|
Setagaya
Setagaya (世田谷区, Setagaya-ku) és un municipi i districte especial de Tòquio, a la regió de Kantō, Japó.[1] Degut a la seua condició de municipi, Setagaya també és conegut en anglés i oficialment pel govern local com a "ciutat de Setagaya" (Setagaya City). Actualment (2022), Setagaya és el districte especial més populós de tot Tòquio amb 938.427 habitants. Geografia Setagaya es troba a la cantonada sud-occidental de la regió dels districtes de Tòquio, amb el riu Tama fent de frontera natural amb la prefectura de Kanagawa. La majoria del seu territori es troba sobre l'altiplà de Musashino. El terme municipal de Setagaya limita amb els de Suginami al nord; amb Shibuya i Meguro a l'est; amb Ōta i Kawasaki (Kanagawa) al sud i amb Komae, Chōfu i Mitaka a l'oest. Barris Aquests són els barris del districte de Setagaya:[2]
HistòriaDurant el període Edo, l'àrea estava ocupada per 42 poblats. A partir de 1871, les parts central i oriental van passar a formar part de la prefectura de Tòquio, mentre que el nord i l'occident van quedar a la prefectura de Kanagawa. El 1893, algunes àrees de Kanagawa va passar també a la prefectura de la capital. Setagaya va obtenir els seus límits actuals amb la formació del barri de Setagaya el 1932 (un barri comú) a l'antiga ciutat de Tòquio, i la posterior consolidació del barri el 1936. Administració  AlcaldesA continuació es presenta una relació dels alcaldes electes:[3]
Assemblea
Demografia
Transport  Ferrocarril
Carretera
Agermanaments
Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Setagaya
Information related to Setagaya |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Index:
pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve
