Vilar de Canes

Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
40° 21′ 28″ N, 0° 03′ 57″ O / 40.3579°N,0.0658°O / 40.3579; -0.0658
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Castelló
Comarca	l'Alt Maestrat
Capital	Villar de Canes (en)
Població humana
Població	156 (2024) (9,81 hab./km²)
Gentilici	Vilarenc, vilarenca
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat «Alt Maestrat»
Superfície	15,91 km²
Altitud	668 m
Limita amb	Albocàsser Catí Culla Benassal Ares del Maestrat la Torre d'en Besora
Partit judicial	Castelló de la Plana
Dades històriques
Festa patronal	Sant Llorenç Agost
Identificador descriptiu
Codi postal	12162
Codi INE	12134
Codi ARGOS de municipis	12134
Lloc web	vilardecanes.es

Vilar de Canes és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat.^[1] El terme municipal limita amb els de Benassal, Ares del Maestrat, Albocàsser, Culla i la Torre d'en Besora.

La seua superfície està solcada pels barrancs d'En Seguer, de la Teuleria i de la Frescor i per la Rambla Carbonera. Les principals altures són la serra de Foies, el Tossal Redó i el Maxorral. El paratge més freqüentat és el brollador de La Font del Mas del Senyor. Els vilarins viuen molts dispersos, al poble i als masos: La Segarreta, La Segarra, L'Hostal de l'Esquerrera, el mas d'en Romeu, el mas del Senyor, el Solar, el mas de les Cogullades, la Pallissa, el Cap del Moro, etc.

Històricament formava part de la tinença de Culla, senyoriu que des del 1235 va pertànyer a Balasc d'Alagon i després a Guillem d'Anglesola; son fill, del mateix nom, va donar el lloc el 13 de desembre del 1273 a Bernat de Montpalau i a sa dona, Guillema, i va ser ella i son fill Pere de Montpalau els que donaren una carta pobla a Doménec Matamoros, Bernat de Sagarra, Berengari Vilamanya, Bernat Vilamanya, Berengari Gomar, Arnau Igualada, Miquel Rovira, Pere Segarra, Arnau Querol i Gita, muller de Gil Girona i a altres habitants, amb jurisdicció civil i criminal amb el mer i mixt imperi, el 19 de desembre del 1316. Del 1294 al 1312 fou senyoriu de l'orde del Temple, i des del 1319 hom emmarcà en el senyoriu de l'orde de Montesa, però mantenia el domini directe la família Montpalau.

Durant la Guerra civil espanyola (1936-1939) va protagonitzar, junt a Benassal, Albocàsser i Ares del Maestrat, com a víctima i objecte d'experimentació el maig de 1938 per l'aviació de l'Alemanya nazi per provar la capacitat dels bombarders Stuka. El resultat dels bombardejos foren 38 morts.^[2]

La improductivitat del seu terreny ha propiciat durant el segle XX una forta emigració vers nuclis industrials, la qual cosa ha produït un important descens demogràfic.

Des de 2023 l'alcaldesa de Vilar de Canes és Andrea Bou Ahulló, del Partit Socialista del País Valencià (PSPV).^[3]

La ramaderia intensiva i el conreu de l'ametler i l'olivera hi són les úniques activitats econòmiques.

• 

  Antiga almàssera.
• Església de la Purificació de la Verge. Del segle xviii. Va ser realitzada segons traces de Francesc Monfort sobre ruïnes de l'antiga capella, i respon al tipus d'església de saló amb tres naus.

• Sant Antoni. El 17 de gener.
• Sant Blai. El 3 de febrer.
• Festes majors. Se celebren la primera quinzena d'agost en honor de Sant Llorenç i Sant Roc.
• Fira agrícola. Al mes de desembre.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilar de Canes

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.