La Copa del Món de Rugbi 2003 fou la cinquena Copa del Món de Rugbi i va suposar el primer títol per a Anglaterra.[1] La idea inicial de la candidatura era una co-organització entre Austràlia i Nova Zelanda, però finalment tots els partits es van disputar en territori australià per diferències entre la part neozelandesa de la candidatura i la Rugby World Cup Limited. Els favorits previs a l'esdeveniment eren Anglaterra, ja que segons els experts es trobaven en el seu millor moment com a equip després de derrotar a tots els equips amb més tradició de rugbi de l'hemisferi i guanyar el Grand Slam en el Torneig de les Sis Nacions de 2003. També s'esperava una bona actuació de Nova Zelanda, França, Sud-àfrica i del campió i defensor del títol, Austràlia.[2]
El torneig va començar amb la nació amfitriona Austràlia derrotant a Argentina per 24-8 al Telstra Stadium de Sydney. Austràlia va derrotar a Nova Zelanda 22-10 a la semifinal, per jugar contra Anglaterra a la final. En una final memorable, que es va decidir en la pròrroga, Austràlia i Anglaterra van mantenir un frec a frec fins que a les acaballes del torneig un drop de Jonny Wilkinson posaria el definitiu 20-17 per Anglaterra, que es va convertir en el primer equip de l'hemisferi nord per guanyar la Copa Webb Ellis i convertir-se en campions del món de per primera vegada.[3]
Classificació
Per a l'edició de 2003, l'organització va tornar al sistema anterior de classificació automàtica, de manera que els equips que havien assolit els quarts de final a Gal·les es classificaven automàticament per a l'edició de 2003. Les 12 places restants s'haruien de dirimir en diversos torneigs regionalitzats i una repesca. Finalment, els 20 equips classificats foren:
Austràlia va guanyar el dret a organitzar la Copa del Món de 2003 en solitari després d'una disputa entre la Nova Zelanda i la World Rugby Cup Limited. S'esperava que Austràlia i Nova Zelanda coorganitzarien el torneig i que a terreny neozelandès es farien 23 dels 48 partits.[4] La insistència de Nova Zelanda sobre la modificació de les disposicions relatives en la designació de les seus va fer que la International Rugby Board li retirés el dret de ser seu del torneig.[5]
Seus
En línies generals, la capacitat total dels estadis per al torneig fou menor que la de la Copa del Món de Rugbi 1999 feta a Gal·les. El Adelaide Oval es va sotmetre a una remodelació que va costar $ 20 milions, finançada íntegrament per l'Associació de Cricket d'Austràlia del Sud, amb dues noves tribunes construïdes al costat de les Victor Richardson Gates. El Suncorp Stadium fou una nova seu amb un cost de $ 280 milions dissenyat específicament per al rugbi, i es va obrir just abans de l'inici de la Copa Mundial 2003. El Central Coast Stadium fou també un lloc de nova construcció, i va obrir les portes al febrer de 2000 amb un cost d'uns $ 30 milions. L'Aussie Stadium fou un dels dos estadis de Sydney, el qual ja s'havia utilitzat per a la competició de futbol durant els Jocs Olímpics d'Estiu de 2000. L'altre lloc a Sydney fou el Telstra Stadium, que ja fou una peça central dels Jocs Olímpics del 2000. Anteriorment conegut com a Estadi d'Austràlia, el Telstra Stadium va ser construït amb un cost de més de 600 milions $ australians i va ser l'estadi més gran utilitzat a la Copa del Món de 2003.[6]
Després del complex format utilitzat en la Copa del Món de Rugbi de 1999, un nou format més simple va ser introduït i els vint equips es van dividir en quatre grups de cinc nacions, amb els dos primers de cada grup que accedien directament a la fase final. finalment, 40 partits foren disputats en la fase de grups. També, per primera vegada, un sistema de punts de bonificació es va implementar en la puntuació dels partits en la fase de grups. Aquest sistema és idèntic a l'utilitzat durant molt temps en l'hemisferi sud, i aviat fou adoptat en la majoria de les competicions europees amb excepció del Torneig de les Sis Nacions. Així doncs, els equips reben 4 punts per victòria, 2 punts per empat, 1 punt de bonificació ofensiva per anotar quatre o més assaigs en un partit i 1 punt de bonificació defensiva per perdre un partit per set punts o menys.[1]
↑ 1,01,1Barclay, Simon. Rugby World Cup 1987 - 2011 Complete Results & Statistics (en anglès). Lulu.com, 2011. ISBN 9781447899563 [Consulta: 30 juliol 2015].
↑Tait, Paul. Rugby World Cups - 2003 and 2015: What's happened in between and can England repeat the success? (en anglès). Andrews UK Limited, 2013. ISBN 9781783333523 [Consulta: 7 agost 2015].
↑Bowdin, Glenn; Johnny Allen, Rob Harris, Ian McDonnell, William O'Toole. Events Management (en anglès). Routledge, 2012. ISBN 9781136445125 [Consulta: 7 agost 2015].
