|
Silvio Puggina Felisati
Silvio Puggina Felisati (Este, Pàdua, 25 de gener de 1882 - Esparreguera, Baix Llobregat, 11 de juliol de 1950), fou un mestre orguener italià establert a Catalunya. Abans d'establir-se a Catalunya, Puggina treballà durant 7 anys com a director tècnic al taller de l'orguener Vincenzo Moscioni de Cuvio (a Varese, a la Llombardia).[1] Puggina arribà a Catalunya l'any 1922, juntament amb el fuster Enrico Rabagliatti Pampuro (1898-1981). Vingueren a Catalunya a instàncies d'Antoni Maria i Marcet, llavors abat del monestir de Montserrat, amb l'encàrrec de la construcció d'un orgue per al reraltar de l'església del monestir.[2] Aquest orgue és considerat com el primer que construiren Puggina i Rabagliati a Catalunya.[1] Posteriorment, aquest fou adquirit per la Seu de Manresa l'any 1957.[3] Se sap que l'any 1924 resideix a Collbató, i que durant la seva estada al poble coneix a Joan Rogent i Massó, amb qui fundà el 31 de març de 1926 la societat anòmina Fábrica de Órganos de Nuestra Señora de Montserrat, de la qual Rogent n'era el gerent i Puggina el soci i mestre orguener.[4] Durant aquesta primera etapa, la Fábrica construí els orgues de Roda de Ter (1926), de la cripta de la Sagrada Família (1926), de Lloret de Mar (1927) i de Terrassa (1928). Es també obra de Puggina del 1929 l'orgue del Seminari Conciliar de Barcelona;[5][6] tot i que inicialment es destinà per a l'Exposició Internacional de Barcelona d'aquell mateix any;[7] l'orgue ja instal·lat al cor de la capella s'inaugurà el 16 de març de 1946.[8] També van restaurar els orgues ja existents de la catedral de Tarragona (1928), del Vendrell (1929)[2] i d'Esparreguera (1933).[9] Puggina també s'encarregà de la construcció de l'orgue de saló de la II Exposició d'Art Litúrgic, que tingué lloc al Casal de l'Exercitant de Barcelona entre el 22 de novembre i el 23 de desembre de 1928.[10] El 30 de setembre de 1937 Puggina pateix una paràlisi, agreujada amb un altre atac el 1942. A conseqüència del seu estat de salut, Puggina es vengué la seva part de la Fábrica, i juntament amb la seva família es va traslladar a viure a Esparreguera. La seva salut no millorà, fins a la seva mort el 1950.[10] Per la seva banda, la Fábrica va estar en funcionament fins aproximadament l'any 1970. Durant la seva existència van col·laborar-hi orgueners com Salvador Aragonés, Basílio Giménez i Gabriel Blancafort i París.[11] Referències
Information related to Silvio Puggina Felisati |
||||||||||||||||
