Ilmari Krohn. Completà aquests estudis de composició al Conservatori Reial de Dresden amb Felix Draeseke i de direcció amb Hermann Kutzschbach. Va estudiar el mètode d'improvisació Dalcroze a Berlín de 1911 a 1912, que modificaria la seva percepció sobre la música i el moviment del cos.[3][1] En aquests anys va assistir a conferències de teosofia i antroposofia impartides per Rudolf Steiner, disciplines que li interessaven especialment. Entre 1906 a 1909 va ser directora del Cor Mixt Teosòfic i fou figura destacada en les activitats de la Societat Teosòfica Finlandesa. Malgrat que pretenia quedar-se a Dresden, la guerra mundial la va obligar a tornar a Hèlsinki.[3][4][1] Després de la seva educació, Moberg va treballar com a compositora, directora i professora a l'Institut de Música de Hèlsinki de 1914 a 1916. Va fer classes a l'actual Acadèmia Sibelius i en seminaris per formar professors. Ensenyava la tècnica apresa de Dalcroze, a més de teoria, orquestració, composició, improvisació i piano. També va dirigir un gran nombre de cors i orquestres, incloent-hi l'orquestra de la Societat Filharmònica de Hèlsinki.[3] Vida personalLa seva parella fou Aurora Charlotta (Lotti) Koch (1853 - 1927), amb qui va viure durant 43 anys, fins a la mort de Koch. En els anys successius va ser atesa per la seva amiga, l'antroposòfa Thyra Albrecht (1875 - 1959), amb qui va viure la resta de la seva vida.[1] ObraPel que fa a la composició, Ida Moberg definia la majoria de les seves obres com a poemes tonals, vertebrats narrativament entorn del ritme i el moviment. I, d'altra banda, volia commoure les emocions humanes i per això les seves obres estan impregnades d'espiritualitat, un interès que després seria molt comú en altres compositors escandinaus.[3] Part de la seva obra està perduda i en alguns casos se'n conserven versions o fragments.[1] Obres seleccionades
Referències
Information related to Ida Moberg |