|
Joventut Valencianista
 Joventut Valencianista (JV) fou el primer grup obertament nacionalista del País Valencià,[1] fundat el 1908[2] per sectors escindits de València Nova,[3] llavors anomenada Centre Regionalista Valencià.[1] A Joventut Valencianista van participar Miquel Duran de València, Marià Ferrandis i Agulló, Salvador Ferrandis i Luna, Enric Navarro i Borràs, Adolf Pizcueta i Alonso, Vicent Tomàs i Martí, Ignasi Villalonga i Villalba, Eduard Martínez-Sabater i Seguí i Jacint Maria Mustieles i Perales de Verdonces. El seu objectiu era valencianitzar els partits polítics existents, sense aconseguir-ho.[1] El 1914 va reorganitzar-se, fent públic el seu programa on exigia l'autonomia política i administrativa pel País Valencià, ensenyament gratuït i obligatori i instauració d'un servei militar voluntari, postulació del crèdit agrícola, i rebaixes de les tarifes ferroviàries i marítimes.[1] L'any 1918 l'associació va editar una Síntesi del criteri valencianista escrit que es considera el primer text teòric del valencianisme d'arrel catalanista.[4] Fou dissolt durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera.[1] En 1992 diversos joves provinents de les Joventuts d'Unió Valenciana van fundar una nova associació amb el mateix nom. Referències
Information related to Joventut Valencianista |
||||||||||||||||||||
.jpg)
