El stoney, també anomenat nakoda o assiniboine d'Alberta, és una llengua sioux dakota de les Planes del Nord, parlada per 3.155 individus de la Primera Nació Nakoda a Alberta. És estretament relacionada i comparteix trets distintius amb la llengua assiniboine, encara que és gairebé més intel·ligible amb aquesta que amb el dakota. El seu territori és a les muntanyes Rocoses entre Calgary i Edmonton.
Fonologia
El stoney és el més divergent fonològicament de tots els dialectes dakota. No és mútuament intel·ligible amb la llengua assiniboine.[2] Es diferencia d'altres dialectes dakota per una sèrie d'innovacions fonològiques:[3]
- Les oclusives i l'africada glotalitzades, pʼ, tʼ, kʼ, t͡ʃʾ, s'han fos en una sèrie d'aspirades.
- Les fricatives s i z passen a θ i ð.
- Les fricatives velars, ɣ i x, esdevenen faringals.
- La contracció de síl·labes.
- Tendència a la desnasalització de vocals.
- Canvis d'accentuació.
Vocabulari
- Un — Wazhi
- Dos — Nûm
- Tres — Yamnî
- Quatre — Ktusa
- Cinc — Zaptâ
- Home — Wîca
- Dona — Wîyâ
- Sol — Wa
- Lluna — Hâwi
- Aigua — Mini
Diferències fonètiques d'altres idiomes dakotes
La següent taula mostra algunes de les principals diferències fonètiques entre els dos idiomes nakota (Stoney i assiniboine) i els tres dialectes (lakota, Yankton-yanktonai i Santee-Sisseton) de la llengua dakota, amb la que està estretament relacionada, però ja no són mútuament intel·ligibles amb stoney o assiniboine.[4][5]
| Lakota
|
Assiniboine
|
Stoney
|
|
| Lakota
|
Dakota occidental
|
Dakota oriental
|
|
|
glossa
|
|
|
Yanktonai
|
Yankton
|
Sisseton
|
Santee
|
|
|
|
| Lakȟóta
|
Dakȟóta
|
Dakhóta
|
Nakhóta
|
Nakhóda
|
autodesignació
|
| lowáŋ
|
dowáŋ
|
dowáŋ
|
nowáŋ
|
cantar
|
| ló
|
dó
|
dó
|
nó
|
asseveració
|
| čísčila
|
čísčina
|
čístina
|
čúsina
|
čúsin
|
petit
|
| hokšíla
|
hokšína
|
hokšína
|
hokšída
|
hokšína
|
hokšín
|
noi
|
| gnayáŋ
|
gnayáŋ
|
knayáŋ
|
hnayáŋ
|
knayáŋ
|
hna
|
enganyar
|
| glépa
|
gdépa
|
kdépa
|
hdépa
|
knépa
|
hnéba
|
vomitar
|
| kigná
|
kigná
|
kikná
|
kihná
|
kikná
|
gihná
|
calmar
|
| slayá
|
sdayá
|
sdayá
|
snayá
|
snayá
|
engreixar
|
| wičháša
|
wičháša
|
wičhášta
|
wičhášta
|
wičhá
|
home
|
| kibléza
|
kibdéza
|
kibdéza
|
kimnéza
|
gimnéza
|
recuperar la sobrietat
|
| yatkáŋ
|
yatkáŋ
|
yatkáŋ
|
yatkáŋ
|
yatkáŋ
|
beure
|
| hé
|
hé
|
hé
|
žé
|
žé
|
que
|
Referències
- ↑ Llengües ameríndies segons el cens de 2010
- ↑ Parks et DeMallie, 1992, p. 249 per als que no és un idioma emergent.
- ↑ Parks et DeMallie, 1992, p. 249.
- ↑ Ullrich, Jan. New Lakota Dictionary (Incorporating the Dakota Dialects of Yankton-Yanktonai and Santee-Sisseton). Lakota Language Consortium, 2008, p. 4. ISBN 0-9761082-9-1. Per ser precís, Ullrich diu que el Stoney "és completament inintel·ligible als parlants de lakota i dakota", mentre que l'assiniboine no els és comprensible, "llevat que hagin estat en contacte durant un temps" (p. 2).
- ↑ Parks, D. R.; DeMallie, R. J. «Sioux, Assiniboine, and Stoney Dialects: a Classification». Anthropological Linguistics, 34, 1-4, 1992.
Enllaços externs
