Nicolas Dalayrac

Biografia
Naixement	(fr) Nicolas Marie Alayrac 8 juny 1753 Muret (França)
Mort	27 novembre 1809 (56 anys) París
Sepultura	Fontenay-sous-Bois
Activitat
Lloc de treball	París
Ocupació	compositor, advocat, militar
Membre de	Reial Acadèmia Sueca de Música (1798–)
Gènere	Òpera, opéra-comique i drame lyrique
Moviment	Música clàssica
Carrera militar
Branca militar	Compagnie des Suisses de Monsieur le comte d'Artois (fr)
Rang militar	tinent segon
Obra
Obres destacables (segle XVIII) Nina (en) (segle XVIII) Camille ou le Souterrain (en) (segle XVIII) Les deux petits savoyards (en) (segle XVIII) Léon ou le Château de Monténéro (en)
Premis
(1809)  Cavaller de la Legió d'Honor
Signatura

Nicolas-Marie Dalayrac (Muret, 8 de juny de 1753 – París, 27 de novembre de 1809) fou un compositor francès.

Destinat pels seus pares a l'advocacia, no obstant consentiren en proporcionar-li un professor de violí, però com que això li feia oblidar els estudis, el professor fou despatxat, i el jove Dalayrac, que tenia una vivíssima passió per la música, continuà l'estudi del violí, i perquè la seva família no se n'assabentés, pujava cada nit al terrat de casa seva i allà s'entregava per complet a la seva passió. Unes monges veïnes que advertiren el risc que corria, avisaren a la família, que des de llavors el deixà en completa llibertat per seguir la seva afecció.

El 1774 es traslladà a París amb l'objecte d'ampliar estudis, i les primeres obres foren alguns quartets, estrenant el 1871 les seves dues primeres òperes, que foren molt ben acollides pel públic, així com altres 48 més que escriví.

Dalayrac es distingí pel sentiment dramàtic i per la seva facilitat melòdica, que algunes vegades degenerava en trivialitat. La seva orquestració era millorable i l'harmonia era moltes vegades força pobre. No obstant això, amb les condicions adés apuntades i certa ingenuïtat en la invenció melòdica n'hi havia prou en aquella època per fer perdonar defectes semblants què, just és confessar-ho, es presenten molt atenuats en les últimes òperes, en les quals és ben palesa la influència d'Étienne Nicolas Méhul i Luigi Cherubini.

De caràcter noble i desinteressat, fou volgut per tothom qui el tractà, i se'n diu que en el moment que el banquer Sanaletta, que guardava tots els seus estalvis, havia fet fallida, morí el seu pare, instituint-lo hereu en perjudici del seu germà menor, i Dalayrac, sempre generós, anul·là el testament. La seva mort produí un sentiment general, i en el saló de descans de l'Òpera Còmica es col·locà el seu bust, degut a Castelier.

Heus ací les seves obres:

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicolas Dalayrac

• Tom núm. 17 de l'Enciclopèdia Espasa.