30 de zugno
| xenaro · febraro · marso · apriłe · majo · zugno 2026 · lujo · agosto · setenbre · otobre · novenbre · diçenbre | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Lu | Ma | Me | Zi | Ve | Sa | Do | Lu | Ma | Me | Zi | Ve | Sa | Do | Lu | Ma | Me | Zi | Ve | Sa | Do | Lu | Ma | Me | Zi | Ve | Sa | Do | Lu | Ma | ||
| ← | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | → |
El 30 de zugno el ze el 181° dì dal scumìsio de l'ano drio del całendàrio gregorian e el 182° 'nte i anni bisestiłi). Par rivar al cao de l'ano ghe vołe oncora 184 dì.
Avegniminti
- 17 v.C. Virgilio el finise ła prima esbosa de l’Eneide
- 350 – L'uzurpista roman Neposian, de ła dinastia costantiniana, el vien sconfizesto e copà da łe trupe de l'uzurpista Magnènsio a Roma
- 1409 – La bataja de Sanluri, conbatesta intrà ła Repùblega Sardesca, unìfegada dal Zudegà d'Arborea, e i catałan-aragonezi del Regno de Sardegna, ła vede vitorioze łe trupe catałane, che łe concuista in tal magnera l'ìzoła. Sta bataja ła raprezenta convensionalmente ła fin de ła soranità pułìtega de ła Sardegna
- 1422 – La bataja de Arbedo, conbatesta intrà el Ducà de Miłan e i cantoni svìsari łe vinse łe trupe miłanezi, che i reconcuista in tal magnera łe posesion elvèteghe inte el sud de łe Alpe
- 1564 – Finindo el Concìlio de Trento, Papa Pio IV el ghene aprova tuti i decreti co ła boła "Benedictus Deus"
- 1651 – La bataja de Beresteczko ła finise co ła vitòria połaca
- 1741 – Papa Benedito XIV el pùblega ła létara encìclega "Quanta cura"
- 1758 – Guera dei sete ani: bataja de Domstadtl
- 1864 – Abraham Lincoln el concesiona ła Yosemite Valley a ła California par "dòparo pùblego, viłejadura e diversion"
- 1882 – Charles J. Guiteau el vien inpicà a Washington par ver sparà al presidente James Garfield
- 1908 – Tunguska (Sibèria, Rùsia): na granda esplozion ła devastea 2150 chiłòmetri cuadrai de boschi
- 1912 – A Rezina in Cànada se ga el omònemo siclon
- 1932 – Pozisionada ła prima piera de ła sità de Litòria
- 1934 – Zermània: inte ła "Note dei longhi cortełi", łe Schutzstaffel łe copa Ernst Röhm e i prinsipałi esponenti de łe Sturmabteilung
- 1936 – El vien publegà Via col vento, de Margaret Mitchell
- 1937 – La Banca de Fransa ła sbandona el sistema àureo
- 1960 – Ła Repùblega Democràtega del Congo el divien indipendente dal Belgio
- 1963
- Inte l'atentà mafiozo conosesto cofà Straje de Ciaculli i more sete òmani de łe forse de l'órdene itałiane
- Papa Poło VI el ze l'ùltemo papà che el vien incoronà co ła tiara
- 1971
- L'ecuipajo de ła navezeła Soyuz 11 el more par via de na fuga d'ària cauzada da na valvoła difetada
- El Stato de l'Ohio el ratìfega el 26º emendamento a ła Costitusion e el sbasa l'età mìnema par el derito de voto a disdoto ani
- 1972 – Prima atuasion del secondo intercałare
- 1988 - Consacrasion de Ecône
- 1989 – Sudan: un colpo de Stato miłitare porta al poder el cołonło Omar Hasan Ahmad al-Bashir
- 1990 – La Zermània Est e ła Zermània Ovest uniscono łe so economie
- 1992 – L'ex primo ministro del Regno Unio Margaret Thatcher diel vien menbro de ła Camera dei Lord col titoło de baronsa de Kesteven
- 1993 – Azerbaijan: dopo de un colpo de Stato miłitare, Surat Huseynov el divien primo ministro e Haydar Aliyev el divien presidente de ła Repùblega
- 1994 – Insidente aèreo de Tołoza. Un Airbus A330 el casca inte el ndar de un voło de cołàudo. More sìncue pasajeri e i do piłoti.
- 2002 – La sonda Cassini/Huygens ła entra inte l'òrbita de Saturno
- 2005 – Madrid: el parlamento spagnoło el aprova ła leje che ła consente a łe còpie omosesuałi de maridarse e de adotare putełi
- 2009 – Durante el Voło Yemènia 626 un Airbus A310 co drento 153 persone el casca inte l'osèano Indian, arente de łe ìzołe Comore. El soravivarà solché un'adołesente de 14 ani
- 2019 – I se cata inte el confin intrà łe do Coree, inte el viłajo de Panmunjeom, el presidente statunitense Donald Trump e el presidente nordcorean Kim Jong-un. Par ła prima volta un presidente american el vìzita ła Corea del Nord
Nasesti
Morti
Feste e recorense
Internasionałi
Nasionałi
Israel:Dì de ła Marina.- Modeło:FLP: Dì de l'amicìsia Ispanofiłipina.
Ciłe: Dì del Ponpiero Vołontàrio.
El Salvador: Dì de l'Avocato.
Guatemała: Dì de ła Revolusion Liberałe.
Perù: Dì de ła Zinecołozia e Ostetrisa Peruana.
Repùblega Democràdega del Congo: Aniversàrio de l'Indipendensa (1960).
Repùblega Dominicana: Dì del Maestro.
Rełijoze
Santi catòłeghi
Festa de el patrono de łe sità
Làeghe
In altri projeti
Wikimedia Commons el detien imàjini o altri file so 30 de giugno
el detien schemi gràfeghi so
Content Disclaimer
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
- The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
- There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
- It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
- Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
- Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.
Index:
pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve









