Va tenir un modest debut als (cafès-concert) de Ménilmuche (Ménilmontant)[2] a finals del segle xix. Va ser després de la Primera Guerra Mundial quan Mistinguett el va descobrir i el va convertir el seu partenaire. A partir de llavors va personificar la figura del dandy frívol que parla amb un accent suburbial que aconsegueix de mantenir tot i que parla anglès a la perfecció.[3]
El fonògraf va recollir els seus èxits sobre l'escenari amb diverses revistes i operetes. Valentine i Dans la vie faut pas s'en faire són alguns dels seus triomfs dels anys 20.[4]
En tornar a França, obté nous èxits musicals: Prosper (1935), Dt. Pomme (1936), Y a d'la joie (1938) i la Marxe de Ménilmontant (1941). Símbol de l'ascens d'un jove d'origen humil, Maurice Chevalier garantia amb el seu càndid bon humor l'ordre establert. Fins i tot durant l'ocupació, no va semblar expressar que hagués estat compromès per l'invasor, actitud que li va costar un descens de popularitat en arribar l'Alliberament.[7]
Ràpidament va tornar a encastellar-se durant els anys 60 en un gènere insospitat: el twist (Avec mon canotier). De la segona meitat de la seva carrera cinematogràfica cal recordar les aparicions amb René Clair (Le silence est d'or), la comèdia musical Gigí (1958), de Vincente Minnelli,[8] i la participació en el 'remake' americà de la trilogia de Marcel Pagnol: Fanny (1961), de Joshua Logan, on va interpretar el personatge de Panisse.[9]
