|
Ida Vitale
Ida Vitale (Montevideo, 2 de novembre de 1923) és una escriptora, crítica, assagista, traductora i poetessa uruguaiana, destacada per pertànyer al moviment literari de l'Uruguai conegut com a Generació del 1945. BiografiaVa estudiar Humanitats i el seu mestre per excel·lència a la universitat va ser José Bergamín, exiliat de la Guerra Civil Espanyola, de qui es considera deixebla.[1] Vitale es va exiliar a Mèxic el 1973 com a resultat del cop d'Estat d'aquell any al seu país de naixença. Va viure 30 anys a Austin, Texas.[2][3] I el 2016 tornà a Montevideo, on viu actualment.[4] Activitat literàriaEl seu primer llibre de poesia va ser La luz de esta memoria (1949), on ja apareixen algunes de les constants de la seva obra: la precisió i la subtilesa, la ironia i el joc, el ressò de les avantguardes i la influència de Juan Ramón Jiménez. Seguiren una trentena de llibres de poesia al llarg de gairebé sis dècades, entre els quals: Procura de lo imposible (1988) i Mella y criba (2010). La seva poesia completa, Obra reunida, està disponible des del 2017. Com a crítica literària, va col·laborar en el setmanari Marcha; entre 1962 i1964 va dirigir la pàgina literària del diari uruguaià Época. Va ser codirectora de la revista Clinamen i formà part de la direcció de la revista Maldoror. Ja a Mèxic, participà en la fundació del periòdic Unomásuno. Ha publicat crítica literària també a El País, les revistes Crisis, de Buenos Aires, Eco, de Bogotá... Ha fet classes i seminaris, ha traduït llibres per al Fons de Cultura Econòmica, ha impartit conferències i lectures... El 2019 ha publicat les seves memòries: Shakespeare Palace. Mosaicos de mi vida en México, on Vitale mescla en un desordre aparent records atzarosos i anàlisis clarividents, en una literatura radicalment contemporània[5] ReconeixementsEl 2009 guanyà el IX Premi Internacional Octavio Paz de Poesia i Assaig (compartit amb el català Ramon Xirau i Subias).[6] I el 2014, el Premi al Mèrit Cultural de la Ciutat de Mèxic. El 2015 va rebre el Premi Reina Sofía de Poesia Iberoamericana, el 2016 el Premi Internacional de Poesia Federico García Lorca i l'any següent, el Max Jacob de París. El 2018 guanyà el Premi Cervantes,[7] segons el jurat, «per la seva paraula precisa i circumscrita a l'essencial», «una forma d'expressió que és alhora intel∙lectual i popular, universal i personal, transparent i profunda».[8][9] El mateix any obtingué també el premi que atorga la Feria Internacional del Libro de Guadalajara (Premi FIL) de literatura en llengües romàniques.[10] El 2019 va ser inclosa a la llista anual de la BBC de 100 dones més inspiradores, influents i innovadores del món.[11] ObraPoesia
Crítica i assaig
Memòries
Referències
Information related to Ida Vitale |
||||||||||||||||||||||||||||||||
