Joseph Blatter, president de la FIFA, anunciant oficialment que el Brasil és la seu del Mundial 2014.
La Copa del Món de la FIFA Brasil 2014 (en portuguès: Copa do Mundo de Futebol FIFA Brasil 2014) ha estat la XXa edició de la Copa del Món de Futbol, disputada al Brasil entre el juny i el juliol de 2014.[1]
El procés de classificació va començar el juny de 2011, per determinar els 31 equips que finalment han participat al Brasil al Mundial. S'han jugat un total de 64 partits, en 12 ciutats arreu del Brasil, en estadis nous o molt remodelats, i en un torneig que començava amb una fase de grups. Per primer cop en la història de les finals del mundial, es va fer servir la nova tecnologia de la línia de gol o pilota intel·ligent.[2]
Tot i que els amfitrions, Brasil, acabaern entre els quatre primers, el seu torneig va quedar marcat per la seva eliminació en semifinals per 7-1 contra els qui finalment guanyaren el Mundial, Alemanya.
El 2004, la FIFA va triar Sud-amèrica com a seu de la Copa del Món de 2014, seguint el criteri de rotació continental.[4] Inicialment van sorgir com a possibles candidatures Brasil, Colòmbia i Argentina-Xile, encara que aquesta darrera no es va presentar.
El 2007, la candidatura de Colòmbia es va retirar, deixant com a únic aspirant el Brasil; el comitè brasiler havia rebut el suport de Luiz Inácio Lula da Silva. El 30 d'octubre de 2007 la FIFA va designar de manera oficial el Brasil com el país que acollirà la Copa del Món de 2014.
La designació va ser celebrada a moltes ciutats del país, amb l'esperança que l'esdeveniment servís per modernitzar el país. La mascota del torneig va ser Fuleco.
Organització
Dates
El torneig se celebra del 12 de juny al 13 de juliol de 2014, poques setmanes després de la finalització de les principals lligues europees de futbol, i durant l'hivern de l'àrea subtropical del país.
Seus
Seus del Mundial
A mitjan 2006, d'acord amb un diari brasiler, les ciutats de Rio de Janeiro, São Paulo, Porto Alegre, Belo Horizonte i Belém serien sense cap dubte algunes de les seus presentades per la candidatura, mentre que algunes altres ciutats que podrien rebre alguns partits serien Rio Branco, Brasília, Curitiba, Florianópolis, Fortaleza, Goiânia, Recife i Salvador. No obstant això, cap dels estadis estaven en condicions per organitzar l'esdeveniment, ni tan sols l'Arena de Baixada de Curitiba (considerat com el més modern del país) ni l'Estadi de Maracaná després de la seva remodelació. Aquest fet seria refermat posteriorment per l'informe d'inspecció, encara que va esmentar que les propostes de renovació de les seus permetrien que els estadis complissin amb els requeriments de la FIFA.[5]
Després de l'anunci oficial de la candidatura, diverses ciutats van presentar candidatures per a ser seus de l'esdeveniment.[6] 18 ciutats seus van ser presentades al comitè d'inspecció de la FIFA, les quals posteriorment serien reduïdes a 13. Es van presentar quatre estadis nous, i els restants tindrien importants renovacions i remodelacions, les quals en total havien de suposar un cost aproximat de 1.100 milions de dòlars.[7] El president brasiler Luiz Inácio Lula da Silva va afirmar a la cadena ESPN Brasil al gener del 2009, que «no assignaria ni un cèntim a la construcció d'estadis de futbol».[8] Això no obstant, els costos finals estimats dels estadis nous i remodelats van ascendir a 3.600 milions de dòlars.[9]
La ciutat de São Paulo tenia originalment com a seu l'Estadi Morumbí, però després que no es garantissin els recursos econòmics per a la seva remodelació, va ser descartat per ser part de la cita mundialista.[12][13] Finalment es va triar el nou estadi del Corinthians per a hostatjar l'esdeveniment.
Les dotze seus esmentades originalment es detallen a continuació. En cursiva, apareixen els estadis nous proposats.
AFC: La confederació d'Àsia comptà amb quatre places directes a la fase final, i una cinquena s'hauria de disputar la classificació amb el cinquè classificat de Sud-amèrica. Finalment es van classificar:
CONCACAF: La confederació d'Amèrica del Nord, Central i el Carib comptà amb tres places directes a la fase final i un quart equip s'hauria de disputar la classificació contra el campió d'Oceania. Finalment es van classificar:
CONMEBOL: La confederació d'Amèrica del Sud realitzà un sistema de tots contra tots, en el qual es classificaren els quatre millors equips i un cinquè s'enfrontà en una repesca al cinquè classificat d'Àsia. També Brasil es va classificar automàticament com a federació organitzadora. Finalment es van classificar:
Cada selecció podia inscriure 23 jugadors (dels quals 3 han de ser porters). Les plantilles havien de ser comunicades a tot tardar 10 dies abans del començament de la competició.[14]
Es poden fer substitucions en cas de lesió greu com a molt 24 hores abans de començar el primer partit.[14]
Sorteig de la fase final
Els bombos pel sorteig de la fase final van quedar així després de saber els coeficients FIFA de totes les seleccions participants. El sorteig es va dur a terme a Mata de São João a l'Estat de Bahia el 6 de desembre de 2013.
La cerimònia del sorteig va ser dirigida per la parella Fernanda Lima i Rodrigo Hilbert. Va haver-hi certa polèmica pel vestit de Lima, que va provocar que l'emissió fos censurada a l'Iran.[15]
Primera Fase
Calendari
Aquest és el calendari de la fase de grups de la Copa del Món de la FIFA de 2014:
Els Països Baixos derrotaren el Brasil per 3 a 0 i obtingueren així el tercer lloc. En total, el Brasil va concedir 14 gols durant el torneig, que és el número més elevat concedit per qualsevol equip en una Copa del Món des del 1986, i el màxim concedit per un equip amfitrió en tota la història.[24]
Alemanya va vèncer l'Argentina a la final, per 1 a 0. Aquest resultat feu que per primer cop tres equips del mateix continent guanyessin el Mundial de forma consecutiva, després que ho fessin Itàlia el 2006 i Espanya el 2010).
L'Índex Castrol que ha avaluat les actuacions dels jugadors a través de les dades estadístiques determinà la següent llista de jugadors per posició (Toni Kroos fou el vencedor global):[34]
Nota: Per convenció estadística en el món del futbol, els partits decidits en la pròrroga es consideren victòria i derrota de cada equip, mentre que els decidits per penals es consideren com a empats.[35]
Resultats dels països participants a la Copa del món de futbol de 2014
Ja durant la celebració de la Copa Confederacions 2013, que també es disputà al Brasil, hi hagué manifestacions en contra de l'esdeveniment, criticant-ne el malbaratament de diners públics.[36] Tant la presidenta brasileraDilma Rousseff com el president de la FIFAJoseph Blatter foren fortament escridassats durant el seu discurs a la cerimònia d'obertura del torneig, cosa que resultà en l'anunci que no hi hauria discursos en la cerimònia d'obertura de la Copa del Món el 2014.[37] Totes aquestes protestes eren només una part de les reclamacions de la societat brasilera, que condemnava la corrupció i l'encariment dels serveis públics.[38]
Abans del 2014 es reprengueren les protestes en contra de la Copa del Món, sota del crit de "Não vai ter copa" (portuguès: No hi haurà copa). Novament, les crítiques són dirigides al malbaratament de diners. La Copa del Món del Brasil costà 15.000 milions de dòlars, dels quals un 85,5% procedeix de fons públics.[39] Els manifestants, entre els quals es troben representants de sindicats, professors, partits d'esquerra o associacions feministes reclamen més inversió en salut i en educació.[40]
La FIFA es defensa argumentant que:
«
La FIFA dedica 2.000 milions de dòlars a cobrir els costos operatius del Mundial. Aquests diners no provenen de les arques públiques, sinó dels drets de televisió i de comercialització. El llegat resultant de les inversions del país amfitrió (carreteres, aeroports i sistemes de telecomunicacions, entre d'altres) seguirà vigent després del certamen. Segons la Fundació Institut d'Investigacions Econòmiques brasilera, el Mundial generarà uns ingressos de 27.700 milions de dòlars per al Brasil.
(...)
El pressupost brasiler d'educació no s'ha vist afectat pel crèdit del Banc de Desenvolupament per a la construcció dels estadis. Amb la finalitat de deixar al Brasil amb un llegat que perduri, la FIFA ha creat el Fons del Llegat de la Copa del Món, en el marc del qual es destinaren 20 milions de dòlars per a la posada en funcionament dels primers projectes. L'objectiu és construir infraestructures futbolístiques, fomentar el futbol base i el femení i portar a terme iniciatives per a educar als nens en matèria de salut a través d'aquest esport. D'ençà que el Brasil s'adjudicà l'organització de la cita mundialista el 2007, el govern del país amfitrió ha invertit més de 340.000 milions de dòlars en educació i salut.[41]
↑Es tracta del primer gol en pròpia porta del Brasil en tota la història dels mundials «Neymar fires Brazil to comeback victory». FIFA. Arxivat de l'original el 24 de desembre 2018. [Consulta: 12 juny 2014].
↑El seu 15è gol a la Copa del Món, cosa que el situa com a màxim golejador de la història dels mundials, conjuntament amb Ronaldo. «GER-GHA». FIFA. Arxivat de l'original el 2014-06-23. [Consulta: 21 juny 2014].
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
