Deixeble de Joan Borrell i Nicolau, va treballar al taller d'Eusebi Arnau a Barcelona. Va participar en el grup d'Els Evolucionistes, fundat l'any 1917, juntament amb Joan Rebull i Josep Granyer, tractant de reaccionar al modernisme amb la recerca del realisme basat en els barrocs catalans i la seva gran admiració per Arístides Maillol i els escultors grecs. La seva escultura va ser un poc indefinida amb un realisme molt detallista de vegades i altres amb uns nus completament encertats. Va residir els seus últims anys a Andorra. Una cinquantena d'obres estan exposades al Centre d'Art d'Escaldes-Engordany. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya i al Museu Abelló de Mollet del Vallès hi ha obra seva exposada.[3][4]