Josep Ferrer i Bujons
Josep Ferrer i Bujons (Maçana, Rubió, 12 de maig de 1959) és un poeta, escriptor, lingüista i professor català llicenciat en filologia catalana.[1] Fou col·laborador de La Veu de l'Anoia [1] i de periòdic setmanal Regió 7, edició de l'Anoia. Durant la dècada de 1980 va escriure quatre reculls de poemes i el 1987 obtingué un premi a l'Ateneu Igualadí per Les Fulles de tardor.[1] Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona l'any 1982, ha exercit la docència a diferents instituts de Batxillerat,[1] entre els quals l'IB Pere Vives Vich d'Igualada. Ha publicat quatre volums de poemes durant les dècades del 1980 i el 1990.[2] Ha conreat la crítica literària i la crítica d'art en general, a més del periodisme en l'àmbit cultural i els articles d'opinió, a les pàgines del setmanari igualadí La Veu de l'Anoia. L'any 1994 va fer una petita incursió en la història amb «Aproximació a la història de la parròquia i terme de Sant Martí de Maçana», dins els Itineraris per la Serra de Rubió i Refugi del Mas del Tronc, suplement de la revista Excursionisme, butlletí de la Unió Excursionista de Catalunya.[3] El 1999 va escriure la seva primera novel·la, Ànima de frontera, que publicà l'editorial Edicions l'Albí.[4] Aquell mateix any publicà un article a la Revista d'Igualada sobre el poeta Màrius Torres.[5] Des del 1999 treballa com a lingüista de l'edició en català d'El Periódico de Catalunya.[3] Ha viscut a Igualada des del 1980 fins al 1997, i actualment resideix a Rubió. És considerat un dels millors poetes anoiencs del segle xx.[3] ObraHa escrit quatre reculls de poemes i una novel·la.[6]
Referències
Information related to Josep Ferrer i Bujons |