La Copa del Món de Rugbi 1991 fou la segona edició de la Copa del Món de Rugbi, i fou organitzada conjuntament pels països que aleshores jugaven el Torneig de les Cinc Nacions: Anglaterra, Escòcia, Gal·les, Irlanda i França. L'organització del torneig va escampar les seus, i conseqüentment els partits pels cinc països, establint la final a Anglaterra. Després de l'èxit de la primera edició de 1987 de la Copa del Món de Rugbi, la Copa del Món de 1991 va rebre una major atenció i va ser vist com un important esdeveniment esportiu a nivell mundial per primera vegada.[1][2]
Per primera s'integra un sistema de classificació, oblidant el sistema d'invitació de 4 anys endarrere el que va fer augmentar el nombre de participants fins a trenta-tres països. Concretament, els vuit quart-finalistes de 1987 es van classificar automàticament, mentre que vint països restants van haver de jugar una fase prèvia de classificació per assolir una de les vuit places restants. El sistema de fase de grups fou el mateix que quatre anys endarrere, amb petits retocs en el sistema de puntuació.[3]
La fase de grups, però, va suposar un sotrac en relació a l'edició de 1987. La diferència entre els membres de la IRB i la resta d'equips es va reduir considerablement, i fins i tot, Samoa Occidental que no havia estat convidada a participar en l'edició anterior,[4] va ser capaç de derrotar a la semifinalista Gal·les per 16-13 a Cardiff, relegant als galesos a la tercera posició del grup i a la seva eliminació.[3]
Una altra sorpresa fou el rendiment de la selecció del Canadà que va aconseguir acabar segona de grup relegant a Fiji que havia assolit els quarts de final en l'edició anterior. Tant Samoa Occidental com Canadà, jugarien els quarts de final on serien eliminades per Escòcia i Nova Zelanda respectivament.[3] Uns quarts de final, que es recorden per l'enfrontament entre els australians i els irlandesos, que va acabar amb la victòria dels Wallabie per un sol punt de diferència i que segons diverses fonts fou el partit del torneig.[3][5] Les semifinals mostrarien un doble enfrontament d'hemisferis. Per una banda Anglaterra derrotaria Escòcia a Murrayfield Stadium mentre que Austràlia seria capaç de vèncer els totpoderosos All Blacks a Lansdowne Road.[6]
8 equips, els quart-finalistes de l'edició de 1987 tenien la plaça assegurada per la segona edició de la Copa del món. La resta d'equips van haver de jugar una fase eliminatòria prèvia per accedir. A la pràctica, tan sols hi va haver un canvi, ja que Samoa Occidental va aconseguir plaça enlloc de Tonga.[3]
El sistema de puntuació va variar lleugerament del sistema utilitzat a l'anterior edició de la copa del món. En aquest cas es va seguir la següent reglamentació:[6]
3 punts per victòria
2 punts per empat
1 punt per jugar
Fase de Grups
El desenvolupament de la fase de grups fou la següent:[3]
↑Dallaglio, Lawrence. More Blood, Sweat and Beers: World Cup Rugby Tales (en anglès). Simon and Schuster, 2011. ISBN 9780857203465 [Consulta: 31 juliol 2015].
↑Chandler,, Timothy J.L.; John Nauright. Making the Rugby World: Race, Gender, Commerce Sport in the Global Society (en anglès). Routledge, 2013. ISBN 9781135227296 [Consulta: 31 juliol 2015].
↑ 3,03,13,23,33,43,5Barclay, Simon. Rugby World Cup 1987 - 2011 Complete Results & Statistics (en anglès). Lulu.com, 2011. ISBN 9781447899563 [Consulta: 30 juliol 2015].
↑Scally, John. 100 Irish Rugby Greats (en anglès). Random House, 2011. ISBN 9781780571423 [Consulta: 31 juliol 2015].
↑ 6,06,16,26,3Robertson, Ian. The Official Book of the Rugby World Cup 1991 (en anglès). Random House Australia, 1991. ISBN 9780091826499 [Consulta: 31 juliol 2015].
