Michael Caine, nom artístic de Sir Maurice Joseph Micklewhite jr., CBE (Londres, 14 de març de 1933) és un actor i un productor de cinema anglès. Conegut pel seu distintiu accent del sud de Londres (Cockney),[1] ha aparegut en més de 130 pel·lícules durant una carrera de més de 60 anys, i és considerat una icona pel cinema anglès.[2]
Va aconseguir el reconeixement del públic en els anys seixanta amb les cintes angleses Zulu de 1964, Arxiu confidencial de 1965, Alfie de 1966, per la qual va aspirar a l'Oscar al millor actor, The Italian Job de 1969 i La batalla d'Anglaterra de 1969. Entre les seves pel·lícules més importants durant els setanta es troben: Assassí implacable de 1971, L'última vall de 1972, La petjada, la qual li va donar la seva segona candidatura a l'Oscar, L'home que va poder regnar de 1975 i Un pont llunyà de 1977. Va aconseguir un major èxit durant als anys vuitanta amb pel·lícules que van ser un èxit, tant en taquilla com en crítica amb: Educant a Rita de 1983, per la qual va aconseguir el BAFTA i un Globus d'Or, i amb Hannah i les seves germanes de 1986, per la qual va aconseguir l'Oscar.
Cap a finals dels noranta, la seva carrera va ressorgir novament amb les cintes Little Voice de 1998, que li va donar el Globus d'Or novament, i amb The Cider House Rules de 1999, la qual li va premiar amb un segon Oscar. A partir del nou mil·lenni, Caine ha protagonitzat pel·lícules de renom internacional: el 2002 va encarnar a Nigel Powers a Austin Powers in Goldmember i a Alfred Pennyworth en la trilogia de The Dark Knight del director Christopher Nolan. Aquest últim també ho va dirigir en El gran truc de 2006, L'origen de 2010, Interstellar de 2014, i Tenet de 2020. També destaquen la seva participació secundària a Fills de l'home de 2006 i a Cars 2 de 2011.
Michael Caine és, al costat de Laurence Olivier, Paul Newman i Jack Nicholson, l'únic actor que ha aspirat a l'Oscar en cinc dècades diferents. A més, les seves pel·lícules han recaptat prop de 8.000 milions de dòlars al llarg dels anys, i això el converteix en el vintè actor de major recaptació de la història.[3][4] Va ser nomenat Cavaller per la reina Isabel II el 2000 per la seva contribució a les arts interpretatives.[5][6]
Biografia
Primers anys
Va néixer al districte londinenc de Rotherhithe el 14 de març de 1933. Va ser batejat com Maurice Joseph Micklewhite, però als 23 anys va canviar el seu nom pel de Michael Caine, nom artístic que havia adoptat el 1954 quan feia audicions amb 22 anys per a treballar al cinema.
D'origen irlandès per part de pare (aquest transportava peix en el mercat de Londres), va créixer en el barri obrer de Rotherhithe, on es parla anglès amb un accent denominat cockney, que es considera vulgar; curiosament en la seva primera pel·lícula com a protagonista, Zulú, va haver d'interpretar a un oficial britànic de classe alta. Caine va dissimular el seu accent, encara que mai el va abandonar del tot i es va sentir orgullós d'ell, així com del seu origen humil. Als 15 anys Caine va deixar l'escola i va fer diversos treballs de poca importància, fins que va ser cridat a files i destinat a Corea, on va arribar a entrar en combat.
Els inicis com a actor
Després del seu retorn de Corea, Caine va començar a treballar com a assistent de producció en un teatre. Allí va desenvolupar la seva vocació d'actor i aviat va actuar en petits papers i actua als teatres regionals, fins que va aconseguir obrir-se camí. Un dels seus treballs al teatre va ser el de substitut de Peter O'Toole, paper que va interpretar quan la companyia va realitzar una gira. En començar a treballar com a actor, Caine va adoptar el nom artístic de Michael Scott, ja que el seu li va semblar inadequat. En una ocasió va estar parlant per telèfon amb el seu agent des d'una cabina. Havia de començar en breu una nova obra i el seu agent li va dir que havia de canviar immediatament el seu nom artístic pel fet que un altre actor ja estava usant el mateix nom. Davant les presses, Caine va mirar al seu voltant i va veure en un cinema els grans cartells que anunciaven la pel·lícula que s'estava projectant i que era El motí del Caine (1954) d'Edward Dmytryk. Li va agradar el nom i es va quedar amb ell.
Consolidació
El 1956 comença al cinema, a Comando a Corea de Julian Amyes. Després d'una quinzena d'aparicions, és a dalt del cartell amb Zulu (1964) de Cy Endfield. Però és l'any següent quan es consagra amb L'expedient Ipcress (1965), pel·lícula d'espionatge on hi interpreta Harry Palmer, un agent secret que és tot el contrari de James Bond. Torna a fer el mateix paper a Funeral a Berlín i Un cervell de mil milions de dòlars. A la mateixa època, fixa definitivament la seva fama amb Alfie, un paper de seductor pel qual rep un nomenament a l'Oscar, i Hurry Sundown d'Otto Preminger, al costat de Jane Fonda.
A partir dels anys 1970, treballa més als Estats Units sense esdevenir però cap gran estrella de Hollywood. Soldat anglès combatent a les Noves Hebrides durant la Segona Guerra mundial a Too Late to Hero (1970), és un gàngster reclamant venjança a Kidnapped (1971), un perruquer enxampat pel marit de la seva amant a Joc de tres (1972), i un caçador de tresors a L'home que volia ser rei (1975). Durant el decenni següent, Michael Caine continua rodant a un ritme desenfrenat. Entre les seves interpretacions notables: les d'un psiquiatre a Vestida per matar (1980), d'un dramaturg malintencionat a Trampa mortal (1982) o d'un entrenador de futbol d'un camp de presoners alemany a Evasió o victòria (1981) de John Huston.
A punt de guanyar l'Oscar per a Educant a Rita el 1984, s'emporta la famosa figureta el 1987 donant la rèplica a Mia Farrow a Hannah i les seves germanes de Woody Allen. Capaç d'autoescarni, es mostra igualment còmode a la comèdia, fent Blame It on Rio (1984), i Un parell de seductors (1988). El 1995 torna a fer de Harry Palmer a: L'exprés de Pequín de Georges Mihalka i Mitjanit a Sant Petersburg de Douglas Jackson.
Se'l veu al costat de Jack Nicholson a Blood and wine, laberint criminal (1996), d'Ewan McGregor a Little Voice (1998) i de Geoffrey Rush a Quills (2000). El 2000, guanya el segon Oscar, sempre per a un segon paper, gràcies a The Cider House Rules de Lasse Hallström. Actor veterà, la jove generació el reclama com a company: Sandra Bullock per a Miss agent especial (2001), Mike Myers per a Austin Powers a Austin powers in Goldmember (2002) i Brendan Fraser per a L'americà impassible (2003). Norman Jewison el dirigeix i fa d'antic botxí nazi al thriller La sentència el 2003.
Rodà El cavaller fosc el 2008 fent el paper d'Alfred.
Altres
El grup anglès "Madness" li va dedicar el 1984 la cançó "My Name Is Michael Caine" en el seu àlbum "Keep Moving".[7]
Se'l va nomenar Comandant de l'Ordre de l'Imperi britànic (CBE) a l'Aniversari de la Reina del 1992,[8] i el 2000 va ser nomenat Sir Maurice Micklewhite, CBE (aquests honors es confereixen als noms legals dels receptors, i Caine no havia deixat encara el nom de naixement).[5][6]
Filmografia
Cinema
Videojocs
Premis i nominacions
Notes
Referències
- ↑ Reed, Rex. «Michael Caine’s ‘Best Sellers’ Has Something to Say About the Death of Literacy, If You Can Manage to Stay Awake» (en anglès). Observer, 16-09-2021. Arxivat de l'original el 20 agost 2022. [Consulta: 12 setembre 2022].
- ↑ «Michael Caine». IMDb. [Consulta: 8 setembre 2018].
- ↑ «Michael Caine – Box Office Data Movie Star». The-numbers.com. [Consulta: 20 març 2014].
- ↑ "People Index." Box Office Mojo. Conulstat el 8 de desembre de 2018
- ↑ 5,0 5,1 «The London Gazzette - No. 55879». The London Gazzette p. 1, 19-06-2000. Arxivat de l'original el 24 març 2022. [Consulta: 11 setembre 2022].
- ↑ 6,0 6,1 «The London Gazzette - No. 56136». The London Gazzette p. 2633, 02-03-2001. Arxivat de l'original el 30 abril 2022. [Consulta: 11 setembre 2022].
- ↑ «Michael Caine meets William Orbit». The Guardian, 14-10-2007. Arxivat de l'original el 11 gener 2022. [Consulta: 11 setembre 2022].
- ↑ «The London Gazette - No. 52952». The London Gazzette, 12-06-1992. Arxivat de l'original el 26 gener 2022. [Consulta: 11 setembre 2022].
- ↑ «Michael Caine's Filmography – Michael Caine .com - The Official Michael Caine Website». www.michaelcaine.com. Arxivat de l'original el 26 març 2010. [Consulta: 11 setembre 2022].
- ↑ Murphy, Robert. British cinema and the Second World War. Londres: Continuum, 2005. ISBN 978-0-8264-7897-9 [Consulta: 11 setembre 2022].
- ↑ Reid, John Howard. America's best, Britain's finest : a survey of mixed movies. Morrisville: Lulu Press, 2006. ISBN 978-1-4116-7877-4 [Consulta: 11 setembre 2022].
- ↑ «The Wrong Arm of the Law (1963)» (en anglès), 01-07-2006. [Consulta: 11 setembre 2022].
- ↑ Whitty, Stephen. «Chris Nolan on 'Dunkirk,' and leaving the 'Dark Knight' behind». Nj.com, 16-07-2017. [Consulta: 12 setembre 2022].
- ↑ «THE 39TH ACADEMY AWARDS» (en anglès). oscars.org. Arxivat de l'original el 5 setembre 2022. [Consulta: 12 setembre 2022].
- ↑ «THE 45TH ACADEMY AWARDS» (en anglès). oscars.org. Arxivat de l'original el 7 juliol 2022. [Consulta: 12 setembre 2022].
- ↑ «THE 56TH ACADEMY AWARDS» (en anglès). oscars.org. Arxivat de l'original el 12 juny 2022. [Consulta: 12 setembre 2022].
- ↑ «THE 59TH ACADEMY AWARDS» (en anglès). oscars.org. Arxivat de l'original el 5 juny 2022. [Consulta: 12 setembre 2022].
- ↑ «THE 72ND ACADEMY AWARDS» (en anglès). oscars.org. Arxivat de l'original el 5 setembre 2022. [Consulta: 12 setembre 2022].
- ↑ «THE 75TH ACADEMY AWARDS» (en anglès). oscars.org. Arxivat de l'original el 7 abril 2022. [Consulta: 12 setembre 2022].
- ↑ «Michael Caine». BAFTA Awards. Arxivat de l'original el 12 setembre 2022. [Consulta: 12 setembre 2022].
- ↑ «Michael Caine» (en anglès). Golden Globe Awards. Hollywood Foreign Press Association. Arxivat de l'original el 25 novembre 2021. [Consulta: 12 setembre 2022].
- ↑ «The 5th Annual Screen Actors Guild Awards». SAG Awards. Arxivat de l'original el 25 març 2022. [Consulta: 12 setembre 2022].
- ↑ «The 6th Annual Screen Actors Guild Awards». SAG Awards. Arxivat de l'original el 8 abril 2022. [Consulta: 12 setembre 2022].
- ↑ «Michael Caine - Emmy Awards» (en anglès). Emmys. Television Academy. Arxivat de l'original el 4 març 2021. [Consulta: 12 setembre 2022].
Bibliografia
- Andrews, Emma. The Films of Michael Caine (en anglès). Barnden Castel Williams, 1974.
- Billson, Anne. My Name Is Michael Caine: A Lifetime in Films (en anglès). Muller, 1991.
Enllaços externs
|
|---|
| 1936–1950 | |
|---|
| 1951–1975 | |
|---|
| 1976–2000 | |
|---|
| 2001–present | |
|---|
|
|---|
|
| 1980s | |
|---|
| 1990s | |
|---|
| 2000s | |
|---|
| 2010s | |
|---|
| 2020s | |
|---|
|
|---|
|
| Premi al Mèrit | |
|---|
| Premi d'Honor | |
|---|
|
|---|
| 1950–1975 | |
|---|
| 1976–2000 | |
|---|
| 2001–present | |
|---|
.jpg)
_revised.jpg)
